diumenge, 27 de desembre de 2015

La Sagrada Família - 27 de desembre de 2015


JESÚS EN EL TEMPLO A LOS DOCE AÑOS 
VARIAS PREGUNTAS INTERESANTES.... 


La Sagrada Familia “iba todos los años a Jerusalem en la fiesta de la Pascua”(Lc.2:41) ¿dónde llevamos nosotros a nuestros hijos?,porque a menudo sólo recogemos lo que hemos sembrado con el tiempo.

 “Acabada la fiesta el niño se quedó en Jerusalem...y sus padres no se enteraron”(Lc2:43). ¿Se preocuparon poco por Él?.Se formaban auténticas caravanas entre todos los que se desplazaban desde lugares cercanos. Ellos eran,en éso,una familia normal...y se enteraron a la noche,al acampar,por aquéllo del “cada mochuelo a su olivo”...!Y Él,faltaba!.

 “¿Por que me buscabais?”(Lc.2:49).Esa curiosa frase es la primera,que tengamos constancia,que Jesús pronunció. El Cristo,que se pasó la vida pidiendo que le conocieran:venid,buscadme,acudid a mí,sabed...preguntaba en tono de premonición:¿Por que me buscáis?...¿que le vas a responder,ahora?.

 “En los negocios(“cosas”,según la versión)de mi PADRE(ésa es la palabra importante) me es necesario estar”(Lc.2:49).María acababa de hablar de José como de “su padre”(tu padre y yo te hemos buscado angustiados_Lc.2:48).Y Jesús responde,de Dios...como Su Padre... ¿conocía el “secreto”?...tenía 12 añitos solamente... 

No debe extrañarnos que Lucas nos diga que “María guardaba todas estas cosas en su corazón”. Mientras,el Señor seguía creciendo en su relación para con Dios y para con los hombres”(Lc.2:51y52). ¿Creces tu también suficientemente en esas relaciones?. 

Y finalmente recordemos que se había quedado en la Ciudad Santa para discutir las Escrituras con los Maestros(Lc2:46). ¿las conoces tu para hablar seriamente sobre ellas?. ¿Veis como salen muchas preguntas comentando sobre aquel suceso?. Bendiciones y que la Paz del Señor os cubra a todos durante el Próximo Año.

 Luis Brull

divendres, 25 de desembre de 2015

Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2015


 Evang  (Lluc 2, 1-14)

La litúrgia del Nadal presenta “El naixement del Messies el Salvador i Senyor” amb un esclat de llum, alegria i cants angèlics. A Betlem, en canvi, “nomes” hi ha un nen en bolquers i en la màxima pobresa. Però qui té fe i sap vetllar i estar atent als signes del cel com els primers que reben l’anunci descobreix aquí el regal més gran de Déu a la humanitat. Es canta l la pau, però no sabem construir-la desitgem la felicitat, però de vegades resulta difícil, també necessitem afecte i tendresa, com el nen Jesús.

En Isaïes, veiem la promesa feta al pobles d’Israel quan es trobava sumit en la tenebra de la deportació i de l’opressió. El salm afegeix, tot l’univers, cel i terra, participen del naixement del Fill de Déu. El anunci del Nadal es la gloria del Senyor; L’amor de Déu s’ha manifestat a la terra, del seu Fill. La nit queda il·luminada pels pastors, son els primers que han rebut l’anunci del àngel, i son els primers en adorar i contemplar el naixement de Jesús. Si aquest amor es manifesta en forma de donació de Déu als homes, demana, per a ser correspost, que els cristians formen un poble ben disposat.

El nen que ha nascut no es de Maria ni Josep, es de tots. El cens no es d’August sinó del Senyor, que ha fet la terra i tot el que s’hi mou, el mon i tots els que l’habiten; Per això conquereix el poble amb la seva gràcia, amagant l’espasa, i l’or. Es tracta d’un cens de justícia, on se empadronen el Just i la Verge, a Betlem de Judà. Neix el nadó per què tu puguis arribar a ser home perfecte. Ha estat posat en bolquers, perquè puguis ser deslligat dels llaços  de la mort, ha esta posat en un pessebre per què tu puguis ser col·locat als altars. No va néixer en un hostal per què pugis tenir moltes estades en el cel.

Sols ens salva el Nadal quan vivim l’amor encarnat en la fragilitat de la nostra existència, però, no tingueu por, les nostres arrels es troben en Crist, a ell li dirigim tots els nostres anhels, l’home que accepta la seva existència viu el camí de la fe, perquè la Paraula de Déu s’ha fet carn, i Déu ha volgut sofrir en la nostra carn el sofriment, sofreix amb nosaltres, Déu comparteix la nostra existència; Per això el Nadal ens invita a viure l’alegria, l’esperança, en el Déu total, es el Emmanuel, que es Déu amb nosaltres.


Josep Mª Cabanyes i Vilar Ocist


dissabte, 19 de desembre de 2015

Diumenge 4 d'Advent - 20 de desembre de 2015


Lc 3, 39-45

Poc a poc ho aconsegueixen a molts nivells, inclús en estaments de l’administració pública i d’altres privats: anomenen les festes de Nadal com “les festes”, senzillament, el Nadal ja no hi surt per res, com si no existís. A algunes escoles hi ha pares i mares que no volen que els seus fills facin el pessebre, amb la resta de companys. Uns i altres s’esforcen per esborrar de la cultura social el terme Nadal. No els hi agrada que una motivació religiosa sigui l’arrel de les festes més celebrades en tot el món. El Jesús històric l’existència del qual està demostrada amb rigor científic, el volen esborrar de tot arreu, fins i tot de la cultura i les tradicions populars. Tenim una societat disposada a viure oblidant a Déu, el Déu al qual li devem l’existència, que ens acull, ens estima i ens perdona, ...

L’evangelista Lluc, amb les seves precisions ens mostra la trobada entranyable de Maria i Elisabet. Dues cosines que fan camins paral·lels. Ambdues esperen un fill i ambdues n’estan contentíssimes. Quan Elisabet rep a Maria, el seu fill Joan, que porta al ventre es mou d’entusiasme, com si ja desitgés anunciar l’arribada del Messies. I es que quan es troben hi ha un intercanvi de paraules que evidencia la transcendència del moment que viuen. Elisabet saluda a Maria dient-li “Mare del meu Senyor” inspirada per l’Esperit Sant. Les paraules d’Elisabet conclouen amb una altra gran afirmació “Feliç tu que has cregut” donant per fet que per estrany que resulti els designis de Déu es compliran.

Val la pena posar la mirada en ambdues cosines. La seva actitud decidida i fidel a participar amb el projecte de Déu, contrasta amb les actituds dels qui volen ignorar-lo, dels qui no el fan seu.

Cal que quests dies de Nadal, els cristians els aprofitem aprofundint i estimant el misteri de Déu, que va venir fent-se un infant com un més de nosaltres i ens deixa la seva Bona notícia i el seu testimoni per tal que tots tinguem Vida. Deixem-nos conduir cap a Jesús, mitjançant Maria, la plena de gràcia i Mare Misericordiosa, ella que es va deixar acollir pel  Déu de la misericòrdia, el que “ dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils”, el que mogut per la seva misericòrdia vol que també nosaltres siguem misericordiosos amb els germans. Donem-ne feliç testimoni.



Mn. Josep Maria Gómez, Diaca

dissabte, 12 de desembre de 2015

Diumenge 3 d'Advent - 13 de desembre de 2015


“Així, doncs, què hem de fer?

So 3, 14-18; Fl 4, 4-7; Lc 3, 10-18

En aquest tercer diumenge d’Advent, les lectures ens exhorten a cantar amb alegria, en actitud d’expectació, davant el Senyor que ve a nosaltres. “Crida de goig, ciutat de Sió” llegim en la profecia de Sofonies, en el context del postexili. El Senyor s’apropa i vol que l’acollim, oberts a la Salvació. No tinguem por, no estem acovardits, més aviat, siguem valents per descobrir què vol de nosaltres.

“¿Què hem de fer?” preguntava gent de tot tipus, fins i tot, publicans i guardes a Joan Baptista. I la resposta és exigent, compromesa, perquè realment l’Evangeli arreli amb força. El Baptista té com a única missió anunciar el Messies de Déu. I aquest anunci abasta els Advents de tots els segles. Ell continua, avui, sent el Precursor que ens toca el cor amb urgència, perquè  ens senyala “l’Anyell de Déu, el qui treu el pecat del món” (Jn 1, 29). I ens ho diu, abaixant-se, des d’una humilitat del qui ha entès amb escreix la seva missió donada per Déu: “Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc.”

La figura de Joan Baptista ens mira a nosaltres, cristians de totes les confessions. I des d’aquest esguard, ens podem sentir interpel·lats a preguntar-li: ¿Què hem de fer? Estem en camí des de fa temps. Hem avançat, però encara resta un bon tros i podem defallir en actituds d’impaciència o desànim. Amb tot, el lema d’aquest any 2016  per tota la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, treballat per membres de diferents esglésies de Letònia, se’ns convida a que “Proclamem la grandesa del Senyor”.

L’Esperit Sant no ens deixa de la mà, ens empeny a no inquietar-nos per res. “Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents”, ens diu l’apòstol Pau. Mirem endavant, amb joia, retrobant-nos, pregant junts, una i altra vegada, perquè estem cridats a proclamar, tots junts, la grandesa infinita i misericordiosa de l’amor del Senyor, en un món ferit per la violència i la fredor d’interessos econòmics.


Xavier Artigas

dimecres, 2 de desembre de 2015

Diumenge 2 d'Advent - 6 de desembre de 2015


Lluc 3, 1-6.

Les tres figures de la litúrgia d'Advent són: Joan el Baptista, Isaïes i María. La litúrgia d'avui comença pel primer. Tots els evangelistes ressalten aquesta importància, encara que tots estan interessats a ressaltar també, la superioritat de Jesús. Cal notar bé que el "lloc" no és Roma ni Jerusalem ni el Temple, sinó el desert. També es vol significar que la salvació està dirigida a homes i dones concrets de carn i os, i que aquesta oferta implica, no només al poble jueu, sinó a tot l'orbe conegut: "tots veurà la salvació de Déu". Com a bon profeta, Joan va descobrir que per parlar d'una nova salvació, gens millor que recordar l'anunci del gran profeta Isaïes. Ell va anunciar un autèntic alliberament per al seu poble, precisament quan estava més oprimit en el desterrament i sense esperança de futur. Avui nosaltres també vivim en el “desert”, on experimentem situacions d'inestabilitat política, econòmica i social, vivim instal·lats en l'ansietat i en la pèrdua d'il·lusió. Però és en el context de l'advent, on el missatge profètic cobra el seu sentit i profunditat: hi ha salvació en Jesús, és possible viure l'esperança. Amén.


Germán López-Cortacans
Església evangèlica de Catalunya