Diumenge 15 de durant l'any - 15 de juliol

Am 7, 12-15

El text del llibre del profeta Amós contraposa dues formes diferents de proclamar la Paraula: com a ofici “això és un santuari del rei, un temple de l'estat”, o com a vocació, com a resposta a la crida personal que Déu fa al profeta “El Senyor m'ha pres de darrera els ramats, i m'ha dit: Vés a profetitzar a Israel”.

El sacerdot del temple té por de perdre un estatus, una situació de privilegi i de poder, una forma d'entendre el sacerdoci i la religió basats en un culte fastuós, que oblida la pràctica de la justícia que Déu vol.

El profeta, que ve del sud, que se sent cridat per Déu i lliure de lligams humans, que no és un professional de la religió (és un pastor) anuncia el que la gent i els governants del nord no volen sentir: que l'immigrant és maltractat, que Déu està de part del feble i del pobre, que aquest camí no durà pas la prosperitat al poble de Déu.

El profeta Amós és un profeta que està d'actualitat. La seva lectura ens ha de plantejar quin és l'estil i la forma de fer de les nostres comunitats cristianes, i de nosaltres mateixos com a cristians: com vivim i practiquem la justícia, com a font del culte que oferim a Déu. Quina forma d'actuar tenim i quin ús dels mitjans fem. Fixem-nos que a l'Evangeli Jesús envia el seus deixebles amb allò essencial: bastó, túnica i sandàlies, i el do de l'Esperit.

Només ens cal una cosa més: la coherència entre el que diem i el que fem, és el que li fallava al Regne del Nord, on va anar a profetitzar Amós. Potser també ens falla a nosaltres?

Josep Anton Clua

Diaca permanent a partir del diumenge a la tarda.