Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2012

Solemnitat de nostre Senyor Jesucrist, Rei de tot el món - 25 de novembre

Joan 18, 33b-37 Ens trobem en el darrer diumenge de l’any litúrgic, segons el calendari catòlic. A partir del proper diumenge, encetarem un nou any, el cicle C, on anirem seguint   l’evangeli de Lluc. Al mateix temps, s’obrirà també, amb aquest nou any, el temps litúrgic d’Advent. Els tres cicles, dels tres anys, la litúrgia bíblica acaba remarcant la figura central de la nostra fe: Jesucrist, Rei de la Creació. Quan ordinàriament, parlem de reis, la nostra mentalitat sempre ho relaciona amb el poder i la ostentació d’aquesta disposició. L’evangelista Joan subratlla amb molta claredat, quan es tracta de Jesús, la inversió absoluta d’aquesta prerrogativa . Jesús, el Fill de Déu, regna des de la creu . La feblesa i l’extrema humilitat és la seva corona. Una corona d’espines, sorgida de la humanitat pecadora, que esclafa   el seu cap. I un ceptre, la creu, on pujà voluntàriament, per amor a l’ésser humà, estimant-lo fins a la fi, perquè sigui redimit i,així, pugui descobrir la

Diumenge 33 de durant l'any - 18 de novembre

CONFIEM EN LA PARAULA DE JESÚS (Comentari a Mc 13, 24-32) Ens trobem davant d’un dels fragments evangèlics de caire apocalíptic del Nou Testament, complex i molt interessant tant per la seva intencionalitat com pel seu estil ple de simbolisme. Es tracta de gairebé l’últim terç del discurs escatològic (Mc 13, 1-37) tal com el presenta l’evangeli de Marc. Aquest discurs vol servir d’ànim i consol per a una comunitat que es trobava commoguda i esglaiada degut a les circumstàncies i esdeveniments que al voltant de l’any 70 d. C. afectaren tota la Judea: la caiguda de Jerusalem amb la destrucció del temple i la conseqüent persecució de les comunitats cristianes. Cal fer notar a tall de contextualització que tot el discurs està inserit entre les controvèrsies de Jesús amb els jueus a Jerusalem (Mc 11-12) i el relat de la seva passió, mort i resurrecció (Mc 14-16). El tema bàsic del fragment el constitueix el relat de la vinguda del Fill de l’home (parusia, en grec) en u

Diumenge 32 de durant l'any - 11 de novembre

La primera lectura d’avui i l’evangeli ens relaten dos situacions molt semblants: en tots dos casos hi ha l'exemple d’una vídua que és capaç de compartir el poc que té. Dos casos que ens ajuden a pensar en el valor del donar, i del donar-se a un mateix. A la tradició bíblica una vídua era un exemple molt representatiu de la persona pobre, desprotegida. I els profetes havien ensenyat sempre que a aquestes persones no se les podia deixar abandonades. Que Israel només podria ser realment el poble de Déu, que només estaria complint la voluntat del Senyor, si les vídues, els orfes i els estrangers rebien de part de tots l’ajuda que necessitaven. Recordar la vídua, l’orfe i l’estranger és una crida constant que va ressonant a tot l’Antic Testament, com un símbol de l’atenció als germans necessitats. I també algun profeta modern així ens ho ha tornat a fer present. El filòsof jueu Emmanuel Lévinas, que havia patit en la pròpia pell l'experiència dels camps de concentració