Diumenge 4 d'Advent - 19 de desembre

Mt 1, 18 – 24.


“...per obra de l’Esperit Sant...”

Poc abans de la gran festa de Nadal, l’evangeli de la quarta setmana ens ofereix la possibilitat d’endinsar-nos, de nou, en la vida de l’Esperit, de copsar la seva força, la seva presència.

Déu actua en la història. I ho fa per obra del seu Esperit Sant. Ens cal l’exercici, no sempre fàcil, de discernir la seva presència, de localitzar, descobrir, gaudir i compartir la seva presència dins i fora de la nostra vida. La dificultat per realitzar aquest exercici i l’escassetat de resultats obvis i ràpids, pot convertir la nostra vida en un desert, en una incertesa profunda com la de Josep.

Ens adonem, però, que la pregària no tant sols amara la nostra fe, sinó que esdevé el lloc de l’encontre amb Déu, amb el seu Esperit. Necessitem la pregària.

Déu no abandona cap ni un dels seus fills. Tampoc a nosaltres. Envia els seus missatgers que ens encoratgen, que escolten el profund del nostre cor, que ens conviden a confiar de nou en Déu. Els missatgers de Déu ens obren la pròpia vida vers horitzons insospitats, nous, reals, en els que podem fer aquests passos d’aproximació al portal, a la llum, a Jesús. Perquè Déu és, ha estat i serà sempre l’Emmanuel, “Déu amb nosaltres”.

El nostre Déu ve, arriba. I la nostra pregària pot ser ben senzilla “vine Senyor”.
Déu escolta sempre la nostra pregària. I el seu Esperit, el mateix que planava des de l’eternitat abans de la creació i donà vida a les coses, el mateix que acompanyà la vida del Fill de Déu des del seu naixement fins la seva donació a la creu, el mateix que penetra les nostres vides a través dels sagraments i a través de la comunitat, el mateix que ens ajuda a copsar el sentit profund de les escriptures, ens fa gaudir del misteri de la seva presència.

Pels cristians, el temps de l’advent, és un temps de l’Esperit. Com tota la nostra vida. De nou ens cal ser agosarats com mai, per saber acollir i saber transmetre la seva presència al món, a l’home d’avui que viu sol o perdut.

Obrim el nostre cor i “per obra de l’Esperit Sant” siguem dels qui acollim el Déu que vol néixer un any més en nosaltres, més enllà de la claredat de les nostres vides.




Mn. Daniel Palau


Comentaris

  1. ¿No sabeu que el vostre cos és temple de l’Esperit Sant, rebut de Déu, que habita en vosaltres?...Glorifiqueu Déu, doncs, en el vostre cos (1 C 6:19-20). Aquí la pregària s’identifica amb l’ésser físic, i el que succeeix es que, des de la nostra perspectiva cartesiana, l’Esperit ho prenem sempre com alló que només conforma la nostra intel.ligència quan, veritablement, va més enllà de la nostra materialitat.
    Avui dia, el cristià viu sense tenir consciencia del que realment porta a dins seu; de fet, Crist no para de dir-nos que el Fill de l’Home vindrà de nit… I es que el Senyor no ve al nostre encontre des de fora, sinó que truca des de l’interior. Davant qualsevol dubte, assalta la nostra consciencia des de les profunditats del nostre cor; per la qual cosa cal primer callar, mirar i escoltar.
    Com que el Sí de la Verge li permet (sempre actualitzant-se) reprende la Creació des de l’interior, Déu no deixarà mai de trucar al cor de cadascun de nosaltres.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada