Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2011

Diumenge 27 de durant l'any - 2 d'octubre

Is 5, 1-7; Fl 4, 6-9; Mt 21, 33-43

El tema central d’aquest diumenge és el de DONAR FRUIT. La 1ª lectura d’Isaïes parla de la vinya “del meu estimat” i l’Evangeli parla de la paràbola dels mals vinyaters.
En la Bíblia el tema de la “Vinya” sovint hi és tractat de manera lamentativa. Avui al text d’Isaïes la paraula surt 4 vegades la paraula “esperava... però...”. Parlar de Cep o de Vinya és parlar de la vocació històrica del Poble d’Israel. El seu cim literari és l’apassionat “Càntic d’amor a la Vinya”. L’evangeli de Joan contemplarà el mateix Pare treballant com el Vinyater. La paràbola d’avui parla d’un propietari que confià la seva vinya a uns vinyaters perquè la cultivessin. Aquests no foren fidels i els fou presa i donada a uns altres que la fessin fructificar.
Jesús diu que l’amo hi envià finalment el propi fill a buscar-ne els fruits. Jesús tenia consciència que ell era l’Enviat. L’Amo de la vinya vol fruir costi el que costi dels fruits exposant fins i tot el seu Fill.
Jesús, al f…

Diumenge 26 de durant l'any - 25 de setembre

Filipenses 2: 1 al 11


La carta de Pablo a los Filipenses es una carta muy necesaria en estos días. Pues cuantas veces no hemos preguntado ¿Como se puede vivir una vida con gozo y alegría en este tiempo? ¿Como poder nadar por encima de las circunstancias en esta generación? ¿Como no sucumbir ante el gigante de la desesperación por causa de los problemas familiares, la falta de trabajo, la economía turbulenta, y un largo etc.? Pues bien El Apóstol Pablo nos lo enseña en esta epístola, se puede en medio de cualquier circunstancias vivir con el gozo en el corazón, ahora bien esta claro que ese gozo esta basado en Cristo y solo en él. La carta de Pablo es cristocentrica, y gira alrededor de su bendita persona, y su obra. Muchos os preguntareis bueno Pablo vivía con gozo por que era un santo y los demás no, a él le acompañaban milagros y todo era extraordinario. Bien deciros que cuando Pablo escribió esta carta estaba encarcelado en Roma y tenia por compañeros de cadenas a unos rudos y mal h…

Diumenge 25 de durant l'any - 18 de setembre

Is 55,6-9
s 144,2-3.8-9.17-18
Fil 1,20c-24.27a
Mt 20,1-16


La conversió del cor que Jesús demana consisteix sobretot en el fet d’anar canviant les nostres perspectives i les nostres accions duent “una vida digna de l'Evangeli del Crist", com Sant Pau demana als de Filips. Per poder dur una vida digna de l'evangeli del Crist cal l'esforç de la conversió. I per entrar en la dinàmica de la conversió no hi ha altre camí que fer cas d’Isaïes: "Cerqueu el Senyor, ara que és deixa trobar, invoqueu-lo, ara que és a prop". Cal mirar la realitat amb ulls nous: com la veia Jesús. Ja acceptem que Déu té un punt de vista diferent del nostre però ens costa d’afinar quan ens volem posar de la banda de Déu. Tot el crim, la injustícia, l’explotació de l’home per l’home, la infelicitat, és l’expressió de la distància entre els camins de Déu i els dels éssers humans. "Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus". Resulta que “són camins de…

Diumenge 24 de durant l'any - 11 de setembre

Captaires d’amor i perdó.
(Comentari a Mt 18, 21-35)


El fragment evangèlic que ens ocupa omple pràcticament la segona meitat del quart dels principals discursos en que Mateu sistematitza les paraules de Jesús entremig dels relats dels esdeveniments de la seva vida i de les seves accions. Es tracta del sermó que al llarg de tot el capítol divuit mostra com ha de ser l’organització de la vida comunitària dels que volen viure com a “fills del Regne”.
Jesús comença responent a la pregunta sobre qui és el més gran convidant-nos a canviar i cercar la humilitat i petitesa dels nens (1-5), a evitar tot tipus d’escàndol o incitació a fer el mal (6-9), a tenir la preocupació del Pare per la pèrdua de la ovella esgarriada més petita (10-14), a posar en pràctica d’una manera progressiva i prudent la correcció fraterna (15-18) i a demanar en pregària amb la plena confiança que el Pare ens escolta (19-20).
I a la pregunta aritmètica de Pere sobre la mesura del perdó “fins a set vegades?” contesta no me…

Diumenge 23 de durant l'any - 4 de setembre

Mateu 18, 15-20

Jesús ens va ensenyar que els dos manaments més importants de tota la Paraula de Déu son el d’estimar a Déu amb tot el cor, l'anima i les forces i el d’estimar als altres com a nosaltres mateixos (Lluc 10,27).
Ara, la lectura de avui senyala, per una banda, l’obstacle més gran a la hora d’obeir aquests manaments (el pecat), i per altra banda, una visió del gran potencial que s'allibera quan realment aconseguim viure així.
El pecat trenca les nostres relacions, amb Déu i amb el nostre germà. Per això, és una cosa molt seriosa, i s'ha de tractar. S'ha de tractar, però amb amabilitat i paciència, sense avergonyir innecessàriament i donant àmplies oportunitats de penediment i restauració.
Perquè units en el amor per Déu i els uns pels altres, tenim un poder i una autoritat molt més enllà d’allò que ens podem imaginar. (Efesis 3:20) Juntament amb el cel lligarem les tenebres i alliberarem la gracia i la benedicció de Déu. Coneixerem una confiança amb el Pare…