Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2011

Diumenge 22 de durant l'any - 28 d'agost

Pere és una figura senyera en l'Església i un gran testimoni de fe; ara bé, ens podem deixar portar per una visió idealitzada que ens faci oblidar que ell també fou un home de carn i ossos, amb virtuts i febleses, com cadascú de nosaltres. Hem d'agrair als evangelistes que ens hagin presentat la personalitat dels primers seguidors de Jesús amb realisme. Pere, que és capaç de fer una excel·lent confessió de fe en Jesús com a Messias i rep per això un gran elogi per part del Salvador, s'emporta també una severa amonestació, perquè en el camí de la fe encara li queda molt per aprendre. Escoltar l'amonestació de Jesús a Pere és un bon motiu per a fer un examen de consciència sobre el nostre ésser cristià. ¿Som de debò fidels a l'ensenyament de Jesucrist, fins al punt de pensar realment com Déu, o més aviat ens emmotllem a la manera de pensar i als criteris d'aquest món? Al llarg de la història, els fills del Regne de Déu hem caigut en la temptació de pensar sego

Diumenge 21 de durant l'any - 21 d'agost

Avui dia, la persona vol trobar o retrobar la seva identitat, és a dir descobrir qui és per ell mateix o pels altres. A tots ens interessa força que pensen els altres de nosaltres. També, un dia, a Jesús li va interessar saber que es deia d’ell i ho va demanar als seus apòstols. És clar les respostes foren molt variades.... Però, per a Jesús era important sentir qui era Ell pels seus deixebles. Aleshores, Pere, sempre impetuós respongué “Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu!” Llavors Jesús digué :” Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs. Això no t’ho ha revelat els homes sinó el meu Pare del cel. I jo et dic: Tu ets Pere i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església”.Tal com ho expressa el P. Bayò, escolapi en els seus comentaris de les lectures litúrgiques, “poc es devia esperar el bo de Pere que la resposta a una pregunta en aparença tan senzilla , fos tan contundent, no gens menys que l’anunci de l’Església”. Pere és la roca sobre la qual Jesús volgué construir la seva Església

Diumenge 20 de durant l'any - 14 d'agost

Dona quina fe que tens! El desig salvífic de Déu és promesa i pronóstic final per a tota la humanitat, tant pels qui el coneixen com pels qui no. Déu ha proposat d'oferir la salvació, no d'imposar-la. Es pren el seu temps (si podem parlar del temps en referència a Déu), de manera que els homes el reconeguin lliurement, perquè de res serviria una salvació forçada, ni tindria cap sentit una Església, sacrament universal de salvació, sense homes que fossin realment lliures. El goig i la lluita, en el nostre present, de reconèixer la salvació és tasca personal i comunitària de discerniment, de pregària i d'espera confiada. Volent Déu, com vol, la salvació de tota la humanitat, que és comunió amb Ell i unió fraterna entre tots els germans, cal obrir ben bé el nostre cor i la nostra humanitat a moltes cultures, a moltes situacions humanes, a molts racons que son especialment triats per Déu, i no tant per nosaltres. Les situacions d'injustícia, de precarietat, d'i

Diumenge 20 de durant l'any - 14 d'agost

Mateu 15, 21 - 28 La guarició de la filla de la dona cananea, una forastera que vivia en terra estrangera (la regió de Tir i de Sidó era, i és encara, dins de l’estat del Líban) ens porta a la reflexió o, si més no ens hi hauria de portar, que nostre Senyor va venir a salvar únicament les ovelles perdudes de la casa d’Israel –això ens ho diu aquest mateix text–. Dit així sona molt malament perquè, sense un coneixement acurat de la sagrada escriptura, ens faria pensar que els qui no són descendents d’Abraham no tindran part ni sort en la redempció obrada per nostre Senyor a la creu. Per tant, avancem una miqueta més en aquesta exposició. Una dona que clama perquè la seva filla sigui sanada. Què no faria una mare per una filla o un fill seu? I crida: “Senyor, fill de David, tingues pietat de mi. La meva filla està endimoniada i sofreix molt.” I, vet aquí, Jesús no li contesta. Els deixebles, només per guardar les formes, demanen a Jesús que la faci marxar, perquè els molesten els c

Diumenge 19 de durant l'any - 7 d'agost

Mt 14, 22-33 Llegint els versets de l’evangeli de Mateu d’aquest diumenge, ens fan meditar sobre la lliçó que Jesús dóna als seus deixebles, sobretot a Pere. Els evangelis ens transmeten una visió prou completa de l’apòstol. Podríem dir d’ell que és un home impulsiu, passional, decidit. La seva estimació per Jesús és sincera, però, quan la seva fe es posada a prova podem concloure que encara no és prou madura. Després de l’episodi de la primera multiplicació dels pans, “Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca...” L’evangelista Joan ens explica el motiu d’aquest anar-se’n, quasi bé a corre cuita: després d’aquest prodigi, “Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.” (Jn 6, 15). Mentre els deixebles se’n van amb la barca, Jesús, es queda tot sol, menjant el seu aliment més preuat, que és fer la voluntat del seu Pare. En el silenci de la pregària, Jesús, el nou Moisès, es lliura a la Llei de l’Amor, en unes nov