dissabte, 31 de desembre de 2016

Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2016

Comentari bíblic (Lc 2, 1-14) (Jn 1, 1-18)

Els dies anteriors a la Nativitat l’Esglesia Ortodoxa canta: Prepara’t, Betlem, l’Edèn s’obre a tots els homes; prepara’t Efratà, perquè a una gruta l’arbre de la vida floreix d’una Verge. El seu si esdevé el Paradís místic on creix la planta divina de la qual aquells que en mengin viuran en lloc de morir com Adam. El Crist ve al món per tornar a aixecar la seva imatge caiguda.
Davant la magnitud del Misteri del Naixement de Déu segons la carn, no hi ha millor comentari que l’himne, la pregària o la icona, què és, en imatge, himne i pregària a la vegada.
Quina és la notícia que avui proclama l’Evangeli?: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Els noms de Crist, Ungit, Messies designen aquell que el poble d’Israel esperava i que havia de ser el Salvador promès. Senyor és com el poble jueu anomenava Déu. El mateix ens diu sant Joan: I el Verb era Déu. ... I el Verb es feu carn i habità en nosaltres.
Qui rep el primer i de manera immediata aquesta notícia? Uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Ser despert en la nit, vetllar, és vèncer la tenebra, la foscor en un mateix. O d’altra manera: Ell era la llum veritable que il·lumina tot home que ve al món ... La llum brilla en la tenebra i la tenebra no l’ha ofega. Vetllar és esperar i guardar: atenció i sobrietat o integritat, els requisits de la pregària. Sense una fita clara, quin sentit tindria la vetlla? El raciocini, la ciència, la lògica, l’intel·lecte avancen lentament i han de fer el llarg viatge dels tres Mags. És més a prop de la cova quelcom que sentim com a intuició, que ens depassa i a la vegada sabem molt íntim, que no entenem però seguim sense dubtar.
Qui fa l’anunci? Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Com a la Tenda que erigí Moisès o al Temple de Salomó, la glòria de Déu que hi penetra és Déu mateix. La participació en la Llum divina és el coniexement, la contemplació, la visió de Déu, tant com els homes som capaços.
El temor sant dels pastors és la immediata reacció de l’home, conscient i coneixedor de la pròpia petitesa davant de la visió en què es veu immers. El no tingueu por de l’àngel és la paraula que serena el cor i obre les orelles per escoltar la Paraula, el Verb, que Déu adreça a l’home.
Com reconeixerem el Messies que ha nascut? Trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. La iconografia bizantina ens mostra la menjadora com una pedra buidada, a l’estil d’una tomba, d’un fèretre. El dia de la Resurrecció podem observar la mateixa pedra, llavors com a tomba buida.
I la gruta fosca excavada en la muntanya és també la nostra realitat en aquest món caigut, on ha estat sepultada la Imatge divina segons la qual vam ser formats; i és també el sepulcre on dipositaren el cos del Crist davallat de la Creu, el mateix que les dones santes i els primers Apòstols veieren buit i amb les mortalles a part, significant que el Crist havia ressuscitat, havia vençut la mort. Aquelles mortalles són avui els bolquers, les faixes amb què el’Infant diví es embolcallat i el signe de què ha vingut per a baixar fins la mort i vencer-la, i així tornar a aixecar la imatge caiguda

                                     P. Josep

dimarts, 13 de desembre de 2016

Diumenge 4 d'Advent - 18 de desembre de 2016


Mateo 1, 18-24

L´evangelista declara que Jesús portarà el nom de Emmanuel que vol dir  Déu-amb-nosaltres. El missatge de l´evangeli ens dona esperança en un moments socials i polítics  on sembla que hem perdut el nord i els valors com la veritat i la justícia han diluït el seu sentit, i en la nostra societat  la soledat es fa insuportable.  Per això, avui quart diumenge d’advent, cal reflexionar amb serenor i preguntar-nos què vol dir que  Déu està amb nosaltres. Pot ser és el moment de mirar enrere i recordar quan estàvem també nosaltres en la “vall fosca”, quan ningú ens comprenia, i la soledat ens ofegava. En  aquests moments de feblesa i de impotència,van sentir la seva veu que ens deia estic al teu costat, no tinguis por. La força de l´evangeli radica en la seva radicalitat: es possible viure una vida plena de sentit per que Déu es amb nosaltres. Compartim aquesta joia amb els nostres amics, veïns i coneguts; recuperem tots junts el sentit profund del Nadal. Amén.

Germán López-Cortacans




Diumenge 3 d'Advent - 11 de desembre de 2016


¿E R E S    T  Ú?

PREGUNTA Y EXALTACIÓN DE JUAN EL BAUTISTA (Mateo 11:1 a 19)

Fué el Bautista el que dijo: “Éste es el Hijo de Dios”(Juan 1:34).  ¿Y..ahora dudaba al
estar retenido entre los muros de una cárcel?. El “Precursor” había estado 30 años en la
sombra para sólo llevar a cabo su cometido durante menos de uno...!admirable!.
Pero, posiblemente esperase un Mesías “político”, y Jesús no estaba dando los pasos
apropiados para ese fin, ¿no habría algún error?.
Así es que envía emisarios a Jesús a preguntar, y reciben ésta respuesta: ”Contadle acerca
de mis señales y maravillas; y que el Evangelio está llegando a los desvalidos(11:5). “Es
felicísimo el que no halle tropiezo en mí”(11:6).
Entonces, el Señor dió la mayor exaltación posible hecha a un ser humano, refiriéndose
al Juan que ahora estaba preso: ”El MAYOR de todos los que han nacido de mujer”(11:11
Mucho mas que un “Profeta”;...el encargado de establecer la relación entre los voceros
divinos de la antigüedad y los futuros mensajeros del Evangelio.
Israel apreciaba al profeta Elías(del Antiguo Testamento) como el mayor de los
profetas; y el libro de Malaquías contaba que tenía que volver(Malaquías 4:5). El
Bautista fué el único que cumplió aquel rol (11:13y14).
La animadversión que los rabinos tenían hacia las cosas que rodeaban a Jesucristo
quedó reflejada en la parábola en la que Jesús les dice que les pasa como a los niños,
no sabiendo a qué jugar...¿a las bodas?...¿a los funerales?...(11:16y17).
De Juan decían...: “es un auténtico aburrido”; de Jesús estaban diciendo: “es un
vicioso”(11:18y19). !Cómo estaban equivocando el objetivo que Dios les planteaba!.
Y...ahí llega mi pregunta para estos días, a la vista de nuestro comentario escrito...:
“Y...Yo.?...QUIÉN digo que es Jesús...?.
Respondamos correctamente. Bendiciones y...feliz 2017



Luis Brull

dilluns, 5 de desembre de 2016

Diumenge 2 d'Advent - 4 de desembre de 2016



Is 11,1-10; Sl 71; Rm 15,4-9; Mt 3,1-12.


Del Déu-Amor neix la vida encara, sempre, per sempre...

Pare nostre, que esteu en el cel:

Aquell dia, la soca de Jesè tallada traurà un rebrot, naixerà un plançó de les seves arrels. L’experiència de l’Amor de Déu ara, amb Jesús, és un nou brot ple de vida; la seva aliança de sempre, d’amor preferencial i gratuït, ara és renovada en un fill; sempre amb ell és una relació personal, familiar; per dir-nos qui som res millor que un Fill. L'Esperit del Senyor hi reposarà: esperit de saviesa i d'enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor... Aquell Esperit inicial, creador, alè de vida, es torna a fer sentir per un fill, pel Fill. No judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti dir; farà justícia als desvalguts, sentenciarà amb raó a favor dels pobres del país (Is). És el Jahvè de sempre; per ell, sempre són primer els seus pobres (els qui més necessiten l’arribada del seu Regne i el Messies).

Sigui santificat el vostre nom.

Que Déu..., us concedeixi també d'estar d'acord en Jesucrist... Som fills com el Fill, Déu ens genera com a fills estimats i vol que siguem germans ... perquè, ben avinguts de cor i de llavis, glorifiqueu Déu, el Pare de Jesucrist... La millor lloança al Pare és la fraternitat. Per això accepteu-vos els uns als altres com el Crist us ha acceptat, donant així glòria a Déu (Rm). Si som fills, llavors som germans; és l’alegria de tots els pares i mares. La seva voluntat és una provocació a construir l’ecumenisme, a refer sempre les relacions humanes en la caritat; res per damunt de la fraternitat. El voler del Déu-Amor arriba a totes les relacions humanes.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

El llop conviurà amb l'anyell, la pantera jaurà amb el cabrit, pasturaran junts el vedell i el lleó, i un nen petit els guiarà; es faran amigues l'óssa i la vaca, les seves cries jauran plegades...; les criatures jugaran sobre el cau de l'escurçó, els nens ficaran la mà dins l'amagatall de la serp. Ningú no serà dolent ni farà mal en tota la meva muntanya sagrada, perquè el coneixement del Senyor haurà omplert el país com l'aigua que cobreix la conca del mar (Is). Aquest és el somni de Déu o el nostre...? No violència, pau, harmonia, amor..., com allà al jardí de l’Edèn on ens van plantar, d’on vam sortir (Gn 2,8ss). Vivim un present esperançat.

Déu meu, doneu al rei el vostre dret... Que governi amb justícia el vostre poble, que sigui recte amb els humils. Que el benestar floreixi als seus dies, i mesos i anys abundi la pau…. Salvarà els pobres que reclamen, els desvalguts que no tenen defensor. S'apiadarà dels pobres i dels febles, els salvarà de la mort. Que es perpetuï el seu nom, i duri com el sol (Sl). És el Regne decretat per Jesús. Les virtuts del governant repercuteixen en el seu poble, la seva acció afecta a tots; el seu govern és viscut com un temps pròsper. El seu programa de govern engrescador...: justícia i promoció humana són el seu programa.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

… tot el que diuen les Escriptures és per instruir-nos a nosaltres, perquè la força i el consol que elles ens donen ens ajudin a mantenir la nostra esperança (Rm). És la Paraula de Qui ens vol bé i estima, Paraula que dóna llum, i ens dóna l’essencial de la vida. Cal alimentar l’esperança i educar-la...

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava… : «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.» És d'ell, que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí”.» «… Demostreu amb fets que us voleu convertir… Li podem sortir a l’encontre a aquest Regne, i el podem fer més proper: tot demana reconversió, i ara les coses són diferents, ara és temps de pau, i de justícia..., ja és temps del Regne de Déu. ... Jo us batejo només amb aigua perquè us convertiu, però el qui ve després de mi... Ell us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc...» (Mt). Renovats, fets nous per l’amor, per l’Amor, purificats com per l’amor com ho fa el foc al gresol.

El terme de totes les esperances és la fraternitat universal, la que neix de la paternitat de Déu.

Mn. Miquel García Bailach