Comentaris Bíblics Interconfessionals

  AQUÍ ESTIC PER FER LA TEVA VOLUNTAT La veritable història del Nadal és a l’Antic Testament! Al Salm 40:6/8 ! I al Nou Testament, Hb. 10:5/7 , SÓN LES MATEIXES PARAULES DEL SALM, abans de venir a aquest món, al cel, hi va haver una conversa entre Crist i el Pare: No vols sacrifici i ofrena, però m’has donat un cos. No t’agraden els holocaustos ni les expiacions pel pecat. “El meu Déu, aquí estic per fer la teva voluntat, com està escrit de Mi al llibre . Els sacrificis d’animals eren una ombra, podien cobrir el pecat temporalment, però mai treure’l. ( La paga del pecat és mort Rom. 6:23 ) Déu acceptava els sacrificis en base a la mort d’un substitut innocent, com que en aquest món no hi havia ningú sense pecat que pogués ser sacrificat i satisfés la justícia divina, va decidir enviar el seu Fill per dur a terme el sacrifici perfecte. Jesús abans de néixer a Betlem ja existia al Cel amb el Pare i l’Esperit Sant. Es va cridar Jesús, quan va néixer com a nen. Així D...

                                          C U A T R O   P A L A B R A S                                                 Filipenses   4  : 4  a  7   En el texto propuesto para hoy (el que he seleccionado de los tres) hay una palabra, una definición que nos sobresale en cada uno de los versículos. Vale la pena que podamos considerarlas :   4:4. “Regocijaos en el Señor siempre...¡Regocijaos!”. Es curioso el que muchos de los que ¡SI! Vamos a nuestras congregaciones (acudimos), traemos puesta la careta de “amargados”. Y el acudir a la Casa del Señor habría de conllevarnos un auténtico espíritu de Celebración.   Si las cosas nos van bien, vamos a Agradecérselo. Si las cosas se han torcido, vamos a pedirle Fuerza y Consuel...

  En el temps d’Advent, fem presents dues vingudes del Senyor i ens preparem per a una tercera:la primera és l'encarnació del Fill de Déu, que es va fer home i va viure entre nosaltres, predicant l’Evangeli i mostrant-nos el camí del Regne; la segona fa referència a la vinguda de Jesucrist en nosaltres, cada dia, per l'acció de l'Esperit Sant; i la tercera serà la vinguda definitiva del Crist quan es faci present per posar fi a la història de la humanitat i judicar-la.La Paraula de Déu ens parla avui d'alliberament, per això nosaltres centrarem l’atenció en aquests tres punts: la recerca d'alliberadors, la sortida de Déu al nostre encontre, i la vigilància i la conversió, actituds necessàries per preparar-nos a l'alliberament que esperem. Parlant amb la gent, he arribat a la conclusió que moltes persones se senten insatisfetes i no són felices. ¡Quantes frustracions i misèries que hi ha a la vida humana! Seria llarg d’enumerar els problemes que l’ésser humà, t...

                                            PROFECIA    CUMPLIDA “Pero tú, Belén de Efrata , pequeña para estar entre las familias de Judá, de ti me saldrá el que será el que será Señor de Israel; y sus salidas son desde el principio, desde los días de la Eternidad” (Miqueas 5 . 2). Allí iba a nacer Jesucristo. El desglose de su Nombre ya lo indica, el que es siempre el mismo. Jesús el Cristo, su Nombre personal y su Título. Jesús indica "ayuda o salvación", Cristo quiere decir el Ungido o el Mesías. "Jesucristo" es pues la suma de la Persona y el Oficio. Cristo no solamente estuvo los 33 años del Aquí, en nuestro suelo; sus actividades han sido eternas (Miqueas 5, 2), "desde los días de todos los tiempos." Él está en el consjo Divino, e incluso fue vi...

Filipencs 4 4-7 Fa uns dies estava en una gran llibreria fullejant les novetats i em vaig quedar sorprès del gran nombre de llibres que ofereixen consells per aconseguir una vida feliç. E stem d'acord que per una gran majoria de persones, per no dir totes, una dels objectius principals a la vida és aconseguir la felicitat. És obvi, per tant, que si s'editen tants llibres per ajudar-nos a aconseguir la felicitat és que en la nostra societat vivim en el pessimisme, la incertesa i el descoratjament. En aquest temps d'Advent és necessari que ens preguntem que felicitat volem, o millor serià preguntar-nos que ens fa veritablement feliços i plens il·lusió. La pregunta va dirigida al profund del nostre cor, a l'interior del nostre ésser: què ens fa feliços? La resposta, segons el meu parer, no consisteix a aplicar certa tècnica psicològica a les meves relacions personals, encara que aquestes no s'han de rebutjar, o al canvi de certs hàbits; la felicitat, o millor di...

Un mensaje de esperanza, para hoy, de parte de Dios Texto: Evangelio de Lucas, cap. 3,1-6. 1   El año quince del reinado del emperador Tiberio, siendo Poncio Pilato gobernador de Judea, Herodes virrey de Galilea; su hermano Filipo, virrey de Iturea y Traconítida, y Lisanio, virrey de Abilene, 2   bajo el sumo sacerdocio de Anas y Caifas, le llegó un mensaje de Dios a Juan, hijo de Zacarías, en el desierto. 3   Recorrió entonces toda la región del Jordán proclamando un bautismo, en señal de arrepentimiento, para el perdón de los pecados, 4   como está escrito en el libro del profeta Isaías: Una voz grita desde el desierto: Prepárenle el camino al Señor, enderecen sus senderos; 5   que los valles se rellenen, que los montes y colinas se abajen; que lo torcido se enderece, lo accidentado se iguale. 6   Y todos verán la salvación de Dios. (Is 40,3-5) Nos adentramos a este segundo domingo de adviento, reflexionando sobre un texto del evangelist...

Je 33,14-16; Salm 24; 1Tes 3,12-4,2; Lc 21,25-28.34-36. El Regne de Déu de pau, amor, justícia i de vida ve, ve sempre, està venint fa temps. Pare nostre, que esteu en el cel: Que el Senyor faci créixer fins a vessar l'amor que us teniu els uns als altres i a tothom... (1Te). Quan diem Déu estem dient Pare; aquell qui és generador de vida ho és també de fraternitat, i ens obre els ulls   a la realitat que ens envolta i ens fa crítics, i compromesos. L’amor és la resposta a l’esperança. Vingui a nosaltres el vostre Regne. ...un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat... "El-Senyor-és-el-nostre-bé" (Je). És Jesús que ve..., ensenya el camí d’encarnació, de compromís, de solidaritat... Llavors veuran venir el Fill de l'home sobre un núvol amb gran poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats (Lc). Quan es fan presents la paraula i els gesto...

Lc 3, 39-45 Poc a poc ho aconsegueixen a molts nivells, inclús en estaments de l’administració pública i d’altres privats: anomenen les festes de Nadal com “les festes”, senzillament, el Nadal ja no hi surt per res, com si no existís. A algunes escoles hi ha pares i mares que no volen que els seus fills facin el pessebre, amb la resta de companys. Uns i altres s’esforcen per esborrar de la cultura social el terme Nadal. No els hi agrada que una motivació religiosa sigui l’arrel de les festes més celebrades en tot el món. El Jesús històric l’existència del qual està demostrada amb rigor científic, el volen esborrar de tot arreu, fins i tot de la cultura i les tradicions populars. Tenim una societat disposada a viure oblidant a Déu, el Déu al qual li devem l’existència, que ens acull, ens estima i ens perdona, ... L’evangelista Lluc, amb les seves precisions ens mostra la trobada entranyable de Maria i Elisabet. Dues cosines que fan camins paral·lels. Ambdues esperen un fill i ...

“Així, doncs, què hem de fer? So 3, 14-18; Fl 4, 4-7; Lc 3, 10-18 En aquest tercer diumenge d’Advent, les lectures ens exhorten a cantar amb alegria, en actitud d’expectació, davant el Senyor que ve a nosaltres. “Crida de goig, ciutat de Sió” llegim en la profecia de Sofonies, en el context del postexili. El Senyor s’apropa i vol que l’acollim, oberts a la Salvació. No tinguem por, no estem acovardits, més aviat, siguem valents per descobrir què vol de nosaltres. “¿Què hem de fer?” preguntava gent de tot tipus, fins i tot, publicans i guardes a Joan Baptista. I la resposta és exigent, compromesa, perquè realment l’Evangeli arreli amb força. El Baptista té com a única missió anunciar el Messies de Déu. I aquest anunci abasta els Advents de tots els segles. Ell continua, avui, sent el Precursor que ens toca el cor amb urgència, perquè  ens senyala “l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món” (Jn 1, 29). I ens ho diu, abaixant-se, des d’una humilitat del qui ha entès...

Lluc 3, 1-6. Les tres figures de la litúrgia d'Advent són: Joan el Baptista, Isaïes i María. La litúrgia d'avui comença pel primer. Tots els evangelistes ressalten aquesta importància, encara que tots estan interessats a ressaltar també, la superioritat de Jesús. Cal notar bé que el "lloc" no és Roma ni Jerusalem ni el Temple, sinó el desert. També es vol significar que la salvació està dirigida a homes i dones concrets de carn i os, i que aquesta oferta implica, no només al poble jueu, sinó a tot l'orbe conegut: "tots veurà la salvació de Déu". Com a bon profeta, Joan va descobrir que per parlar d'una nova salvació, gens millor que recordar l'anunci del gran profeta Isaïes. Ell va anunciar un autèntic alliberament per al seu poble, precisament quan estava més oprimit en el desterrament i sense esperança de futur. Avui nosaltres també vivim en el “desert”, on experimentem situacions d'inestabilitat política, econòmica i social, vivim in...

Lc 1, 39-45 Trobo en l’Evangeli d’aquest 4t diumenge d’Advent algunes idees prou significatives. Primer de tot veig un cant a la dona i a la maternitat. Quatre protagonistes (bé, després afegiré algun més) dues dones i els seus fills encara no nascuts. Dues dones plenes de l’Esperit Sant (cinquè protagonista) que s’abandonen a la voluntat de Déu pare (sisè protagonista). Elisabet estèril, Maria verge i les dues porten dins seu una vida (obra de Déu) per què les dues han dit si al voler de Déu. Es dóna entre Maria i Elisabet un diàleg curt però intens. Elisabet reconeix en Maria a la Mare del seu Senyor i des de la seva experiència de veure les promeses de Déu acomplertes dóna a Maria la certesa que la promesa que Déu l’ha fet a ella també s’acomplirà. Trobo, també, en aquest fragment de l’Evangeli un cant al servei. Maria ens dóna a tots un bon exemple de sol·licitud en el servei als necessitats. No es queda a casa ufana pel fet d’haver estat escollida per Déu per a ser la ...

Lluc 3, 10 – 18 Hem comentat alguna vegada que el primer i més important missatge de Joan –i, per descomptat, també de Jesús– va ser: “Penediu-vos i creieu en l’evangeli.” Aquesta és la pedra de toc que mostrarà si una predicació qualsevol està inspirada en l’Esperit Sant o si es tracta de paraules, i només paraules, que no vénen de l’Esperit. Joan el Baptista no tenia altre missatge que el que venia de dalt. En el comentari de l’evangeli de diumenge passat, sobre l’evangeli de Lluc, 3, 1-6, hem llegit que Joan “recorregué tota la comarca predicant el baptisme de conversió per al perdó dels pecats.” Ja veieu, doncs, si n’era d’important la missió encomanada a Joan. De resultes del seu ministeri la gent li preguntava: “Doncs, què hem de fer?” Les paraules de Joan havien mossegat les seves consciències, ja que eren molt indulgents amb si mateixos, igual com molts milions de “creients” avui en dia. I el Baptista, que no tenia cap mena de delicadesa a l’hora d’acusar, els tractava ...