Diumenge 4 d'Advent - 20 de desembre de 2015
Lc
3, 39-45
Poc a poc ho aconsegueixen a molts nivells, inclús en estaments
de l’administració pública i d’altres privats: anomenen
les festes de Nadal com “les festes”, senzillament, el Nadal ja no hi surt per
res, com si no existís. A algunes escoles hi ha pares i mares que no volen que
els seus fills facin el pessebre, amb la resta de companys. Uns i altres
s’esforcen per esborrar de la cultura social el terme Nadal. No els hi agrada
que una motivació religiosa sigui l’arrel de les festes més celebrades en tot
el món. El Jesús històric l’existència del qual està demostrada amb rigor
científic, el volen esborrar de tot arreu, fins i tot de la cultura i les
tradicions populars. Tenim una societat disposada a viure oblidant a Déu, el Déu
al qual li devem l’existència, que ens acull, ens estima i ens perdona, ...
L’evangelista Lluc, amb les seves precisions ens
mostra la trobada entranyable de Maria i Elisabet. Dues cosines que fan camins
paral·lels. Ambdues esperen un fill i ambdues n’estan contentíssimes. Quan
Elisabet rep a Maria, el seu fill Joan, que porta al ventre es mou d’entusiasme,
com si ja desitgés anunciar l’arribada del Messies. I es que quan es troben hi
ha un intercanvi de paraules que evidencia la transcendència del moment que
viuen. Elisabet saluda a Maria dient-li “Mare del meu Senyor” inspirada per
l’Esperit Sant. Les paraules d’Elisabet conclouen amb una altra gran afirmació
“Feliç tu que has cregut” donant per fet que per estrany que resulti els
designis de Déu es compliran.
Val la pena posar la mirada en ambdues cosines. La
seva actitud decidida i fidel a participar amb el projecte de Déu, contrasta
amb les actituds dels qui volen ignorar-lo, dels qui no el fan seu.
Cal que quests dies de Nadal, els cristians els
aprofitem aprofundint i estimant el misteri de Déu, que va venir fent-se un
infant com un més de nosaltres i ens deixa la seva Bona notícia i el seu testimoni
per tal que tots tinguem Vida. Deixem-nos conduir cap a Jesús, mitjançant
Maria, la plena de gràcia i Mare Misericordiosa, ella que es va deixar acollir
pel Déu de la misericòrdia, el que “
dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els
humils”, el que mogut per la seva misericòrdia vol que també nosaltres siguem
misericordiosos amb els germans. Donem-ne feliç testimoni.
Mn. Josep Maria Gómez, Diaca
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada