Diumenge 26 de durant l'any - 26 de setembre

¿El malson d’un golafre?

¡Quin malson, els qui van a dormir massa farts! El ric de l’evangeli no pot dormir... Ha sopat massa i la panxa tan plena el turmenta amb el foc d’un coragre. Té la boca seca com un drap. Mentre es gira i regira al llit, somnia el desastre que l’amenaça: no podrà participar mai en la taula del Regne, amb el pare Abraham i tots els seus. En quedarà exclòs. ¿Per què? Perquè és una taula de germans i ell ha permès que, entre ell i els seus germans, s’enfondís una distància tan gran, com una fossa immensa... ¿Qui la podria saltar?
De la història passada, el profeta Amós en treia també la mateixa lliçó: en el moment de la derrota, quan s’acabarà l’orgia dels vividors, els primers deportats no seran els pobres, sinó la gent important. Per això va dir també Jesús: els pobres posseiran el país. No era la primera vegada que passava, ni seria la darrera. Així, Déu fa justícia.
Tots tenim experiència de petites diferències que ens allunyen dels altres, i que, si permetem que creixin, ens apartaran definitivament d’ells. Els antics amics de qui ens hem distanciat, ¿els podrem recuperar un cop se’ns hagin tornat estranys del tot? No sabríem ni de què parlar. Les parelles que no solucionen les petites diferències, ¿hi seran a temps quan descobreixin que ja no tenen res en comú? Els pares que no fan prou atenció als seus fills, ¿hi seran a temps quan ells, adolescents, reclamaran “trencar lligams”? El nostre món ric, malgrat les crisis, ¿hi serà a temps quan l’exèrcit innombrable dels pobres reclami el nivell de vida que nosaltres tenim? ¡Quantes preguntes! No és estrany que no puguem dormir... ¿Tenim alguna resposta? Home de Déu, busca de practicar sempre la justícia, la pietat, la fe, l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna, la vida de comunió amb Déu i amb tots els germans, l’única vida veritablement humana. Però, si no fem cas dels profetes... ¿on anirà a parar, el nostre món?
La nostra vida, com la taula de l’eucaristia, ¿és de debò una taula de germans i germanes? ¿Ens ensenya a compartir els béns de la vida, o ens mengem el món mentre una immensa majoria en cull tan sols les engrunes? ¿Ens creiem segurs, sense que ens faci cap pena el desastre de tanta gent?

Andreu Trilla Llobera