Comentaris Bíblics Interconfessionals

Aquest diumenge som encara embolcallats per la llum de la Nativitat del Crist. L’Evangeli ens recorda la Sagrada Família: Maria, Josep amb el nen Jesús, i segurament Jaume, “el germà del Senyor”, futur Apòstol i primer bisbe de Jerusalem representat la icona bizantina. Podríem dir que són el primer bressol de l’Església perquè van ser els primers escollits pel Crist. Sant Mateu ens els presenta emprenent un difícil viatge fins a Egipte, fugint de la fúria d’Herodes, a qui el temor de veure amenaçat el seu poder el feia incapaç d’alegrar-se de la vinguda del Rei d’Israel, el Messies, el Salvador. Avui, sabent ja que el Regne del Messies, de Jesús Crist, no és un regne d’aquest món, els poderosos no tenen per què amoïnar-se, ja que el Nadal no representa cap amenaça com ho creia Herodes. Però l’Evangeli és lletra viva i que vivifica, no un relat que explica una història passada. Com podríem doncs aplicar l’ensenyament d’aquest episodi a les nostres vides? A qui l’inquieta avui el n

Is 52, 7-10       Sl 97,1-6 He 1,1-6           Lc 2,1-20 (Evangelis de la nit i de l'alba) El misteri de Déu amagat en el cel des de l’inici de tot es fa present a la terra de forma definitiva el dia de Nadal. " En diverses ocasions i de moltes maneres Déu havia parlat, en aquests dies en ha parlat per la persona del Fill ". L’adveniment i tota la missió de Jesús són el final d’un procés d’autorevelació de Déu, llarg i complex, pel qual Déu s’ha donat a conèixer fins a on l’ésser humà el pot entendre. La Paraula s’ha fet humana en l’expressió i en la comprensió. Nosaltres som receptors privilegiats d’aquesta revelació i, per tant, màxims responsables de la seva transmissió. Aquesta revelació ha quedat definitiva en Jesucrist, però no pas la seva interpretació. A mida que augmenten els coneixements de la humanitat és imprescindible, és un deure de la comunitat creient, repensar el sentit de la revelació. Cas contrari podem caure en el gravíssim pecat de l’integr

Mt 11, 2-11 Joan el Baptista encarrega a dos deixebles que preguntin a Jesús sobre la seva veritable identitat: « Ets tu el que ha de venir o hem d'esperar a un altre?». La pregunta de Joan fa referència a la identitat de Jesús, al seu missatge i propòsit; Jesús és el Messies promès per Déu? I si ho és, com ho podem saber? Jesús li respon als deixebles de Joan d'una forma poc convencional, el més lògic que és que Jesús respongués amb tot una sèrie d'arguments per a confirmar la seva identitat. Però la seva resposta no és teòrica, sinó molt concreta i precisa: comuniqueu-li a Joan «el que esteu veient i sentint». Jesús els respon amb la seva actuació curadora al servei dels malalts, els pobres i desgraciats que troba per Galilea: «Els cecs veuen i els invàlids caminen; els leprosos queden nets i els sords senten; els morts ressusciten i als pobres se'ls anuncia la Bona Notícia». És a dir, la proclamació del Regne de Déu es fa visible en l'alleujament del sofri

«El desierto y el yermo se regocijarán, se alegrará la estepa y florecerá» Nos encontramos ya en la etapa final de este Adviento, este tercer domingo conocido como el Domingo gaudete , o domingo de la alegría, que nos pone ya en aviso de lo que se acerca. Aunque el mundo ya nos habla de Navidad, luces, escaparates, anuncios, turrones, juguetes y demás, nosotros sabemos que todavía no ha llegado la fecha indicada, pero eso no quita que no podamos empezar a sentir ese nerviosismo alegre de la inminencia de la llegada del Señor. Estamos trabajando para preparar nuestro corazón, para que cuando el Hijo de Dios venga al mundo encuentre un pesebre bien dispuesto. Es cierto, la Navidad está cerca, pero no debe distraernos de lo importante, de que estamos en tiempo de espera y que nuestro espíritu no se tiene que adormecer con los cantos de sirena que el mundo nos ofrece. Debemos ser como Ulises, que conocedor de los efectos del canto de las sirenas, manda a sus tripulantes a qu

Quin goig poder fer nostra la Paraula! Hem de ser tan agraïts amb el senyor Jesús que ens regala la saviesa divina per mitjà de l’Evangeli… “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.” Perquè ens molesta quan la mare diu: “qui et vol bé et farà plorar i qui et vol mal et farà riure”? Quan ens adverteix el quí ens estima, escoltem-lo!  Dues consideracions que ens poden apartar de rebre la Paraula. Primer el soroll del nostre interior. Un soroll que ens porta a fer-nos una imatge de Déu i la seva Paraula que siguem capaços d’entendre perfectament. Segona consideració: el soroll del món ens porta a no prendre’ns seriosament el missatge de la redempció que ens regala Jesús. Una primera lectura ràpida d’aquest fragment apocalíptic de l’evangelista Mateu ja ens convida a estar atents a la vinguda del Senyor a la nostra vida. Però a l’instant el soroll interior del racionalisme ens aparta de la potència i la càrrega emocional del missatge evangèli