dilluns, 30 de juny de 2014

Diumenge 14 de durant l'any - 6 de juliol


Mateu 11, 25 – 30

El poble de Déu ha estat cridat a ser un poble senzill, humil, conformat amb allò que té, en allò que ha rebut. I, de tant poc que té, comparat amb aquells que tenen tant i tant, resulta que aquest poble, l’Israel de Déu, els creients, són infinitament més rics que els qui tant fan ostentació i ufanegen de tenir-ho tot.  No ens ha d’estranyar que Jesús mateix ens digui, als qui som poble de Déu: “No tingueu por, petit ramat, que el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne.”  (Lc 12, 32)

Si Déu Pare ha posat tota potestat a les mans del Fill, i els creients som, de veritat, ovelles de la seva pleta, tinguem per cert que  ens donarà amb Ell totes les coses. Cal, però, que siguem de debò ovelles del seu ramat. Aquestes ovelles són les qui coneixen el Pare, perquè el Fill els l’ha revelat. Recordem quan Felip va dir a Jesús: “Senyor, mostra’ns el Pare i no ens cal res més. Jesús  li respon: Felip, tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?” (Jn 14, 8)

Tinguem present, per damunt de tot el text que avui toca, que el moll de l’os el trobem en les paraules de Jesús: “Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar.” Tenim, doncs, que només podem arribar a la coneixença de Déu Pare mitjançant Jesucrist. I tampoc no podem arribar a la coneixença de Jesús, si el Pare no ens hi porta. En un altre indret Jesús diu: “Per això us he dit que ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare.” (Jn 6, 65) I no hi ha cap altre camí. Els qui prediquen altres camins, enganyen.

La crida de Jesús, a adreçar-se a ell, a tots aquells sobre els quals pesa la càrrega de la culpa per causa del  pecat, trobaran el repòs i l’alliberament de la seva càrrega, experiència que tot creient en Crist ha de viure en la necessària conversió. “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. I accepteu el meu jou, que és suau, i la meva càrrega és lleugera.


Manel Alonso Figueres

Sts. Pere i Pau, Apòstols - 29 de juny


La Litúrgia ens ofereix conèixer una mica més a aquests dos grans puntals de l’Església, Sant Pere i Sant Pau.

Sant Pau era més jove que Sant Pere. En temps de Jesús Pau duria ser un adolescent. Es creu que Pau era un xicot estudiós i que estimava les tradicions jueves. En alguna ocasió va sentir a parlar de Jesús, va conèixer els seus deixebles i lluny d’acceptar la bona notícia de Jesús, més aviat la rebutjava fins a posar-s’hi en contra, enfrontant-s’hi a matar. Però un dia el Senyor se li va revelar i el va interpel·lar. Sant Pau va comprendre la seva equivocació i va conèixer a Sant Pere, es va convertir, es va fer batejar. L’ensenyament de Pere el va portar a aprofundir el coneixement i la fe en Jesús de Natzaret. Pau va anar fent un autèntic recorregut de missió evangelitzadora per diversos indrets de la Mediterrània on mantenia vincles amb cada comunitat cristiana que s’hi havia establert.

A l’Evangeli, Sant Mateu incideix, amb certa càrrega pedagògica, donant a conèixer les arrels d’aquell incipient cristianisme, que anava sorgint del si del poble jueu, a partir de les corresponents conversions. Ben segur que allò que per a uns era llum, per a altres era confusió i, per a altres, una enredada contra la Llei de Moisès, que obeïen amb tota mena d’ortodòxia, com era el cas de Sant Pau.

Per això l’evangelista presenta aquest diàleg que Jesús dirigirà als seus deixebles i amics més propers, de manera ben directa i sense embuts, els hi diu: “I vosaltres, qui dieu que sóc jo?”

L’evangelista no ens diu s’hi hagueren altres respostes. Només n’esmenta una, la de Pere, i que ho fa amb una càrrega significativa, perquè contesta en nom de tots, -decididament-. “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”.

Pere ha copsat molt bé, que Jesús, més enllà d’esser com un home qualsevol és el Messies i, -al mateix temps-, el Fill de Déu viu.

Pere ha vist actuar a Jesús amb tota coherència d’obra i de paraula, de manera alliberadora, -molt especialment-, cap els més febles, i s’ha admirat dels seus signes curant els malalts, perdonant els pecats, ...

Pere havia copsat la presència de Déu en Jesús i per això no dubte en manifestar-ho: “... tu ets el Fill de Deu viu”.

La resposta de Jesús a Pere, davant de tothom, resulta del tot gratificant: “Benaurat ...... perquè això t’ho ha revelat el Pare del Cel.”. Encara més, Jesús fa veure que la resposta de Pere és fruit, -no del raonament humà-, sinó de la seva fe en Déu, perquè ell li ha revelat. I per aquesta fe tan ferma, rebuda de Déu, li diu: “Tu ets la Pedra de l’Església”. Per això la nostra Església es sustenta en aquestes pedres vives que som els qui, com Sant Pere i Sant Pau, rebem la fe de Déu i la fem vida.

És Jesús, en Déu, que per l’Esperit Sant rebem aquesta fe que ens ha de fonamentar en els valors evangèlics, de paraula i d’obra, humanitzant els nostres entorns.



Mn Josep-Maria Gómez, diaca.

divendres, 20 de juny de 2014

El Cos i la Sang de Crist - 22 de juny


S. Joan 6, 51-58

L'evangeli de Joan està ple de simbolismes que enriqueixen la nostre experiència cristiana. El text d'avui, ens remet a l'Eucaristia; al moment cim de tota celebració cristiana on el pa i el vi ens parlen del gran acte d'amor que Jesús va fer per nosaltres: donar-nos la seva vida. Som el que som, per aquest acte de lliurament i amor; quan participem del sagrament fem memòria de la mort de Jesús però també de la seva vida. Una vida que va ser testimoniatge ferm de l'amor del Pare pels més febles, pels malalts, pels desesperats, pels que  han perdut l'horitzó vital i les ganes de viure. Per això en participar de l'Eucaristia, hem d'expressar el nostre agraïment al Pare per donar-nos la vida, per trobar en el seguiment de Jesús el sentit de la nostra existència; perquè en la seva companyia tota solitud i foscor es dissipen, per donar pas al goig i a l'agraïment. Però aquesta participació del Sant Sopar, no la fem sols, estem acompanyats de germans i germanes, que com nosaltres, també agraeixen al Senyor la seva cura i la seva tendresa. Celebrem tots junts la fidelitat del nostre Déu !, amén.


Germán López-Cortacans
Església evangèlica de Catalunya

divendres, 13 de juny de 2014

La Santíssima Trinitat - 15 de juny


Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153).
Diumenge  de la S. Trinitat - A (15-06-2014): Ex 34,4b-6.8-9; Dn 3, 52-56; 2Co 13,11-13; Jo 3,16-18.

Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss).


Pare nostre, que esteu en el cel:

El Senyor baixà enmig del núvol i proclamà el seu nom. Moisès s’estigué allà amb ell. Un Déu que ve, surt del seu món, ens visita i la seva presència ens omple d’alegria, al cor, en la pròpia intimitat, en la pregària; transcendent però immanent, inabastable i ara també proper, que el coneixem a poc a poc, a cada encontre..., a cada visita... Llavors el Senyor passà davant d’ell tot cridant: «Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor» (Ex). Cridant perquè entenguem bé com és, però ho anem descobrint, sentint, en el tracte, en la seva experiència; i vol ser un Déu de vida. És el Déu-Amor.

Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres (2Co).
Ja era la fe des de l’inici, la percepció d’un Déu més semblant a la nostra psicologia: un Déu amor, comunitat, família, relació, comunicació, diàleg...: trinitari.

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell (Jo). El Pare, el seu Fill, l’Esperit Sant..., no poder absolut, sinó relació que només es construeix des de l’amor i, per això, des de la llibertat. I un Déu trinitari que aposta per la vida. Així l’Església també com Jesús no condemnarà, i sí serà experiència de salvació, promotora de vida, i vida “eterna”, aquella que ens dóna vida de veritat, que val sempre: pau, veritat, justícia, solidaritat, amor..., i la del cel també, finalment.
Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic... Déu-Amor que estima tant, com un pare i una mare; i perquè és tant gran aquest amor un fill no es dóna mai..., si no és pels altres fills que sóc jo, tu, nosaltres.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

Germans, estigueu contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres. Saludeu-vos els uns als altres amb el bes de pau (2Co). Signes de l’arribada del Regne de Déu, on de veritat ell hi regna: on hi ha fraternitat, respecte, pau...

Déu estima tant el món, que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna (Jo). El Regne de Déu és la voluntat de vida de Déu, ara salvadora, que s’encarna en el compromís dels cors que l’acullen: promoure la vida allí on s’ha perdut, s’ha menystingut, s’ha matat...

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

«Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor»... «Senyor, si m’heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos. És veritat que és un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat» (Ex). Més en allà del sentiment de culpa, de pecat, d’equivocació, del mal comés..., tenim l’experiència de misericòrdia de Déu, que és experiència de perdó i alliberament, que ens torna la pau i la dignitat, sinó tenim la desesperació.

Els qui creuen en ell, no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu (Jo). Ens condemnem nosaltres mateixos quan ens tanquem a l’amor, a l’Amor, a la misericòrdia; i d’això se’n diu orgull.

L’Esperit del Parenostre avui...

Cal buscar espais, moments, oportunitats d’encontre de persones, polítics, pobles...  per tornar a refer el diàleg, superar violències i injustícies passades, per refer la pau i la concòrdia..., perquè la vida torni a ser possible.


Mn. Miquel Garcia Bailach





dilluns, 9 de juny de 2014

Diumenge de Pentecosta - 8 de juny


(Jn 20, 19-23; Fets, 2, 1-11; 1Co 12, 3b-7 i 12-13)

Impossible fer un breu comentari que abasti els misteris de què ens parlen els textos de la festa de la Pentecosta: l’Esperit Sant, la Santíssima Trinitat, l’Església, el Nom de Jesús Crist, el perdó dels pecats.

Segons sant Calixte i sant Ignasi Xantopoulos (s. XIV): La fi de la vida cristiana és el retorn a la gràcia perfecta de l’Esperit Sant, font de vida, que ens ha estat donada al principi en el baptisme en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

De la tradició ortodoxa, occident ha rebut aquests darrers temps la pregària del cor, la invocació penitencial del Nom de Jesús Crist: Senyor Jesús Crist, Fill de Déu, tingues pietat de mi, pecador! Ningú no diu Jesús Senyor si no és en l’Esperit Sant.

Com la multitud que s’agombolà a escoltar els deixebles, sentim cantar la glòria de Déu en els himnes que els himnògrafs bizantins composaren i que avui encara es canten a laudes, a la sortida del sol el diumenge de la Pencosta i es reprenen a vespres del mateix diumenge, després de la Divina Litúrgia:

Tots els pobles han vist avui meravelles en la ciutat de David quan l'Esperit Sant ha davallat sota la forma de llengües de foc tal com ens ho explica sant Lluc: trobant-se tots reunits els deixebles del Crist,  de sobte ressonà al cel un terrabastall, una violenta borrasca de vent i aquest brogit omplí tota la casa on eren; i tots es posaren a parlar en llengües extrangeres per ensenyar la nova doctrina de la santa Trinitat.

LEsperit Sant que és, que era, que serà sempre, sense principi i sense fi, gaudeix del mateix setial que el Pare i el Fill; Ell és la vida, el Senyor vivificant, la Llum i la Font de claredat; Ell és el Bé, el tresor de bondat; per Ell el Pare és conegut i el Fill glorificat; a tots ens revela l’únic poder i la unió íntima, i la mateixa adoració a la santa Trinitat.

LEsperit Sant, llum i vida, aigua viva que brolla místicament, Esperit de saviesa, de ciència, de bondat, i de dretura, intel·ligència sobirana que purifica els pecats; és Déu i ens deifica; Foc de qui brolla foc, parla i actua i reparteix els carismes divins; per Ell tots el profetes i els Apòstols de Déu han rebut la corona en companyia dels màrtirs: estranya visió,  prodigi inaudit! el foc es divideix per al repartiment dels dons.

Rei del Cel, Consolador, Esperit de veritat, Tu que ets present arreu i omples tot, Tresor de béns i dador de vida, vine i habita en nosaltres, purifica’ns de tota màcula i salva les nostres ànimes, perquè Tu ets bondat.


P. Josep