Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2010

Diumenge dins l'Octava de Nadal - La Sagrada Família - 26 de desembre - Evangeli

Mateu 2:13-15 i 19-23 Aquest relat de l’evangeli de Mateu ens presenta el primer atac directe cap el Messies, el Fill de Déu que acabava de néixer. És un atac, podríem dir, de caire polític. El rei Herodes va assabentar-se per les preguntes dels savis d’Orient, que havia nascut el rei dels jueus (Mateu 2:2), i va pensar que el seu tron perillava. Volia que els savis li diguessin on era aquest rei, però no ho va aconseguir, per la qual cosa la seva por de perdre el tron era cada cop més evident. Això va provocar una de les pitjors matances de tota la història; el propi Herodes va ordenar la mort de tots els nens de dos anys en avall (2:16), en una mesura que descriu la gran crueltat d’aquest rei. Però Herodes no aconsegueix el seu objectiu, matar el rei dels jueus. Déu protegeix el seu Fill; el rei dels jueus no era un rei polític ni per un regne terrenal. Era el Rei que Déu envià per instaurar el Regne de Déu en aquest món. Era, per tant, un rei per exercir el seu regnat de cai

Diumenge dins l'Octava de Nadal - La Sagrada Família - 26 de desembre - Segona lectura

... sino por el seguimiento a Cristo, como sus verdaderos y fieles discípulos (Col 3,12-21) Una de las últimas “modas”, y ahora con demasiada fuerza, es hacer de la ciencia, la religión por excelencia, la denominada cientología. Últimamente se ha presentado el proyecto para la construcción de grandes y suntuosos templos en lugares estratégicos del mundo, conformando, así, su pretendido poderío frente a las religiones. Dentro de sus innumerables características, encontramos el poder de la mente y su creatividad, como la solución más acertada para solucionar sino todos, por lo menos los principales problemas de la vida, del cosmos y de cualquier manifestación digna de una mirada menos piadosa y más audaz, destacándose, en este caso, la directa intervención de la razón, como fuente inagotable del conocimiento o, para no ser tan optimista, de la búsqueda de comprensión de todo aquello que merece nuestra debida atención, de los fenómenos que nos rodean, de los acontecimientos cotidianos, a

Diumenge dins l'Octava de Nadal - La Sagrada Família - 26 de desembre - Primera lectura

Aquest llibre - Jesús fill de Sira – tradicionalment ha rebut el nom d’Ecclesiastès. St. Jeroni que així el va titolar ho feu perquè considerà que els consells que dóna són una manera excel-lent de “ fer església “ , fer comunitat, això és , uns homes i dones creients que reben i donen, amb els seus antecessors , entre ells i amb els seus successors uns valors i unes actituds que constitueixen el nucli de la seva fe. És des d’aquest punt de vista que agafen relleu els consells que llegim en aquest fragment : qui honra i estima els pares no compleix un manament més de la Llei ( Decàleg ) sinó que connecta amb el nucli de la voluntat de Déu, posa la seva vida en el centre del que Déu espera d’ell. Des de els nostres temps: sabem que hi ha motius antropològics per no rebutjar les relacions en el temps i en l’espai ( tot són proximitats ) que no únicament ens enriqueixen sinó que fonamenten les nostres identitats i personalitats ( individualment i col-lectivament ) . Les ambigüetats que

Diumenge 4 d'Advent - 19 de desembre

Mt 1, 18 – 24. “...per obra de l’Esperit Sant...” Poc abans de la gran festa de Nadal, l’evangeli de la quarta setmana ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos, de nou, en la vida de l’Esperit, de copsar la seva força, la seva presència. Déu actua en la història. I ho fa per obra del seu Esperit Sant. Ens cal l’exercici, no sempre fàcil, de discernir la seva presència, de localitzar, descobrir, gaudir i compartir la seva presència dins i fora de la nostra vida. La dificultat per realitzar aquest exercici i l’escassetat de resultats obvis i ràpids, pot convertir la nostra vida en un desert, en una incertesa profunda com la de Josep. Ens adonem, però, que la pregària no tant sols amara la nostra fe, sinó que esdevé el lloc de l’encontre amb Déu, amb el seu Esperit. Necessitem la pregària. Déu no abandona cap ni un dels seus fills. Tampoc a nosaltres. Envia els seus missatgers que ens encoratgen, que escolten el profund del nostre cor, que ens conviden a confiar de nou en Déu. Els

Diumenge 3 d'Advent - 12 de desembre

Mt. 11, 2-11 A Joan el Baptista l’Església Ortodoxa el venera amb l’epítet de Profeta i Precursor. L’estrofa de l’himne que canta i celebra el seu naixement diu “Profeta i precursor de la vinguda del Crist”. El seu naixement ve acompanyat de moltes senyals: la fi de l’esterilitat de la seva mare, afirmació de la fecunditat de l’antic Israel; la fi de la mudesa del seu pare, Zacaries, del sacerdoci del temple de l’antiga aliança; i de l’anunci a tot el món de l’Encarnació del Fill de Déu. Celebrem les dues festes (25 de juny i 25 de desembre) just els equinoccis oposat de l’any, són els dos naixements, de Sant Joan Baptista i del Crist, festes molt lluminoses. La primera on la llum present tot al llarg de la història de la humanitat, acollida pels profetes i els escollits de Déu, per aquells que escoltaren i guardaren la seva aliança i els seus preceptes, la Força de Déu, la seva Gràcia palpitant en figures enmig de la vida del món, és manifestada en la seva major expressió pel “mé

Diumenge 2 d'Advent - 5 de desembre

Avui les lectures ens parlen de profetes. En primer lloc del que ja ens acompanya des de l'inici de l'Advent, el profeta Isaïes. Continuem llegint a la primera lectura les seves paraules d'ànim, que en conviden a mirar amb esperança el futur. I avui se'ns presenta a l'evangeli un nou profeta: Joan Baptista. I tots dos ens parlen encara de l'arribada d'un tercer profeta. Encara que nosaltres ja no l'anomenem així. Aquest és Jesús, que és per nosaltres més que un profeta: es el Messies, el Fill de Déu... I aquestes expressions es queden molt curtes: tot l'evangeli s'escriu per explicar-nos qui és Jesús. Però anem pas a pas. D'entrada el que ens narra avui l'evangeli era una notícia llargament esperada i anhelada en temps de Jesús. Poder sentir la veu d'un profeta era quelcom que ja feia molts segles que no passava. Isaïes feia més de 700 anys que havia parlat. I ho va fer en un moment de crisi per al seu poble. I de decadència dels reis