Comentaris Bíblics Interconfessionals

CONSIDERA LO YA PASADO (Deuteronomio 4 : 32 a 40) La verdad, queridos hermanos y amigos, es que hoy nos ha tocado un hermoso texto para compartir. En éste párrafo el discurso de Moisés se encamina hacia una culminación grandiosa. Moisés, el legislador del Pueblo, va a recibir, y dar, el anuncio del Privilegio de ser el “elegido” de Dios. Englobada la cita en lo que es una tremenda advertencia contra las distintas idolatrías; el Señor hace observar a su Profeta (así le llamó en Deuteronomio 34: 10) que indague y analice en su historia reciente. Dios le ha hablado desde una zarza ardiendo; Dios le (les) ha librado con poderío y milagros de la esclavitud en Egipto; Dios les ha dado victorias en todos los enfrentamientos que han tenido... (4 : 32 a 34). Y le pregunta a su Siervo, si sabe de alguna otra nación (país) que haya tenido alguna experiencia semejante. No se había oído de ningún pueblo al que Dios le hubiese tratado así. Ningún otro había tenido la experiencia que el Pueblo de Dio...

MORFE Y ESQUEMA (Filipenses 2 : 1 a 11) Personalmente creo que nos hallamos ante uno de los textos mas hermosos de la Palabra Santa. Pablo nos comenta acerca de lo que fué la Humillación de Cristo (vers. 6A8) y lo contrasta con su Exaltación pasada y futura (vers. 9A11). La porción comienza hablando de amor, respeto, misericordia, y la difícil necesidad del “rebajarse” ante los demás. El “comportamiento cristiano” debería ser el contrario del que usa nuestro mundo actual, en el que la rivalidad entre pares es la constante y el sobresalir por delante de “los otros”, alimento para nuestro orgullo. Y el Apóstol, para hablar de ese “menguar”, no encuentra un mejor ejemplo que proponernos al propio Hijo de Dios: “Tened el mismo sentir que tuvo Cristo Jesús” (vers.5). ÉL renunció a sus atributos divinos; y su renuncia fué al completo, por entero; vaciándose del todo, vino a derramar Su Vida hasta la muerte por el gran amor que nos tuvo a ti y a mí. “En Forma” (griego MORPHE- vers. 6) denota ...

Sant Joan 6, 51-58 Una de les claus per a entendre amb major profunditat el text de l'evangeli d’avui, és llegir-lo a la llum del V.24: “Quan va veure la gent que Jesús no era allí, ni els seus deixebles, ells també van entrar en unes barques i van venir a Capernaúm, buscant a Jesús”. El context és conegut, Jesús ha alimentat a una multitud amb pans i peixos; però aquella multitud esta sorpresa, cap home ha fet senyal semblants. Seguidament, el text ens diu que Jesús es va retirar sol a la muntanya. Però aquelles multituds volen saber més d'ell, per això ho busquen desesperadament, volen saber qui és aquest home que fa prodigis i miracles. En la seva trobada amb Jesús, la multitud queda sorpresa de la seva resposta “però no us heu d'afanyar tant per l'aliment que es fa malbé, sinó pel que dura i dona vida eterna” (v.27). És a dir, busqueu amb il·lusió no el que és caduc sinó l'etern, el projecte vital que us doni sentit i plenitud a la vostra vida. D'aquest...

1. El marc litúrgic. Seguim amb les catequesis baptismals (aigua, tercer diumenge, llum, quart diumenge, i resurrecció, cinquè diumenge). Jesús és la llum del món, la que en venir al món, il·lumina tothom, una llum ja anunciada en el pròleg de l’evangeli de Joan. La llum dona la possibilitat de poder veure-hi, si no hi ha llum, per més capacitat que tinguem de veure-hi, no podem. 2. La iniciativa és de Déu. Déu s’avança sempre en la recerca de l’ésser humà, és Déu qui proposa la fe, però no la imposa. Samuel busca David, Jesús “veu” el cec de naixement. Si hom es deixa “treballar” Ell ens treballa. Jesús fa el fang i l’estén sobre els ulls. Així com el primer home va ser fet del fang (Gn 2) igualment Jesús crea la vista en aquell home mancat de visió amb el fang. La redempció és una nova creació. Aquesta nova creació que cal que l’home assumeixi i faci seva amb el bany del baptisme. El cec ho fa a la piscina de Siloè. Nosaltres, recreats per la gràcia, necessitem reafirmar el n...

VIDA ETERNA Lluc 20: 27-38 Jesús arribat a Jerusalem, començà l’última etapa del seu ensenyament, que té lloc en el temple, centre religiós del judaisme. Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenyi i busquen de fer-lo morir (Mateu,19:47) Aleshores alguns dels saduceus, que negaven que hi hagués resurrecció, van a trobar a Jesús per posar-li un parany; els saduceus li plantegen la “Llei del levirat” que tenia com a finalitat donar una continuïtat al nom del germà difunt assegurant-li una descendència legal.   Els saduceus   volien utilitzar el text de l’Escriptura per provar que en la Llei de Moisés (Pentateuc) no es coneixia la resurrecció dels morts. Jesús més enllà de la qüestió dels saduceus, planteja el tema a fons fent servir un altre text del Pentateuc: que els morts ressusciten. Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa quan diu que el “Senyor és el Déu de Abraham, Déu d’Is...