Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2016

Diumenge 4 de durant l'any - 31 de gener de 2016

   “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu”, llegia Jesús a la sinagoga diumenge passat. Els textos bíblics d’aquest diumenge ens parlen de la crida que Déu fa als seus missatgers. No neixem profetes sinó que és Déu que ens escull, No hem de treballar «  pel  » Senyor, sinó fer la feina « del  » Senyor que no es limita a un sol poble, sinó a totes les nacions. Aquesta primera lectura ens fa veure que la nostra missió és de ser portaveu de Déu, dir les seves paraules, sense por.    En la segona lectura, Pau s’enfronta a un clima hostil sobre els diferents carismes: n’hi ha molts però cal que siguin animats per l’Esperit d’amor. Ens invita a seguir aquest camí tan fratern.    L’Evangeli ens revela Al que se’ns presenta com a enviat de Déu: “ L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m’ha  ungit”. Jesus vol donar a entendre que és el Messies. El Déu veritable és de tots i en tots. No podem sentir-nos en comunió amb Ell  si no acceptem el seu projecte d’amor universal. Jesú

Diumenge 3 de durant l'any - 24 de gener de 2016

Lc 1, 1-4 i 4, 14-21 Cristians batejats, hem estat instruïts en la doctrina. La lectura de l’Evangeli ens posa davant de la tradició transmesa per aquells que en foren testimoni de vista dels fets de l’acompliment de la promesa de Déu, els servidors de la Paraula. El Dia del Senyor, el Diumenge, ens apleguem per escoltar la Paraula i celebrar l’Eucaristia, l’acompliment de la Promesa de la Nova Aliança (1 Co 11, 23 i ss). Captius, cecs i pobres, necessitats de llibertat, de llum i de riquesa, així era el poble d’Israel. La seva esperança era el Mesies que havia de venir. Isaïes i altres profetes ho havien anunciat. Tota la Llei s’ordenava cap a l’Any de Gràcia del Senyor, l’any cinquantè després de l’entrada a la Terra Promesa, l’any que serviria de referència per comptar el nou temps, en què tot seria perdonat, remès, tornat al seu lloc (Lev 25). Així es va estructurar el calendari, l’espera, la pregària del poble d’Israel. Imaginem-nos ara els cecs com a unes persones que v

Diumenge 2 de durant l'any - 17 de gener de 2016

Joan 2,1-11 Podem Confiar en Ell! La situació és de molta vergonya: una festa de noces on s’ha acabat el vi!  María, mare de Jesús, ho té molt clar i s’ho diu a Ell, “ Se’ls ha acabat el vi .” (v.3).   Però, sembla que la situació el pren per sorpresa, i respon, desconcertat, “ Però, dona, per què et fiques en les meves coses? ” (v.4) Malgrat aquesta primera reacció, María coneix el Seu cor i té una confiança plena en Ell, en la Seva bondat per voler ajudar i en la Seva capacitat per poder ajudar.  Simplement els mana als servents, “ Feu el que Ell us digui, ” (v.5), i s’en va, confiada en que Ell proveirà allò que es necessita. I, Jesús fa el miracle.  La festa torna a tenir vi – vi dels millors i amb una quantitat totalment exagerada (aprox. 600 litres) – i els nuvis tornen a estar feliços i relaxats i amb ganes de celebrar el seu dia! “ Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran ,” diu Jesús més endavant. Tenim nosaltres aquesta confian

Baptisme del Senyor - 10 de gener de 2016

Lc 3,15-16.21-22 Joan Baptista és el centre d'atenció; el poble espera que les coses canviïn, des d'una situació difícil, d'injustícia; el Messies esperat pot ser la solució; ¿serà Juan el Messies? El Baptista no busca el seu propi prestigi. Només desitja que la voluntat de Déu es faci present. Ho realment important és el pla de Déu per al moment que li ha tocat viure, el seu designi per a la humanitat. A Jesús, per la seva banda, tampoc li importa la fama. S'acosta al baptisme de Joan com un més. A partir d'aquest gest senzill, Déu es manifesta, ens mostra l'autèntic rostre de Jesús: l'Esperit Sant baixa sobre ell, i el Pare ho reconeix públicament, «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m'he complagut.» Hem de reconèixer en Jesús la resposta a les nostres aspiracions més profundes, personals i comunitàries; la revelació de que les preguntes, les esperances ... de l'ésser humà tenen resposta. Però això només és possible si ren

Diumenge segon després de Nadal - 3 de gener de 2016

Jn 1,1-18 Joan comença parlant d’un principi, però no ja d’un principi en el temps,sinó d’un principi etern, perquè es tracta de la Paraula de Déu, del Verb que ja existia desde tota l’eternitat, abans de tot començament, al principi, ja que la Paraula era Déu. Aquesta Paraula eterna, per la qual ha vingut a l’existència tot el que ha estat creat. Els qui han rebut la pau poden anunciar-la als pobles, Joan era una de les muntanyes, havia rebut la pau i contempla la divinitat de la Paraula. Portem al front la senyal de la Creu, aquesta senyal es la humilitat. Els Mags van conèixer la senyal per mitja d’una estrella, que proclamava la vinguda del Senyor. La Paraula es va fer carn en Jesús, va venir i va realitzar la seva missió i desprès se’n tornà cap al cel. Jesús es la Paraula de Déu, tot el que diu i fa es comunicació i ens revela al Pare. En el principi era la Paraula, Déu creà el cel i la terra. Déu ho ha creat tot per mitja de la seva Paraula, tot va començar a exist