Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2011

Diumenge 3 de Quaresma - 27 de març

Jn 4, 5 – 43


Què té aquesta conversa de la dona samaritana amb el Senyor, que atreu la nostra ànima, que l’obre no sé quina llum, sense acabar d’entendre el que està succeint? Nostre Senyor s’adreça a qui va a pouar aigua allà on els seus avantpassats van saciar els seus ramats, on van subsistir en una terra fèrtil i es van multiplicar. Les paraules del Crist no semblen respondre les inquietuds de la dona, sinó anar adreçades a un lloc més profund, d’on ve la seva set. La nostra ànima sap que l’aigua que desitja no és la que ens fa fatigar contínuament, sinó una altra, aigua viva: La nostra ànima desitja ser font ella mateixa, participar del doll de vida eterna. Quan reconeix el seu desig, és ja un mirall on contempla, encara velat, el do de Déu. No cerca sols la pròpia sacietat, ara la seva inquietud és saber quin és el lloc on cal adorar a Déu. Sant Basili, bisbe de Cesarea, comenta aquest passatge i anomena l’Esperit Sant lloc dels sants, el lloc escollit per Déu per a rebre el sacr…

Diumenge 2 de Quaresma - 20 de març

En aquest temps de preparació vers la Pasqua, a la primera lectura, cada diumenge, se'ns convida a recordar els grans moments de la Història de la Salvació. I avui hi llegim certament un moment important: la crida a Abraham. Un text breu però que diu molt. Significa l'inici d'un llarg camí que Déu farà al costat del seu poble, l'anunci d'un compromís i una benedicció que es mantindran incommovibles al llarg dels segles. Fins arribar a nosaltres.
Sant Pau, al capítol 4 de la Carta als Romans, ens explica magistralment el valor de la figura d'Abraham. Ell és el nostre pare en la fe. El seu mèrit no li ve d'haver complert amb la Llei (encara per revelar) ni d'haver observat els ritus correctes, ni de tenir molt clara en el seu cap la teologia al voltant d'aquell misteriós Déu que el cridava. L'únic que compta és que Abraham va confiar en la crida de Déu i es va posar en camí, deixant la seva terra, les seves seguretats, cap al país desconegut que el…

Diumenge 1 de Quaresma - 13 de març - Evangeli

Mt 4, 1-11


La primera impressió en llegir l’evangeli que em toca comentar va ser de no saber ben bé què dir. Però, a poc a poc, tornant-lo a llegir, i, també, portada per l’Esperit, em vaig anar endinsant en el desert i em vaig adonar que és l’evangeli ideal per a començar la quaresma.
L’etapa del desert és molt important per a tota persona. És lloc de pas on som temptats i posats a prova. Allí, durant quaranta dies Jesús va fer silenci abans de llançar-se a anunciar “La Paraula”. El Fill de Déu va prendre temps de deixar-se habitar per l’Esperit, per la Paraula, de deixar-se “portar a través del desert” abans d’iniciar el seu ministeri. És un llarg caminar espiritual, guiat per l’Esperit Sant, que acaba en el desert, allà on Déu porta tota persona a qui vol parlar al cor.” Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor” (Osees 2,16).
També nosaltres, en el desert ens hem de trobar amb nosaltres mateixos, Les condicions de la vida humana actual exigeixen més i més trobar e…

Diumenge 1 de Quaresma - 13 de març - Segona lectura

Rm 5, 12-19

En estos días que vamos acercándonos a esa semana especial, que es la semana santa, deliberamos a reflexionar. No se si os habéis dado cuenta vosotros que vivimos en un desenfreno, donde nadie para, si no para dormir. Creo que la falta de reflexión diaria nos trae consecuencias inimaginables, perdemos de vista lo intelectual, lo alto, como también lo espiritual. Que pena cuando generaciones pasadas, hombres y mujeres dedicaban tiempo y no solo tiempo si no vidas enteras a la meditación y a la vida desinteresada. Pues bien el texto que nos toca meditar, nos hace pensar, en cuantos pecados tenemos y cuanto Dios nos ha perdonado y cuan desinteresado fue Jesús el Hijo de Dios para que el hombre pudiera alcanzar la vida eterna.
Como hombres y mujeres y por ello hijos de Adán, nacidos con tendencia a no hacer lo bueno, podíamos solamente desesperarnos al observar esta bondad, por que ¿como acercarnos a Dios?. Pues bien, él, Hijo de Dios Jesucristo, murió para esto, para trazar u…

Diumenge 1 de Quaresma - 13 de març - Primera lectura

Gn 2, 7-9; 3, 1-7


La creación y el pecado original

Así fueron terminados el cielo y la tierra, y todos los seres que hay en ellos.
El séptimo día, Dios concluyó la obra que había hecho, y cesó de hacer la obra que había emprendido. Dios bendijo el séptimo día y lo consagró, porque en él cesó de hacer la obra que había creado. Este fue el origen del cielo y de la tierra cuando fueron creados.

La creación del hombre y la mujer (Gen 2:7-9)

Cuando el Señor Dios hizo la tierra y el cielo, aún no había ningún arbusto del campo sobre la tierra ni había brotado ninguna hierba, porque el Señor Dios no había hecho llover sobre la tierra. Tampoco había ningún hombre para cultivar el suelo, pero un manantial surgía de la tierra y regaba toda la superficie del suelo. Entonces el Señor Dios formo al hombre del polvo de la tierra y sopló en su nariz aliento de vida. Una vez convertido el hombre en un ser viviente El Señor Dios plantó un jardín y puso allí al hombre que había formado. Y el Señor Dios hiz…

Diumenge 9 de durant l'any - 6 de març

Les lectures que se'ns proposen avui ressalten la importància d'escoltar la Paraula de Déu i portar-la a la nostra vida quotidiana com a eix director de tots els nostres actes. És tal la importància que Jesús dóna a l'escolta de la Paraula i al seu compliment, que aquell qui ho fa el compara amb el qui construeix la casa sobre la roca: aquella casa no caurà.

Construir sobre roca no és fàcil: cal foradar la roca per a fer els fonaments, i amb un pic i una pala, són hores de dur treball, de foradar la roca amb esforç, amb tenacitat, sense defallir. Al final té la recompensa, la casa és a prova de tot.

Fonamentar la nostra vida cristiana en la Paraula de Déu, implica abandonar el nostre jo, el nostre criteri, esdevenir servidors de la Paraula; i això costa. Ens obliga a sortir de nosaltres mateixos, de la nostra comoditat i obrir-nos als altres, posar els altres en el centre de les nostres preocupacions, posar Déu en el centre de la nostra vida, complir la seva voluntat (cf Mt …