Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2016

Diumenge 14 de durant l'any - 3 de juliol de 2016

Aneu! Amb aquesta arenga Jesús envia al grup dels setanta-dos deixebles a portar el missatge del Regne de Déu; un regne que és a prop, que ja es fa present. No cal esperar a l'altra vida perquè la situació canviï, perquè la injustícia deixi pas a la justícia, la guerra sigui substituïda per la pau, el mal no prevalgui davant del bé, l'odi desaparegui i imperi l'amor ... ell els envia i ens envia perquè confiava en ells i confia en nosaltres. Amb Jesús es va inaugurar el Regne de Déu, encara que cada dia haguem de demanar «vingui a nosaltres el vostre regne» en l'oració del Parenostre. Ell no ens deixa sols en aquesta titànica tasca. La missió no és fàcil: «La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.» No sempre serà ben rebut aquest missatge. Però Jesús compta amb nosaltres, i nosaltres confiem en Ell. I, per tant, no només no hem de tenir por de les dificultats, sinó que el nostre distint

Diumenge 13 de durant l'any - 26 de juny de 2016

SEGUIRLE    LUCAS  9 : 51 a 62   El texto que hoy tenemos propuesto es, cuanto menos, extraño o curioso. Y hace falta, antes de entrar en él, tener en cuenta algunas consideraciones:   -Los samaritanos. Eran los descendientes de los colonos que los asirios habían establecido en Palestina después de la caída del reino del Norte el año 721 a.C.. Por ser “mestizos” y por tener diferencias en cuanto a las costumbres religiosas, eran muy detestados por los judíos. El odio había ya llegado a un punto recíproco.   Los discípulos creían que iban a respetar al Señor por ser Quién era (54), pero para la aldea no era sino que “un judío mas”. De ahí que Jacobo y Juan quieran quemar el lugar...!con los samaritanos dentro!. Ése deseo lo aprovechó Jesucristo para poder darles una lección sobre nuestra obligación de ayudarle a salvar personas (56).   Es una responsabilidad mía (nuestra), el hablar de Dios a todas las personas, aunque algunos puedan caernos mal.   -Dios es EL QUE

Diumenge 12 de durant l'any - 19 de juny de 2016

Za12,10-11.13,1; Salm 62; Ga3,26-29; Lc9,18-24.     Déu es va donant a conèixer..., i ens diu com ens estima, ... i així ens va dient qui som. Pare nostre, que esteu en el cel: «Abocaré sobre el llinatge de David i sobre els habitants de Jerusalem un esperit d'afecte i de benvolença. Llavors miraran aquell que han traspassat... (Za). Déu s’aboca, tot el que ell és, Amor; ell mateix es dóna, comparteix amb nosaltres el que és; i ho fa en una creu: una creu d’amor, sense condicions, sense límits...; un abocament, abaixament, fins a la creu; un amor manifestat en el més gran dels dolors: la mort d’un fill. Vós, Senyor, sou el meu Déu; jo us cerco.   Tot jo tinc set de vós, per vós es desviu el meu cor,   com terra eixuta sense una gota d'aigua. .. L'amor que em teniu val més que la vida...  La meva ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà (Sl). Déu, l’Amor, buscat..., estem assedegats, necessitat més fonda... “Si hi ha set és que hi ha aigua”

Diumenge 11 de durant l'any - 11 de juny de 2016

Fent una primera ullada a les lectures d’avui, podem fixar-nos que a la 1a lectura (2Sa 12,7-10.13) veiem el rei David despullat de l’arrogància del poder i acceptant la realitat dels fets. David obre el seu cor al Senyor i confessa el seu pecat: “He pecat contra el Senyor” . Per això, el Senyor el perdona: “Està bé, el Senyor passa per alt el teu pecat” . D’aquí que el salm (Sl 31) faci ressò de la misericòrdia de Déu: “Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa, / (...) M’he decidit a reconèixer la falta, / (...) m’heu perdonat la culpa comesa” . Amb el salm, també nosaltres ens sentim feliços perquè experimentem l’amor de Déu que perdona i no té en compte el mal que fem o el bé que deixem de fer. Saltant a l’evangeli (Lc 7,36-8,3) veiem com la lògica de la Llei s’enfronta a la lògica de l’amor. Per un costat, tenim un fariseu fidel a la Llei, segur de si mateix, que pensa que té Déu a favor: “Jo no sóc com aquesta, pecadora” . Per altra banda, trobem la dona pe

Diumenge 10 de durant l'any - 5 de juny de 2016

En el evangelio de esta semana se destacan dos aspectos; por parte de Dios, que se manifiesta como misericordioso: "no llores"; y por parte del pueblo que reconoce a su Mesías: "un gran profeta ha surgido entre nosotros. Dios ha visitado a su pueblo". El dolor, el sufrimiento, el mal sigue siendo una realidad en nuestros días. Y no sólo nuestras preocupaciones personales o familiares, sino a nivel mundial: el hambre, la guerra, la injusticia, la explotación y más cercana a nosotros, la indiferencia. En muchas ocasiones nos invade la tentación de pasar de largo ante la miseria o la situación penosa de muchas personas en nuestro entorno. Jesús nuevamente nos da una lección: se acerca a quienes sufren y da lo que tiene y lo que él es: la vida. Como contraparte, el pueblo le reconoce: Él es el Mesías, el Salvador, el liberador: Él es la vida . Jesús es el profeta enviado por Dios para acompañar, guiar, fortalecer a su pueblo. Él continúa con nosotros. Su c