dissabte, 26 de maig de 2012

Diumenge de Pentecosta - 27 de maig

I TOTS QUEDAREN PLENS DE L’ESPERIT SANT


Les lectures que ens proposa aquest diumenge, ens volen ajudar a descobrir aquell dia en que també nosaltres pel baptisme vam rebre la força de l’Esperit de Déu. Jesús a l’evangeli ens defineix l’Esperit Sant com a defensor: “Quan vindrà el defensor que jo us enviaré”.
Jesús ens el defineix també com a guia: “Us guiarà cap al coneixement de la veritat” I com a força en la nostra vida de cada dia. Si a un infant li preguntes quina missió té el defensa en un partit de futbol, et dirà: Protegir el porter perquè no marquin un gol. Per nosaltres, parlar de l’Esperit Sant com a defensor ens ve a dir que Déu ens envia el seu Esperit per ajudar-nos a discernir, a protegir-nos d’aquells mals, d’aquells pecats, d’aquelles faltes que la nostra feblesa ens porta a no estimar.

Per això necessitem un guia que ens marqui el camí, que ens marqui com hem d’estimar. I per això la segona missió de l’Esperit és portar-nos vers Déu, vers la veritat. I què és la veritat? És l’amor de Déu. Per això cal sentir-nos plens de Déu, plens del seu amor. Solament qui de veritat descobreix Déu es troba valent i ple de força en la seva vida. Per això l’Esperit Sant es presenta com a força, com en la diada de Pentecosta, primera lectura, es presenta com a vent, com a foc, com un soroll fort. En aquell dia de Pentecosta sorgeix el do de llengües. Enmig de tantes cultures, tradicions, llengües, qui de veritat sent la força de Déu, se sent ple del seu Esperit, no té problemes per estimar, per perdonar, per conviure enmig de la diversitat. Perquè l’única llengua que de veritat val és l’amor i la solidaritat vers tot fill o filla de Déu.

 


Mn. Xavier Ribas

Rector de Sant Pere i Santa Teresa de Gavà








dimarts, 22 de maig de 2012


dilluns 28 de Maig

Portes obertes: 18.30 hores.

Celebració a les 19.00 hores.


 

PENTECOSTA UNIDA



Lloc:

Església de Sant Pere

Gavà




                        Hi participen:

Comunitat La Vinya, Castelldefels-Gavà

Centre Cristià Betània – Castelldefels

Parròquia de Sant Pere - Gavà



Amb el suport de la Delegació d’Ecumenisme

del Bisbat de Sant Feliu






dissabte, 19 de maig de 2012


Divendres 25 de maig a les 21.00 h.


Rectoria de la parròquia de Sant Pere de Gavà





Conferència



 Actes 2: Rerefons de l’Antic Testament




A càrrec de Mn. Lluís-Anton Armengol

Delegat d’Ecumenisme del Bisbat de Sant Feliu







L'Ascensió del Senyor - 20 de maig

Ev. de San Marcos 16: 15-20




Más tarde, Jesús se apareció a los once discípulos, mientras ellos estaban sentados a la mesa. Los reprendió por su falta de fe y su terquedad, ya que no creyeron a los que lo habían visto resucitado.


Y les dijo: «Vayan por todo el mundo y anuncien a todos la buena noticia.


El que crea y sea bautizado, obtendrá la salvación; pero el que no crea, será condenado. Y estas señales acompañarán a los que creen: en mi nombre expulsarán demonios; hablarán nuevas lenguas; tomarán en las manos serpientes; y si beben algo venenoso, no les hará daño; además pondrán las manos sobre los enfermos, y éstos sanarán.»


Después de hablarles, el Señor Jesús fue levantado al cielo y se sentó a la derecha de Dios. Ellos salieron a anunciar el mensaje por todas partes; y el Señor los ayudaba, y confirmaba el mensaje acompañándolo con señales milagrosas.





Que vivimos una de la situación económica, social y moral muy difícil, no hace falta decirlo. Nos lo repiten los medios de comunicación (todos ellos intentando “vender noticias”) y lo corroboramos en nuestra vida diaria.

También, para aquellos que confiesan su fe en Jesús, las circunstancias parecen ser muy complicadas. No hay solución aparente para nadie.

Por eso, permíteme preguntarte: ¿tendremos que esperar a que pase la crisis para salir de ella?. No lo creo.

A pesar de parecer algo distante en el tiempo, el hecho real de que Jesucristo ha resucitado, debería darnos otra perspectiva de nosotros mismos y de la situación que nos afecta hoy.

Dios está usando esta coyuntura para enseñarnos algo. A pesar de que muchos esperan que se produzca un cambio importante, está claro que no vamos a recibir ninguna solución a nuestros problemas a menos que algo cambie en nuestro interior.

Las dificultades son parte de nuestra formación como discípulos de Cristo y lo mejor de todo, es que algo parece estar cambiando dentro de nosotros.

Muchos han comenzado a mirar la tumba. Si, el lugar donde hace tantos años el cuerpo de Jesús descansó por tres días.

Ninguna crisis es mayor que la muerte. Y aún ella, fue vencida. El hecho de la resurrección de Jesús es la victoria sobre toda situación adversa.

Jesús mismo les reprendió por su falta de fe y por su terquedad. Si él se nos aparecería hoy de forma visible, ¿haría lo mismo? ¿Tendremos que esperar a que las cosas empeoren para creerle a él?

Como los discípulos que no habían creído a aquellos que fueron antes al sepulcro, nuestra falta de fe hace que nuestra vida carezca de sentido y torna nuestro futuro en una oscura incertidumbre.

Y les dijo: «Vayan por todo el mundo y anuncien a todos la buena noticia. El que crea y sea bautizado, obtendrá la salvación”

Por eso el llamado de Jesús a anunciar el mensaje del Evangelio es la clave para sobreponerse a toda situación adversa. Porque nuestra voluntad al comprometer nuestra fe y obedecerle, es el comienzo del cambio. Nuestra preocupación por llevar las buenas noticias a todos los hombres, es nuestra forma práctica de creerle.

Luego, siguiendo el texto bíblico, una vida implicada en la extensión del reino de los cielos, tendrá algunas “señales” interesantes. Según el testimonio de San Marcos, una vida comprometida con la proclamación del Evangelio tiene consecuencias sobrenaturales.

“Señales” como por ejemplo expulsar demonios o sanar enfermos, son algunas de las cosas que Jesús prometió. La primera nos habla de la victoria sobre el mundo espiritual adverso, la victoria sobre la angustia, la depresión, la ansiedad y cualquier otro sentimiento opresivo que no proviene de Dios.

La segunda, el hecho de sanar a los enfermos, nos habla sobre la solución concreta que Jesús trae a los problemas personales difíciles de sobrellevar.

Y finalmente: el Señor Jesús fue llevado al cielo y allí se sentó a la derecha de Dios. Si, allí mismo, reinando con todo poder y dándonos la seguridad de que nuestra vida está bajo su cuidado. Esa es nuestra confianza.


Entonces, ¿seguirás esperando que pase la crisis para salir de ella?





Fernando Lovero

Pastor Evangélico

Centro Betania de Castelldefels

dissabte, 12 de maig de 2012

Diumenge 6 de Pasqua - 13 de maig

El missatge d’aquest diumenge expressa el nucli de la nostra fe. És el testament que Jesús ens va deixar. És l’expressió més plena del que venia a dir-nos, “DÉU ÉS AMOR”, no pas saviesa o poder.

I si l’amor és la revelació més plena de Déu, no ho és només perquè coneguem com és Ell sinó perquè també nosaltres en fem el mòbil del nostre obrar i viure, imitar i practicar. Diu la carta de sant Joan: “Tothom qui estima és fill de Déu”. Estimar és, doncs, viure amb coherència allò pel que hem estat creats. Si som fills de Déu hem de ser com és el nostre Pare: AMOR. El nostre viure no ha de ser sinó l’expressió dinàmica del que som.

Jesús no tenia pas gaire cosa més a dir-nos que si Déu ens estima i ell ens estima tal com també ell és estimat pel Pare, nosaltres hem de viure estimant com la nostra expressió més plena d’allò que som: fills del Déu que és amor. I Jesús no pogué evitar de fer d’aquesta voluntat el manament i el cor de la missió que ens confiava: AIXÒ US MANO: QUE US ESTIMEU ELS UNS ALS ALTRES.

I l’amor demana intimitat, ser amics!



Griselda Cos, monja benedictina

diumenge, 6 de maig de 2012

Diumenge 5 de Pasqua - 6 de maig

(Jo 15, 1-8¸ 1Jo 3, 18 – 24)


Tota la vida del cristià és la proesa permanent d’esdevenir trinitari, d’esdevenir déu per gràcia. La unió de l’home amb Déu és la unió en Crist de Déu i home. Vet aquí perquè amb les nostres facultats som incapaços d’entendre-la. El Crist ho explica als seus deixebles amb la paràbola del cep i les sarments, i l’exemple no deixa espai al dubte: “sense mi no podeu fer res”, i “qui resta en mi, i jo en ell, aquest dóna molt de fruit”. Ell ens dóna la paraula i viu en nosaltres; nosaltres acollim la seva Paraula i vivim en Ell. Escoltem la seva voluntat i Ell escolta la nostra pregària. Tal és la reciprocitat de la unió que se’ns escapa: qui sap distingir la vida del cep de la vida de la sarment viva? Tanmateix, sí sabem que la sarment no és res sense el cep. El fruit d’aquesta proesa és la Vida, l’Esperit, l’Amor.

En què coneixerem si guardem la seva paraula? Quines són les obres de l’Esperit en nosaltres? La fe i la pregària són el resum de la praxis cristiana, els fruits de l’Amor; i de la mateixa manera, amb la mateixa reciprocitat, la fe fa crèixer l’amor i l’amor fa crèixer la fe, que és confiança en Ell. Per la fe, el Crist s’estableix en l’home; per l’amor, l’home arrela en el Crist (Ef 3, 17). Totes les altres virtuts, recollides com una sola flor de perfums variats en la pregària, són manifestacions d’aquests primers fruits de la sarment empeltada i netejada en Crist: la justícia, la misericòrdia, la pregària, estimar els altres den obra i en veritat. Vius en Crist, podem créixer de virtut en virtut, gràcia per gràcia, cap a la plenitud de la vida divina. Només empeltats en el Crist som capaços d’un tal amor diví, Ell dóna les forces al nostre cor, a la nostra naturalesa, per acomplir una proesa tal. Som l’obra de les seves mans. “L’home-Déu col•labora amb l’home, i l’home romana una persona autònoma, per bé que sigui en el Senyor Crist amb tot el seu ésser, i per bé que visqui en Ell. De la mateixa manera el Senyor Jesús Crist viu en l’home sense perdre res de la plenitud de la seva Persona, sinó que aquesta inhabitació de l’home en Crist i del Crist en l’home, aquesta simbiosi divinohumana, no existeix més que per l’Esperit Sant i en l’Esperit Sant. També és l’Esperit Sant que dóna a l’home el poder de la gràcia per aquesta vida; el Senyor Jesús Crist està present en l’home per l’Esperit Sant, per això sant Joan el Teòleg ens diu“En això coneixem que roman en nosaltres: en l’Esperit que ens ha donat”. Això vol dir que el cristià mai està sol, que és la morada i el taller de la Divinitat tres vegades santa.” (St. Justí Popovic)

P. Josep