Diumenge 32 de durant l'any - 10 de novembre de 2019

VIDA ETERNA

Lluc 20: 27-38

Jesús arribat a Jerusalem, començà l’última etapa del seu ensenyament, que té lloc en el temple, centre religiós del judaisme.

Els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els dirigents del temple qüestionen que Jesús hi ensenyi i busquen de fer-lo morir (Mateu,19:47)

Aleshores alguns dels saduceus, que negaven que hi hagués resurrecció, van a trobar a Jesús per posar-li un parany; els saduceus li plantegen la “Llei del levirat” que tenia com a finalitat donar una continuïtat al nom del germà difunt assegurant-li una descendència legal.  Els saduceus  volien utilitzar el text de l’Escriptura per provar que en la Llei de Moisés (Pentateuc) no es coneixia la resurrecció dels morts.

Jesús més enllà de la qüestió dels saduceus, planteja el tema a fons fent servir un altre text del Pentateuc: que els morts ressusciten.

Moisés mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa quan diu que el “Senyor és el Déu de Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob” (Èxode 3:6)

No podem pensar que la vida terrenal serà igual en la vida celestial, perquè en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit, ja no podran morir perquè tenen vida eterna.  Morir no és perdre la vida sinó començar a viure en plenitud la vida eterna amb Déu.

L’apòstol Pau diu: “Per a mi el viure és Crist i morir m’és un guany”(Fil, 1:21).

Però la preocupació per l’altra vida no ens ha de fer oblidar l’actual, al contrari; ha de ser una preparació, hem de saber estimar la vida perquè sempre és un do gratuït de Déu. Viure-la de manera plena, és a dir, estimant. Qui estima es va omplint de Déu que és la Vida i l’Amor.

Quan a Jesús un mestre de la Llei li va preguntar, per posar-lo a prova, quin era el manament més gran de la Llei, Jesús li digué: “Estima el Senyor, el teu Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament”… Aquest és el més gran i el segon li és semblant: “Estima als altres com a tu mateix” (Mateu, 22:37)

Déu és un Déu d’Amor, Amor etern que mai s’oblida de nosaltres. “Tant estimà Déu al món que ha donat el seu Fill únic perquè tothom qui creu en Ell no es perdi sinó que tingui Vida Eterna. “Déu no va enviar el seu Fill al món per condemnar el món, sinó perquè el món es salvi per mitjà d’Ell” (Joan3: 16-17)

Si volem correspondre a l’Amor de Déu tan immens, estimeu als altres com va dir Jesús: “Us asseguro que tot allò que feu a un d’aquests més petits, a mi m’ho feu” (Mateu, 25:40)

Per això si estimem, no anirem mai enrere sinó endavant.

Digué Jesús: “Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres  tal com jo us he estimat” (Joan 15:12)

                                                                                 

Elisabeth Olmos Santacana, evangèlica

“QUAN EM DESVETLLI US CONTEMPLARÉ”

Aquest diumenge contemplem Jesús discutint amb els saduceus, uns homes que s’oposaven obertament a la creença de la resurrecció tot i que en el salm 16, que avui hem resat, el salmista ja afirmava la seva fe dient: “quan em desvetlli us contemplaré fins a saciar-me’n, Senyor”.

El tema de la mort és important a causa de la seva referència a la vida eterna. Parlar dels últims temps ens ha d’animar a transformar el temps present. La lluita d’un Poble que defensa la seva llibertat no és una utopia ingènua, sinó l’aspiració més gran i digna de l’ésser humà. Sí, l’Esperit ens hi empeny i l’Evangeli ens hi urgeix. Som un poble en marxa que té una meta eterna.

A la pregunta ridícula que els saduceus dirigeixen a Jesús dient: “En la resurrecció, quin dels 7 marits serà el marit de la dona?” Jesús els respon tot corregint el seu horitzó i els parla del misteri de la vida eterna. La fe dels 7 germans Macabeus, uns valents que creien en la resurrecció, fou la que els donà la força per al martiri.

Aquesta fe és per a nosaltres també la força de la nostra vida. La nostra fe ¿s’arrela en la TRANSCENDÈNCIA a la que ens dirigim i que ja ens habita?¿És ella la que dona sentit a la nostra existència humana com la va donar als set germans Macabeus? L’amor del Déu que ens revelà Jesús no és un amor temporal i transitori, sinó un amor que perdura eternament. En el passatge de la bardissa que cremava i no es consumia es parla de Déu com el Déu d’Abraham, d’Isaac i de Jacob... Només les persones vives poden tenir un Déu viu.
Jesús mateix indica que en el món que vindrà, i pel fet de ser fills de Déu, ja no morirem mai més, ja que participarem de la vida de Déu. La fe en la resurrecció és un distintiu específic de la fe cristiana. En un gran apartat del nostre credo diem: “Espero la resurrecció dels morts i la vida de la glòria”. Referència sagrada de la vida que té en Déu el seu origen i la seva plenitud.

MONESTIR DE SANT PERE DE LES PUEL·LES

Griselda Cos i Boada,

Monja de Sant Pere de les Puel·les