Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2012

Diumenge 17 de durant l'any - 29 de juliol

Evangeli: Jn 6,1-15

La litúrgia romana interromp a partir d’avui la lectura seguida que enguany anem fent de l’evangeli de Marc i ens proposa el capítol sisè de l’evangeli de Joan. Per què? Just després del fragment de diumenge passat –el Senyor es compadí de la gran gentada perquè eren com ovelles sense pastor– tocaria llegir la multiplicació dels pans. Ja la llegim, però no segons Marc sinó segons Joan. I és que l’evangeli de Marc és el més breu, i seria massa poc per a la quinzena llarga de diumenges que encara queden; però és que, a més, Joan explica l’escena amb molts detalls, i l’aprofita per iniciar el discurs del Pa de Vida. Tindrem ocasió, doncs, d’anar escoltant una mena de catequesi sobre Jesús autèntic Pa de Vida, sobre la fe i l’Eucaristia: menjar el Cos de Crist. Quedem-nos, però, avui, en aquest passatge, el més repetit (sis vegades) als evangelis. A) Jesús té compassió de la gent; es preocupa, i no pas en darrer lloc, de la salut i de l’aliment de les persones: que pugui…

Diumenge 16 durant l'any - 22 de juliol

Evangeli de Marc 6, 30-34


Som davant d’unpassatge de l’evangeli en què acabem de llegir la mort de Joan el Baptista (v. del 14 al 29). L’home que, segons paraules de Jesús, no n’hi ha hagut mai cap altre de tan gran sobre la terra. (Mateu 11, 11 i Lluc 7, 28). Però ara no toca parlar-ne, del martiri de Joan. I, són tantes les coses que en podríem dir...! Però, cenyim-nos, doncs, al text d’avui...
El retorn dels deixebles d’aquella missió que els havia estat encomanada es dóna enmig del drama que el poble, la gent, ha viscut; però, per part dels dotze deixebles enviats, sembla que pesa més el desig d’explicar els detalls de la tasca duta a terme, que no pas parlar del profeta que ha estat sacrificat, màrtir per la seva fidelitat a Déu. Els deixebles tornaven d’una missió ben compromesa: portaveus i ambaixadors del Crist. Dotze homes –recordem que entre ells Judes també hi era–, que se senten utilitzats per Jesús i n’estan joiosos, d’allò que han dut a terme. Els cristians d’avui ens po…

Diumenge 15 de durant l'any - 15 de juliol

Am 7, 12-15
El text del llibre del profeta Amós contraposa dues formes diferents de proclamar la Paraula: com a ofici “això és un santuari del rei, un temple de l'estat”, o com a vocació, com a resposta a la crida personal que Déu fa al profeta “El Senyor m'ha pres de darrera els ramats, i m'ha dit: Vés a profetitzar a Israel”. El sacerdot del temple té por de perdre un estatus, una situació de privilegi i de poder, una forma d'entendre el sacerdoci i la religió basats en un culte fastuós, que oblida la pràctica de la justícia que Déu vol. El profeta, que ve del sud, que se sent cridat per Déu i lliure de lligams humans, que no és un professional de la religió (és un pastor) anuncia el que la gent i els governants del nord no volen sentir: que l'immigrant és maltractat, que Déu està de part del feble i del pobre, que aquest camí no durà pas la prosperitat al poble de Déu. El profeta Amós és un profeta que està d'actualitat. La seva lectura ens ha de plantejar qui…

Diumenge 14 de durant l'any - 8 de juliol

Marcos 1:6-8 ; 7-12 Mar 1:6Y Juan estaba vestido de pelo de camello,y tenía un cinto de cuero alrededor de sus lomos; y comía langostas y miel silvestre. Mar 1:7Y predicaba,diciendo:Viene detrás de mí el que es más poderoso que yo,a quien no soy digno de desatar encorvado la correa de su calzado. Mar 1:8Yo a la verdad os he bautizado con agua;pero él os bautizará con Espíritu Santo.
Juan era una persona muy especial. A diferencia de los fariseos y saduceos él no llevabaropas finas. Tampoco se preocupaba demasiadode su talla o el color. Más bien le preocupaba lo que Dios pensase de él, y si su interior estaba de acuerdo con el agrado Divino. Podemos decir que su mensaje va a conjunto con su ropa , áspero, duro, tajante. A diferencia del mensaje permisivo que hoy abunda en nuestra sociedad, donde se multiplica el “todo vale”, “vive y deja vivir” y el “haz lo que quieras, no pasa nada”. ¿Cuál sería la critica actual a Juan , si se emitiese una de sus predicaciones en televisión?, ¿Qué palabra…

Diumenge 13 de durant l'any - 1 de juliol

L'ésser humà ha estat creat per a la vida, però la vida veritable solament la podem assolir per la fe. L'Evangeli d’avui ens presenta dos signes: la resurrecció d'una nena i el guariment d'una dona. En totes dues el número dotze és comú: l'edat de la noia i els anys de malaltia de la dona. En la noia els dotze anys són l'obertura a una vida plena i prometedora que es veu frustrada per la mort, i en la dona representen el súmmum del sofriment. En ambdós casos, la fe en Jesucrist obre unes portes que han quedat tancades al coneixement i al poder humà: la impossibilitat dels metges de guarir unes hemorràgies i la mort que pretén d'arrabassar la vida. Davant d'aquestes portes que es tanquen, Jesús continua dient-nos: «La teva fe t'ha salvat» i «Tingues fe i no tinguis por». Sentim aquestes paraules dins nostre, especialment en moments difícils, quan tot sembla fer-se fosc i tenebrós. Déu ha creat l'home per a la vida, però la mort s'ha introduït …