Comentaris Bíblics Interconfessionals

  1S 26, 2.7-9.12-13.22-23; Lc 6, 27-38 Déu posa en mans de David la vida de Saül. Malgrat que es perseguit per aquest, a fi de matar-lo, la reacció de David mostra la seva generositat i el desig de pau i d’obediència. Té el moment perfecte per desfer-se del seu enemic que el vol destruir, però no veu que la venjança entri mai en els plans de Déu: “Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor” (1S 26, 23b). Tot i aquest episodi, veiem que la naturalesa de Saül, continua amb el seu objectiu i no es predisposa en el mateix nivell del qui es mou en la voluntat de Déu, sinó que va, més aviat, per un perfil, marcat per la set d’ambició i de poder. Jesús ens mostra el camí de la vida. Ell és la llum de Déu. Després de l’elecció dels Dotze, va baixar de la muntanya, en un indret pla, davant una gran gentada, s’adreça als seus deixebles i exposa un “programa” vital pel qui vol ser realment el seu deixeble i ho enceta amb les benaura...

  Jr 17,5-8; Salm 1; 1Cor 15,12.16-20; Lc 6,20-26.   L’experiència de Déu en la vida de les persones és una experiència fecunda.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Beneït l’home que es refia de l’ajut del Senyor, i troba en el Senyor la seguretat. Serà com un arbre plantat ran de l’aigua, que estén les arrels vora el corrent; quan ve l’estiu, ell no té por, i el seu fullatge es manté fresc; ens anys de secada no es neguiteja ni deixa de donar fruit (Jr). La confiança en l’ajuda de Déu dóna seguretat, més enllà de la vida sense referent ni sentit; la seva és una experiència de vida. És bonica la imatge de l’arbre (jo) arrelat vora l’aigua que dóna vida (Déu) i el fa fecund, també en les adversitats.   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   ... si l’esperança que tenim posada en Crist no va més enllà d’aquesta vida, som els qui fem més llàstima de tots els homes. Precisament perquè la nostra esperança és un somni, una utopia de futur, un encontre ...

  Jn 18, 33b-37 El concepte de veritat, que habitualment utilitzem s´arrela en el món grec que la considera com la realitat que pot ser coneguda intel·lectualment. Però per al món semita, la veritat és allò en què es pot creure i del que un pot fiar-se, és allò que ofereix seguretat i consistència i per tant podem posar la nostra confiança de forma incondicional. D'aquesta manera, l'afirmació de Jesús: “Jo soc la veritat”, solament pot ser entesa tenint com a referència el concepte bíblic-semític de veritat. Vivim temps confusos immersos en un autèntica riuada d'informació, on un missatge se succeeix a un altre amb frenètica velocitat, on no hi ha temps per a la reflexió serena i tranquil·la. En aquest context no existeix la veritat en singular sinó les veritats que se succeeixen en funció dels interessos propis. Per això, és necessari cercar un temps i espai per asserenar-nos i demanar-li a Déu que ens ajudi a meditar que significa la veritat per nosaltres; posem tota la...

  He 10, 11-14.18 En aquest passatge, Pau està comparant els sacrificis dels sacerdots amb el de Jesucrist a la creu. És a dir, està comparant la seva mort amb un sacrifici dels sacerdots en l’altar de les expiacions (Èx. 30,10). Els sacerdots reben l’autoritat de Déu, Jesús és Déu. Els sacrificis dels sacerdots tenen validesa per als pecats comesos amb anterioritat, per això cal repetir-los anualment (el Yom Kipur), mentre que el de Jesús és vàlid per l’eternitat; ja sigui amb anterioritat com amb posterioritat. Per tant, amb un únic sacrifici fet per Jesús n’hi ha prou; no cal repetir una i altra vegada el ritual del sacrifici com fan els jueus. D’aquí en traiem que la Santa Cena o Eucaristia no és la repetició del sacrifici, sinó el memorial del Sacrifici, en majúscula. Recordem que Jesús diu: «feu-ho en memòria de mi» (1Co 11,24-25). És un memorial que ens transporta a aquell sopar pasqual i ens invita a refermar la nostra fe i compromís amb Jesús/Déu i amb l’Evangeli. A mé...

  Dt 6,2-6; He 7,23-28; Mc 12,28b-34 « Escolta Israel » La primera lectura és coneguda com els manaments deuteronòmics,és com una mena de catequesi. En la tradició del Poble d’Israel, la Llei tenia una funció pedagògica: orientar el cor i l’existència cap a Déu. Moisés comparteix el mandat que rep del Senyor, el nostre Déu, i invitava a gravar en el cor de cadascun i cadascuna aquestes paraules que pronuncia. La segona lectura presenta la polèmica que havia entre el sacerdoci levític i el ritual. Quan un sacerdot moria continuava la seva tasca el fill o un familiar i això portava a una precarietat. Jesús fa que canviï aquesta situació a través del seu sacrifici el qual va fer per amor. Ja no són necessaris els sacrificis rituals a Déu, el Fill de Déu ha posat fi a una religió que no salva. Jesús és líder íntim en l’amor que ens mostra l’acollida i la compassió necessàries per crear una comunitat ancorada en el bé comú. L’evangeli d’avui presenta un diàleg entre Jesús i un ...

    Jr 31,7-9; Sl 125; He 5,1-6; Mc 10,46-52.   Déu sempre torna com experiència nova de vida.   Pare nostre, que esteu en el cel:   «… Jo els faré venir…, els reuniré des de l'extrem de la terra. Tots hi seran: cecs, coixos, mares que crien; tornarà una gentada immensa. Havien sortit plorant i els faré tornar consolats. Els conduiré als rierols d'aigua, per un camí suau, sense entrebancs. Perquè jo sóc un pare per a Israel, i Efraïm és el meu fill gran» (Jr). Déu, un pare generador de vida, restaurador de la vida. Ja universal. I… aDéu tornem,tornem d’experiències de patiment (Lc 15,11ss)..., tornem a casa ja com a germans, ja reconciliats, cadascú amb la seva dignitat reconeguda de fill.   Tampoc el Crist no s'atribuí a ell mateix la glòria de ser gran sacerdot, sinó que la hi ha donada aquell que li ha dit: «Ets el meu Fill, avui t'he engendrat.» I en un altre indret diu: «Ets sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec» (He). Som fills en el Fill...

  Per Griselda Cos i Boada Monja de Sant Pere de les Puel·les   JESÚS, EL SERVENT DE JAHVÈ   El fragment del càntic IV d’Isaïes,avui ens ha presentat el Servent de Jahvè, la característica més sorprenent del qual fou el seu sofriment. El seu dolor entrava en els plans de Déu! També avui hem escoltat en la carta als Hebreus: “El gran sacerdot que tenim ha estat provat en tot”, i aquest “gran sacerdot” és Jesús.             Els primers cristians llegien aquests textos aplicant-los,plens de reverència, a Jesucrist. Per això avui les paraules de Jaume i Joan demanant a Jesús: “concediu-nos que el dia que sereu glorificat puguem seure l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra” ens sorprenen,perquè Jesús no havia parlat mai de “ser glorificat”, més aviat al revés. La seva resposta, ben ràpida, fou: “ Podeu beure el calze que jo beuré?” I els digué tot seguit: “Ja sabeu que, els qui figuren com a ...

  Mc 9, 38-48 Més «paraules dures» del Crist... El contrast de la paraula del Crist amb les paraules del món, ha estat, és i serà sempre una pedra d’entrebanc pel pensament humà. Els pensaments divins no són els pensaments humans! Déu és Amor. Déu no vol la mort del pecador, sinó que es converteixi i visqui. La voluntat de Déu és que tots se salvin. Però la porta es estreta i el camí difícil. Cal deixar-ho tot per seguir-lo. Per pujar cap als cels, el camí que ha de prendre el cristià seguint el Cristés un camí de descens: Déu va davallar fins la terra, va assumir la nostra naturalesa... va davallar fins als inferns per tornar a aixecar els que hi eren captius. I puja al cel «portant captiva la captivitat»... Algú va fer la següent comparació: Agafem com exemple les paneroles, com un insecte generalment molt desagradable, baix, molest... Imagineu un home que per compassió i   amor a les paneroles, es despulla de tota la seva aparença humana i, sense deixar de ser home,...

  Per Griselda Cos i Boada Monja de Sant Pere de les Puel·les   A L’ESCOLA DE JESÚS   El camí de Galilea cap a Jerusalem fou un itinerari més teològic que geogràfic. El més important d’aquest camí fou l’anunci que Jesús féu als deixebles, per segona vegada, de la seva passió, mort i resurrecció. Aquest anunci era sempre el nucli principal de l’ensenyament de Jesús als seus deixebles i,subratllant la resurrecció, Jesús expressava vivament la seva ferma  confiança   en el Déu de la vida. Cafarnaum, ciutat de Pere i àmbit familiar per al grup dels deixebles, fou el marc senzill on Jesúshi anà elaborant el seu pensament i on feia el seu camí personal, tan humà i tan diví, i que s’esforçava per compartir amb els seus amics. Avui contemplem Jesús submergit en el pensament de la passió que ja pressentia; els deixebles, en canvi, discutien, preocupats, sobre “quin d’ells seria el més important”. Quin contrast! Marc descriu com Jesús, un cop a casa , ass...

Marc 8,27-35   En l'evangeli de Marc se'ns presenta a Jesús i els seus deixebles caminant a prop de Galilea. Per a captar amb major profunditat la narració, fem l'esforç de posar-nos també nosaltres en el camí al costat dels deixebles, fa estona que estan caminant, no sabem de que estan parlant, però en un moment Jesús pregunta als seus deixebles: “Qui diu la gent que soc Jo?” Al principi la pregunta no revesteix major importància, no interpel·la als deixebles que responen el que han sentit de la gent sobre el Mestre. Però Jesús vol anar més enllà, i els pregunta directament als deixebles “I vosaltres què dieu qui soc Jo?” L'únic que pren la veu és l'impulsiu Pere: “Tu ets el Messies”. Imaginem-nos que el Senyor, ara centra la seva mirada en nosaltres i ens fa la mateixa pregunta. Podem contestar des de la raó i donar una resposta ortodoxa conforme a les Escriptures, però el que realment l´interessa a Jesús és la resposta que neix dels nostres cors. Què li direm a...

  Is 35,4-7a; Jm 2,1-5; Mc 7, 31-37 « Efatà »: Obrir-se a la vida La lectura de Isaïes ens pot oferir pistes de com Jesús comença amb la consciència sintonitzada del profeta. Isaïes parla de la fidelitat i l’amor de Déu en una època de captiveri babilònic. En temps d’opressió sovint només escoltem els sons de la por i del patiment que ens envoltem. Isaïes parla de la recompensa de Déu, no només de curació, sinó d’una curació transformadora, una curació que necessita « efatà », és a dir, oberts a noves possibilitats, noves dimensions de nosaltres mateixos i del món. Isaïes posa imatges que proclamen l’amor de Déu, del pròxim, d’un mateix i de tota la creació. L’amor de Déu ens toca íntimament i personalment i s’expandeix molt més enllà. La carta de Jaume parla de les diferències que fem quan tractem amb gent de diferents classes socials. Com afecta aquest tracte en la vida quotidiana i comunitària; en la capacitat per acollir al pobre, ja que la fe autèntica no rebutja ningú...

  Dt 4,1-2.6-8; Salm 14; Jm 1,17-18.21b-22.27;Mc 7,1-8a.14-15.21-23.     El Déu-Amor present en el cor de la vida que ens dóna.   Pare nostre, que esteu en el cel:   I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l'invoquem? (Dt). Déu a prop, tan a prop...!; el sentim present en la seva creació, en la pròpia vida i en la història... Quin és el “sentit” per sentir Déu?; on resideix aquesta percepció...? Enla interioritat del nostre cor inquietque cerca el sentit de la vida, on ens obrim al Misteri de la vida que ens sobrepassa... I l’amor que ens fa vulnerables a l’amor, a l’Amor, també ens obre al transcendent.   Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?   El qui obra honradament i practica la justícia,  d iu la veritat tal com la pensa;   quan parla, no escampa calúmnies.   Mai no fa mal al proïsme,   ni carrega a ningú res infamant...No fia e...

  Jo 6, 60-69 i Ef 5, 21-32 Les “paraules dures” del Senyor Una vegada vaig llegir que un artista, un investigador científic o un economista poden mirar amb la mateixa atenció un mateix assumpte, però cadascú tindrà una visió i un judici diferent; el primer segons la seva bellesa, el segon per les relacions causals que hi trobi, el tercer segons els profits que se’n puguin treure... Molts anem a escoltar la paraula del Crist; segur que més d’una vegada ens semblen paraules dures, i segur que les sentim en funció del nostre cor, del tresor que ens hi anem construït i pel que seríem capaços de donar la vida... Les paraules del Senyor són sempre un judici al que ens sotmetem en escoltar-les. Quan, en els dies que visqué a la terra entre nosaltres, a la sinagoga de Cafarnaüm, el Senyor digué als que l’anaven seguint que Ell era el pa que havia davallat del cel, el pa de vida eterna, i va parlar de la necessitat de menjar aquest pa, el seu Cos i la seva Sang, que Ell donaria per l...

  Ap 11,19a.12,1.3-6a10ab; Salm 44; 1Co 15,20-27a; Lc 1,39-56.   Déu es va encarnar perquè nosaltres pugem al cel com a fills estimats.   Pare nostre, que esteu en el cel:   ...una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles... La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions... (Ap) . Maria és teofania de Déu en el Fill que genera, on es manifesta el Pare per dir-nos que som fills estimats també nosaltres, amb Jesús.   Sigui santificat el vostre nom.   "La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exal...