Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010
Imatge
DINAR ECUMÈNIC




Aquest dissabte, 25 de setembre, hi ha hagut una petita trobada ecumènica, amb l’objectiu de anar creixent en l’amistat mútua, que des de fa temps es va mantenint, en unes reunions que es duen a terme de manera intermitent.

L’àpat, en un restaurant de Barcelona, ha estat el marc idoni, per reunir-nos una estona per dialogar sobre uns quants temes que fan referència a l’àmbit ecumènic.

En Felip Carmona, Rodrigo Segarra i Manel Alonso, de confessió protestant i en Lluís-Anton Armengol i Xavier Artigas, catòlics, han estat els components d’aquest aplec.

Diumenge 26 de durant l'any - 26 de setembre

¿El malson d’un golafre?

¡Quin malson, els qui van a dormir massa farts! El ric de l’evangeli no pot dormir... Ha sopat massa i la panxa tan plena el turmenta amb el foc d’un coragre. Té la boca seca com un drap. Mentre es gira i regira al llit, somnia el desastre que l’amenaça: no podrà participar mai en la taula del Regne, amb el pare Abraham i tots els seus. En quedarà exclòs. ¿Per què? Perquè és una taula de germans i ell ha permès que, entre ell i els seus germans, s’enfondís una distància tan gran, com una fossa immensa... ¿Qui la podria saltar?
De la història passada, el profeta Amós en treia també la mateixa lliçó: en el moment de la derrota, quan s’acabarà l’orgia dels vividors, els primers deportats no seran els pobres, sinó la gent important. Per això va dir també Jesús: els pobres posseiran el país. No era la primera vegada que passava, ni seria la darrera. Així, Déu fa justícia.
Tots tenim experiència de petites diferències que ens allunyen dels altres, i que, si permete…

Diumenge 25 de durant l'any - 19 de setembre

1a. Timoteu 2, 1 – 8

Els cristians hem de pregar per les autoritats que ens governen. Si governen malament, perquè aprenguin a fer-ho bé, i perquè obeeixin la saviesa de la Paraula de Déu. I això, tant si són persones del nostre grat com si no ens cauen bé. L’apòstol no fa distinció entre un rei o un governador just i un de dèspota; tots dos han estat posats per Déu, i s’estaran en el lloc que ocupen fins que Déu vulgui. És cert que, pregar per aquells que ens maltracten si governen malament, pot ser molt difícil... però hem de fer-ho. Hi estem obligats pels motius que Pau indica.

L’apòstol diu que si fem això agradarem Déu, “el qual vol que la humanitat se salvi i que arribi al coneixement de la veritat. Perquè hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, l’home Jesucrist”. La tan coneguda sentència que diu: “Es pot dir més alt, però no més clar”, va bé en aquest text de la carta. Els creients no podem tenir uns altres mitjancers que el nostre Senyor Jesucrist…
BISBAT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
DELEGACIÓ DIOCESANA D’ECUMENISME
I RELACIONS RELIGIOSES
9 de setembre 2010
El 4 d’octubre a les 18.00 al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, la comunitat de st. Egidi, seguint el seu carisma de treballar per la Pau i l’apropament entre tots i dins de la trobada de Pregària per la Pau que tindrà lloc a Barcelona els mateixos dies, organitza una Taula rodona sobre el diàleg entre cristians i musulmans.
La moderarà el Bisbe Agustí de st. Feliu i els participants seran els següents:
Paul Youssef MatarArquebisbe de Beirut dels maronites, LíbanNiyazi ÖktemDogus Üniversitesi, TurquiaMohammed Amine Smaili Teòleg islàmic, MarrocAndrea Vissanu Thanya-anan Sotssecretari del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós, Santa Seu.
Promoure que creixin els ponts de diàleg amb els musulmans és avui dia una obligació urgent que els cristians tenim i els nostres diocesans han de poder enfortir les actituds que facin créixer la convivència amb tant i tants musulman…

Diumenge 24 de durant l'any - 12 de setembre

EL GOZO DEL REENCUENTRO

Lc 15, 1-32


El capítulo forma unidad temática y redaccional. El tema: ¿por qué Jesús recibe a los pecadores? ¿por qué Dios perdona a los pecadores?
El texto comprende:

- una introducción narrativa. Los “publicanos” y “pecadores” se acercan a Jesús para escucharle. Jesús va a su encuentro porque tienen necesidad de Dios. Los escribas y fariseos, defensores de la tradición religiosa en beneficio propio, hostiles al mensaje liberador de Jesús, murmuran y critican a Jesús que los reciba y escuche (vv. 1-2). Son el hijo mayor de la parábola.
- La respuesta de Jesús, elaborada con tres parábolas de misericordia:
- la oveja perdida (vv. 3-7)
- la dracma perdida (vv. 8-10)
- el padre bondadoso y los dos hijos (vv. 11-32)


Las parábolas, historias extraídas de la vida palestinense, son el lenguaje de Jesús en su proclamación del gran acontecimiento: la irrupción del Reino de Dios. Son apología de la Buena Nueva e invitación a los que se consideraban justos y puros para que rect…

Diumenge 23 de durant l'any - 5 de setembre

Lluc 14, 25-33

“Molta gent feia camí amb Jesús,” assenyala Sant Lluc (v 25).
Gairebé sembla l’Espanya d’avui: molta gent diu ser cristià. Altres diuen, “Soc creient, però no practicant.” Hi ha inclòs gent ‘atea’ que considera a Jesús com un bon home i mestre a seguir.
Però, això es suficient? Va venir Jesucrist només per que molta gent es posessin el Seu nom o li valoressin com mestre?
“Si algú ve a mi,” diu Jesús, “ i no m'estima més que el pare i la mare, la dona i els fills, els germans i les germanes, i fins i tot que la seva pròpia vida, no pot ser deixeble meu. Qui no porta la seva creu i em segueix, no pot ser deixeble meu.” (v 26-27).
Jesús no va cercant ni gent que li admiren com mestre, ni que diuen ser cristians ni tan sols gent que vagin a la missa totes les setmanes. Aquestes cosses son bones, però no l’impressionen a Jesús. Ell està cercant deixebles que l’estimen. Deixebles disposats a renunciar fins a tots els seus béns per ser deixeble Seu (v 33).
Vol dir això que…