dissabte, 31 de març de 2012

Setmana Santa - Diumenge de Rams - La Passió del Senyor - 1 d'abril

Marc 11,1-10

Avui, Diumenge de Rams, ens trobem al llindar de la Setmana Santa. Celebrem l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem muntat en un pollí : en comparació amb les entrades triomfals de l’exèrcit romà amb carros i al so de trompetes per a celebrar les victòries, podia semblar ingenu, fins i tot ridícul... Segur que el governador de Jerusalem, Ponç Pilat, no va donar gaire importància a les aclamacions, ni al cant de l’hosanna, ni a la guarnicions de mantells i branques d’arbres... . Ben aviat els fets li donarien raó. Aquest Jesús aclamat per la multitud serà increpat, traït, crucificat amb el suport de les autoritats romanes.


I ara, 2000 anys més tard, la glòria de l’Imperi Romà ha desaparegut i la fe cristiana ha conquerit tot el món . No obstant això, la violència i la guerra segueixen presents. Allò que Jesús, i més tard els seus amics, proclamaven sobre “la força de l’amor” pot semblar ingenu, però la veritable vida només es va construint si cadascú viu en harmonia amb tothom, lluita per la pau i ajuda els més necessitats.


La setmana Santa comença amb la processó dels Rams per a manifestar que, més enllà del sofriment,Crist vencerà, l’amor serà més fort que la violència.


Celebrar el dia de Rams és seguir Jesús amb tots els que lluiten per a implantar l’amor, al perill de la seva vida. Jesús mateix ens diu que l’amor viscut de veritat pot transportar muntanyes. Cada vida cristiana pot ser extraordinària tot i que, a priori, sembla trivial, és com una palanca que pot moure el món.



Maïté Cabié, Vedruna, GERFEC

diumenge, 25 de març de 2012

Diumenge 5 de Quaresma - 25 de març

Lectura: Jeremies 31.31-34

L'oracle de Jeremies és de gran importància per comprendre el missatge profètic sobre la Nova Aliança. És cert que el concepte de «Nova Aliança» no pertany exclusivament a Jeremies, però ell és el primer que cita aquesta expressió. L'accent recau sobre l'adjectiu "nou"; en efecte, l'aliança Déu-home és substituïda per una relació basada radicalment en el cor, és a dir, en la consciència i en la interioritat de l'home. Les taules de pedra queden reemplaçades per les taules de carn del cor humà transformat. Amb l'adveniment del Messies a la Llei li succeeix la Gràcia, al pecat el perdó, al temor la comunió íntima, que crea uns llaços de amor entre Déu i els seus fills i filles. Aquesta nova Aliança inaugurada per Jesucrist és el Evangeli, es la transformació total de l'ésser humà realitzada per Déu mateix. L'Evangeli és Bona Notícia, és la possibilitat real i autèntica de viure vides plenes de sentit, és l'absència de la solitud i l'aïllament. Que el Senyor de la Vida ens ajudi a compartir i viure l'Evangeli de l'alegria, del perdó i de l’amor. Amén.



Germán López-Cortacans
Església Evangèlica Catalunya

diumenge, 18 de març de 2012

Diumenge 4 de Quaresma - 18 de març

Jo. 3,14-21



Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres.

Nicodem ens ofereix un itinerari de fe que ens pot ajudar en el nostre camí cristià.


L’evangeli segons sant Joan i les cartes presenten la dicotomia llum- tenebres - dia i nit – com metàfora de proximitat o llunyania de Déu manifestat en el Logos. ( Jo. 1, 9s.) Nicodem en els tres moments en els que apareix en l’evangeli manifesta amb les seves paraules i amb els seus gestos el progrés que va de la foscor a la llum.


En el fragment d’avui, va a trobar de nit a Jesús ,(la foscor de la nit exterior i interior), però el seus interès per parlar amb Jesús ja és l’inici d’aquest camí, inici que li és presentat pel Senyor com un néixer de nou: davant la seva incredulitat la comparació de l’acció de l’Esperit amb el vent és de les més generadores de reflexió i pregària de tot el Nou Testament : l’Esperit actua en la persona sense que en el mateix moment o esdeveniment hom en sigui plenament conscient. És després en el camí de la vida, progressivament il·luminat , que es veu i es fa clar el que Déu espera de cadascú de nosaltres.


A Jo. 7. Nicodem, el fariseu notable, amb la seva actuació expressa ja , però sense una declarada identificació amb Jesús, una aproximació des de la normativa legal tan estimada pels fariseus.


A Jo. 19. Nicodem ha traspassat ( trencat) la legalitat religiosa , fonamental en la soteriologia farisea: toca amb les seves mans un cadàver, més encara, el cadàver d’un executat, maleït per la Llei (Dt. 21.23 )[i] .


Nicodem, passa per l’evangeli de Joan com un estel lluminós que ens ensenya com es passa de la foscor de la nit a la llum de la salvació.



Lluís-Anton Armengol






[i] 23 el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L'han d'enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.

dissabte, 10 de març de 2012

Diumenge 3 de Quaresma - 11 de març

Evangeli de Joan 2, 13 – 25.


Jesús, després del miracle de la transformació de l’aigua en vi excel·lent (mostra del seu poder diví), cosa que havia esdevingut en unes noces a Canà de Galilea, on havia anat amb Maria, la seva mare, uns dies després puja a Jerusalem.

I, quin espectacle hi troba, a la ciutat santa? Què és allò que l’indigna, quan arriba al temple de Déu? Els comerciants i els banquers (traficants de bestiar i canvistes)! Tan clar com això... No ens posarem ara a infamar unes professions que són ben dignes quan són exercides amb la bona ètica que sempre hauria d’acompanyar-les. Però, són tantes i tantes les excepcions...! Recordem que, en aquell temps mateix, els publicans –cobradors d’impostos– feien i desfeien en la seva feina per a benefici propi, i de manera abusiva. Avui dia veiem les mateixes pràctiques, i més ara, quan som en temps de crisi econòmica. I de crisi moral, també. Això no obstant, allò que més va revoltar nostre Senyor va ser que aquestes pràctiques es portessin a terme en el temple de Déu. Personalment ens fa pena i disgust que, en el temps present, molts temples cristians siguin mitjà de fer diners, tot i al·legant que la finalitat és bona i caritativa.

Jesús no va poder, ni va voler, estar-se’n de mostrar la indignació que l’abrusava. Diu l’evangeli: “El zel del teu temple em consumia.” (Paraules profètiques del rei David al Salm 69,10). I va foragitar tot aquell clan de mercaders. Llavors li diuen: “Quin senyal ens pots presentar per fer això?” Jesús els respon: “Destruïu aquest temple i en tres dies l’aixecaré.” (Paraules profètiques sobre la seva mort i resurrecció).

Aquella actitud ferma de Jesús, sense concessions a contemporitzar amb una tradició i costums sacrílegs, va fer que molts creguessin en el seu nom en veure els miracles que feia. Amb tot, continua dient l’evangeli, que “Jesús no se’n fiava d’ells, perquè els coneixia tots i no necessitava que ningú li digués allò que hi ha a l’interior, en el cor de les persones.”



Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica

dijous, 1 de març de 2012

Diumenge 2 de Quaresma - 4 de març

Romans 8,31b-34

"Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?" (v. 31b) Molt bona pregunta! A vegades em dono compte que em preocupo massa... per la família...per la feina...per la recessió econòmica...per una societat cada vegada més allunyada dels valor cristians, etc. I, necessito tornar a reflexionar, "Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?"

A vegades ens costa creure que Déu, amb la Seva grandesa i majestat, es pugui interessar per persones tan petites com tu i jo. Però a la creu de Jesús va demostrar claríssimament quan importants som per a Ell. Si ha entregat el Seu mateix Fill a patir i morir per tant de salvar-nos, apropar-nos a Ell i omplir-nos de la Seva benedicció, perquè ens costa tant confiar en que també cuidarà de les nostres necessitats diaris?

Potser, una de les raons més comunes dels nostres dubtes és la consciencia de que no som dignes de tant amor. Per què un Déu completament sant es preocuparia de un pecador com jo? Doncs perquè Jesús va morir i portar el meus pecats, i a tots els que accepten aquest fet ens declara justos. És a dir, per la creu Déu ens veu justos. I, la proba de que no es tracta tan sols de paraules boniques, sinó de poder i de fets reals és la seva resurrecció.

Per tant i encara que a vegades seguim amb dubtes i ‘ficant la pota’, no hem de desistir. Perquè Jesús intercedeix per nosaltres. "Si algú peca, tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just." (1ª Joan 2,1b) I, "Si reconeixem els nostres pecats, ell, que és fidel i just, ens els perdonarà i ens purificarà de tot mal." (1ª Joan 1,9)

Gracies, Pare, per estimar-nos tant. Reconeixem que no som dignes de tant amor, confessem els nostres dubtes i rebem de nou el Teu perdó. Gracies, Jesús, per les teves pregaries a favor nostre. Omple’ns de nou del Teu Esperit i que ens recordi sempre, "Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra?" Amén.



David Rhoton
Comunitat Cristiana La Vinya – Gavà