Diumenge 4 de Quaresma - 18 de març

Jo. 3,14-21

Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s'acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres.

Nicodem ens ofereix un itinerari de fe que ens pot ajudar en el nostre camí cristià.

L’evangeli segons sant Joan i les cartes presenten la dicotomia llum- tenebres - dia i nit – com metàfora de proximitat o llunyania de Déu manifestat en el Logos. ( Jo. 1, 9s.) Nicodem en els tres moments en els que apareix en l’evangeli manifesta amb les seves paraules i amb els seus gestos el progrés que va de la foscor a la llum.

En el fragment d’avui, va a trobar de nit a Jesús ,(la foscor de la nit exterior i interior), però el seus interès per parlar amb Jesús ja és l’inici d’aquest camí, inici que li és presentat pel Senyor com un néixer de nou: davant la seva incredulitat la comparació de l’acció de l’Esperit amb el vent és de les més generadores de reflexió i pregària de tot el Nou Testament : l’Esperit actua en la persona sense que en el mateix moment o esdeveniment hom en sigui plenament conscient. És després en el camí de la vida, progressivament il·luminat , que es veu i es fa clar el que Déu espera de cadascú de nosaltres.

A Jo. 7. Nicodem, el fariseu notable, amb la seva actuació expressa ja , però sense una declarada identificació amb Jesús, una aproximació des de la normativa legal tan estimada pels fariseus.

A Jo. 19. Nicodem ha traspassat ( trencat) la legalitat religiosa , fonamental en la soteriologia farisea: toca amb les seves mans un cadàver, més encara, el cadàver d’un executat, maleït per la Llei (Dt. 21.23 )[i] .

Nicodem, passa per l’evangeli de Joan com un estel lluminós que ens ensenya com es passa de la foscor de la nit a la llum de la salvació.

Lluís-Anton Armengol

[i] 23 el seu cadàver no ha de quedar penjat tota la nit. L'han d'enterrar el mateix dia, perquè tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu. No profanis el país que el Senyor, el teu Déu, et dóna en possessió.