Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2015

 Evang  (Lluc 2, 1-14)

La litúrgia del Nadal presenta “El naixement del Messies el Salvador i Senyor” amb un esclat de llum, alegria i cants angèlics. A Betlem, en canvi, “nomes” hi ha un nen en bolquers i en la màxima pobresa. Però qui té fe i sap vetllar i estar atent als signes del cel com els primers que reben l’anunci descobreix aquí el regal més gran de Déu a la humanitat. Es canta l la pau, però no sabem construir-la desitgem la felicitat, però de vegades resulta difícil, també necessitem afecte i tendresa, com el nen Jesús.

En Isaïes, veiem la promesa feta al pobles d’Israel quan es trobava sumit en la tenebra de la deportació i de l’opressió. El salm afegeix, tot l’univers, cel i terra, participen del naixement del Fill de Déu. El anunci del Nadal es la gloria del Senyor; L’amor de Déu s’ha manifestat a la terra, del seu Fill. La nit queda il·luminada pels pastors, son els primers que han rebut l’anunci del àngel, i son els primers en adorar i contemplar el naixement de Jesús. Si aquest amor es manifesta en forma de donació de Déu als homes, demana, per a ser correspost, que els cristians formen un poble ben disposat.

El nen que ha nascut no es de Maria ni Josep, es de tots. El cens no es d’August sinó del Senyor, que ha fet la terra i tot el que s’hi mou, el mon i tots els que l’habiten; Per això conquereix el poble amb la seva gràcia, amagant l’espasa, i l’or. Es tracta d’un cens de justícia, on se empadronen el Just i la Verge, a Betlem de Judà. Neix el nadó per què tu puguis arribar a ser home perfecte. Ha estat posat en bolquers, perquè puguis ser deslligat dels llaços  de la mort, ha esta posat en un pessebre per què tu puguis ser col·locat als altars. No va néixer en un hostal per què pugis tenir moltes estades en el cel.

Sols ens salva el Nadal quan vivim l’amor encarnat en la fragilitat de la nostra existència, però, no tingueu por, les nostres arrels es troben en Crist, a ell li dirigim tots els nostres anhels, l’home que accepta la seva existència viu el camí de la fe, perquè la Paraula de Déu s’ha fet carn, i Déu ha volgut sofrir en la nostra carn el sofriment, sofreix amb nosaltres, Déu comparteix la nostra existència; Per això el Nadal ens invita a viure l’alegria, l’esperança, en el Déu total, es el Emmanuel, que es Déu amb nosaltres.

Josep Mª Cabanyes i Vilar Ocist