divendres, 21 de desembre de 2012

Diumenge 4 d'Advent - 23 de desembre


Lc 1, 39-45


Trobo en l’Evangeli d’aquest 4t diumenge d’Advent algunes idees prou significatives.
Primer de tot veig un cant a la dona i a la maternitat. Quatre protagonistes (bé, després afegiré algun més) dues dones i els seus fills encara no nascuts. Dues dones plenes de l’Esperit Sant (cinquè protagonista) que s’abandonen a la voluntat de Déu pare (sisè protagonista). Elisabet estèril, Maria verge i les dues porten dins seu una vida (obra de Déu) per què les dues han dit si al voler de Déu.
Es dóna entre Maria i Elisabet un diàleg curt però intens. Elisabet reconeix en Maria a la Mare del seu Senyor i des de la seva experiència de veure les promeses de Déu acomplertes dóna a Maria la certesa que la promesa que Déu l’ha fet a ella també s’acomplirà.
Trobo, també, en aquest fragment de l’Evangeli un cant al servei. Maria ens dóna a tots un bon exemple de sol·licitud en el servei als necessitats. No es queda a casa ufana pel fet d’haver estat escollida per Déu per a ser la mare del seu Fill sinó que, de seguida, es posa en camí cap a Ein Karen, a casa de la seva cosina Elisabet; una dona ja gran, per ajudar-la en el temps final del seu embaràs i quan neixi la criatura.
Sempre s’ha donat molta importància al sí de Maria (i evidentment la té), però el sí d’Elisabet també és molt important. Ella porta dins seu al Precursor, aquell que dirà de Jesús: “mireu l’Anyell de Déu que lleva el pecat del món” i ens convidarà a preparar el camí al Senyor
Preparem aquest camí al Senyor i preparem-li, també, un lloc en el nostre cor, on pugui néixer i habitar seguint l’exemple de la seva mare, posant-nos (ara, en temps de Nadal, i sempre) al seu servei, que no és altra cosa que posar-nos al servei dels necessitats, tal com va fer Maria.

Que tinguem tots un BON NADAL!

 

                                                                       Mª Angustias Rodríguez

diumenge, 16 de desembre de 2012

Diumenge 3 d'Advent - 16 de desembre

Lluc 3, 10 – 18



Hem comentat alguna vegada que el primer i més important missatge de Joan –i, per descomptat, també de Jesús– va ser: “Penediu-vos i creieu en l’evangeli.” Aquesta és la pedra de toc que mostrarà si una predicació qualsevol està inspirada en l’Esperit Sant o si es tracta de paraules, i només paraules, que no vénen de l’Esperit. Joan el Baptista no tenia altre missatge que el que venia de dalt. En el comentari de l’evangeli de diumenge passat, sobre l’evangeli de Lluc, 3, 1-6, hem llegit que Joan “recorregué tota la comarca predicant el baptisme de conversió per al perdó dels pecats.” Ja veieu, doncs, si n’era d’important la missió encomanada a Joan.

De resultes del seu ministeri la gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?” Les paraules de Joan havien mossegat les seves consciències, ja que eren molt indulgents amb si mateixos, igual com molts milions de “creients” avui en dia. I el Baptista, que no tenia cap mena de delicadesa a l’hora d’acusar, els tractava d’allò que eren: “Cria d’escurçons! Qui us ha ensenyat com escapar del càstig que s’acosta?” I encara hi afegia: “El qui tingui dues túniques, que les comparteixi amb qui no en té cap, i el qui tingui provisions que faci el mateix.” Com podeu veure, el missatge de Joan era d’una molt crua actualitat... Ara bé, no hem d’entendre que allò que predicava era la salvació per mitjà de les obres de la Llei. Això, tots els creients sabem que la salvació no ens és donada per fer bones obres perquè, tal com diu l’Escriptura Sagrada “les nostres millors obres, davant de Déu, són com draps immunds.”

També s’hi presentaven recaptadors (d’impostos, és clar) a fer-se batejar. I ja sabem com es comportaven. Mireu si no el cas de Mateu, que va ser cridat a formar part dels dotze; i el de Zaqueu, aquell que es va enfilar dalt d’un sicòmor per veure Jesús, perquè era baixet... Tant l’un com l’altre foren convertits (penedits dels seus pecats començaren una vida nova), van girar-se d’esquena a la vida d’estafadors que duien i van seguir Jesús, després de tornar allò que havien defraudat. I també als soldats de Roma que, com solen fer les forces d’ocupació arreu del món, els deia: “No amenaceu ningú ni poseu denúncies falses, i acontenteu-vos amb la vostra soldada.”

Si el missatge de Joan el Baptista fou dur i, tot i així, molta gent anava a escoltar-lo perquè reconeixia que els parlava amb la veritat, ell els anunciava aquell “que venia a batejar amb l’Esperit Sant i amb foc.” El qui venia a salvar el món, però també el qui un dia serà el jutge de tothom, aquell que “aplegarà el blat en el graner; però la palla la cremarà en la foguera que no s’apaga mai.”
Tant de bo que la commemoració de Nadal sigui molt més que una festa aparentment cristiana, perquè Jesús neixi de debò en el cor de molts que n’han sentit a parlar, però encara no són d’ell.



Manel Alonso Figueres

Església Evangèlica

diumenge, 9 de desembre de 2012

Diumenge 2 d'Advent - 9 de desembre

Lluc 3, 1-6


"Joan anà...predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats." (v. 3
Joan Baptista tenia un missatge molt senzill: per rebre el perdó dels pecats cal una 'conversió'. La paraula original 'metanoia' vol dir 'canviar de pensament i donar-se la volta amb les accions'.
Això és molt més que rebre el bateig d'aigua. És molt més que fer pregaries boniques. És voler agradar a Déu amb tots els aspectes de la vida.
I ho fem? En quines àrees necessitem encara d'aquesta 'metanoia'?
Esperit Sant reconeixem que seguim fent coses i pensant de maneres que no li agraden al nostre Pare Celestial. Converteix-nos avui i ajuda'ns a ser més com el nostre Senyor Jesús. Amén.

Per l'altre banda, inclòs aquells que més s'esforcen per fer sempre el que Déu vulgui, tard o d'hora acaben pensant i actuant amb egoisme igualment.
'No hi ha cap just, ni un de sol,' diu en Romans 3,10. I per tant, no hi ha ningú que es mereixi el perdó dels pecats, ni un de sol. No hi ha ningú que es pugui efectuar la 'metanoia' ell mateix, ni un de sol. Necessitem un Salvador. Perquè la salvació és de Déu (v.6).
Per això han fracassat tots els projectes humanistes per crear la utopia que prometen, i tots seguiran fracassant, malgrat els aspectes bonics que tinguin, perquè primer necessitem un Salvador que converteixi al ésser humà en sí. Necessitem Nadal. I desprès podem convertir el mon en un lloc millor amb Ell. "I tothom veurà la salvació de Déu!" (v.6)
Aquest és l'evangeli, i és la moguda i és la nostra raó de ser! Convertir-se a Déu, rebre la salvació de Jesús i juntament amb Ell aplanar la rutes, alçar les fondalades, abaixar les muntanyes i allisar els camins escabrosos (v.5).
"I tothom veurà la salvació de Déu!" (v.6)
T'apuntes?
Senyor Jesús, vull que siguis Salvador meu i que em converteixis en ser Teu per a que tothom al meu voltant vegi la salvació de Déu. Amén.



David Rhoton

Comunitat Cristiana La Vinya – Gavà

diumenge, 2 de desembre de 2012

Diumenge 1 d'Advent - 2 de desembre

ALCEU EL CAP BEN ALT

Lc 21, 25 - 28 - 34, 36


A l’Evangeli que avui en aquest primer diumenge d’Advent sens presenta, Jesús ens diu: Alceu el cap ben alt perquè molt aviat sereu alliberats, estigueu atents.

Aquestes paraules ens volen ajudar a preparar-nos per les grans festes del Nadal. Mirant el nostre món, les dificultats de les nostres famílies, la crisi, la violència de gènere, un podria pensar que la fi del món és al costat nostre, que no hi ha res a fer, fins i tot la mort d’un familiar proper, la malaltia d’un ésser estimat, tot ens pot portar al pessimisme.

Per això la litúrgia d’aquest primer diumenge d’Advent ens crida a mirar amunt, a descobrir aquest camí de la fe i de la confiança vers un Déu present i solidari en la nostra situació de cada dia.

La lectura que sens proposa de Jeremíes, ens presenta la gran promesa de Déu: «Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la Casa d’Israel.» Avui, a nosaltres sens torna a presentar aquest projecte de vida i d’amor que Déu, el Pare, ens ha fet present. Déu no falla mai en les seves promeses, els seus desigs, que són la nostra salvació i que pel seu fill Jesucrist arribaran a la plenitud.

Per això per a nosaltres aquestes quatre setmanes que ens apropen a celebrar el Nadal, volen ser una crida a un compromís, a descobrir en la vida la presència d’aquest Déu viu, encarnat. Per aquest motiu a l’evangeli Jesús acaba dient: Estigueu alerta, pregant, demanant poder mantenir-nos drets davant del Fill de l’Home.

Les paraules de Jesús en aquest evangeli, ens volen ajudar a descobrir la mirada d’un infant que, per mitjà d’una joguina, d’un regal, la seva cara s’omple d’il•lusió i d’alegria. Durant aquests dies que vindran, segur que els mitjans de comunicació, els anuncis, la televisió, ens parlen de grans regals i potser en aquest temps de crisi que vivim, les paraules de Jesús ens criden a viure un Nadal amb petits signes, detalls que no costen diners vers els que tenim al costat. Aquella joguina comprada al «mercadillo», que costa un euro i que fa riure i fa feliç un infant. Avui Jesús ens convida a ser alliberats i trencar amb aquelles coses que ens esclavitzen com el consum, els grans regals, el nostre egoisme. I quan Jesús parla de ser alliberats, ens parla d’obrir el nostre cor als petits signes, als petits regals...

Que mirant Jesús petit, infant, i el riure dels nostres infants, ens portin de veritat a la pau i a la felicitat.



Mn. Xavier Ribas