dilluns, 21 d’abril de 2014

Diumenge de Pasqua - 20 d'abril


PASQUA

La festa de Pasqua comporta en  la litúrgia catòlica dues celebracions diferents: la Vigília Pasqual i la missa del dia. Ens fixem en les lectures de la Vetlla Pasqual.

Textos:            Rm 6,3-11          
                       Ps 117,1-2.16ab.17.22-23   
                       Mt 28,1-10

1.      No tingueu por!”
Deixem que ressonin en nosaltres les paraules de l’àngel del Senyor i de Jesús mateix. De què hauríem de tenir por si fins la mort ha estat vençuda?

2.      La pasqua de Jesús és l’inici de la nostra pasqua personal.
Jesús ha arribat al cap del camí: la resurrecció. Aquest pas definitiu de Jesús no seria massa significatiu si no fos perquè el dinamisme engendrat per la seva resurrecció és preludi i promesa de la nostra pròpia resurrecció. Ja en aquesta realitat present vivim la vida del ressuscitat en la mesura que morim al pecat i vivim per a Jesucrist, tal com adverteix la carta als romans, en la realitat actual i en la esperança que a l’hora de la nostra pasqua personal es consolidarà eternament la vida nova que ens ha estat inoculada per l’Esperit que hem rebut amb tanta abundància.

3.      Tornar  a Galilea.
Hem fet el procés quaresmal, si més no, l’hauríem d’haver fet: un procés de conversió, que vol dir un esforç per mirar el món amb el ulls de Déu i viure d’acord amb els valors de Regne. La conversió és una actitud permanent, cert, però no va gens malament que en aquest període de quaresma hi parem especial atenció, no fos que es convertís en una mena de rutina. El resultat de la conversió quaresmal és el retorn a Galilea. Tornem a Galilea, tornem a començar, com els apòstols després de la resurrecció. Sempre podem tornar a començar. La fidelitat de Déu ens permet de tornar a començar sempre. Sort en tenim! Procurem de tornar fidelitat per fidelitat, amb agraïment sincer. La fidelitat es manifesta vivint amb aquell cor tendre que Déu ens ha donat. Travessem amb decisió el Mar Roig, alliberem-nos i alliberem, amb esforç solidari, de tants esclavatges i de tants miratges traïdors que ens assetgen.

4.      La resurrecció és la font de l’esperança del món.
El món necessita sentir una paraula d’Esperança, en majúscula, i nosaltres hem rebut la missió de transmetre-la. L’esperança que el món que Déu vol, amb la nostra anuència és possible. Si més no, podem aproximar-nos-hi i, de fet, ens hi aproximem en la mesura que eliminem totes les restes d’antiregne del nostre cor, del nostre entorn familiar, social i laboral, de la nostra Església, tingui la denominació que tingui, perquè també és nostra encara que, de vegades, ens costi de sentir-la nostra. La força que dimana de la resurrecció de Jesucrist ens fa actius en el nostre compromís amb el món. No podem restar indiferents davant cap mena de violació dels drets humans o nacionals, ni tan sols dels drets dels terroristes. Si ens hi posem, no ens mancarà l’acompanyament i la força de l’Esperit Sant, que habita en el nostre interior, però ens hi hem de posar.

5.      Agraïment
Davant del que commemorem la nit de Pasqua, hem de sentir un agraïment il·limitat i una profunda alegria que ens inciten a exclamar: “Enaltiu el Senyor, que n’és de bo, perdura eternament el seu amor”.

6.      Bona Pasqua!



Mn. Josep Esplugues

dimecres, 9 d’abril de 2014

Diumenge de Rams - 13 d'abril


Sí, aquest diumenge aclamem Jesús amb els nostres rams, i cal fer-ho amb tota l’ànima, però encara serà més important l’escolta de la Passió que són les pàgines més sagrades de l’Evangeli.

Aquestes ens narren els fets contemporanis de la nostra història i de Jesús. Si aquells cristians només ens haguessin dit que creien que Déu s’havia manifestat en els seus dies i en la forma humil de servent i que després va morir i va ressuscitar ja seria més que suficient.

És el testimoni dels primers cristians, senzill però decisiu per a la resta de la humanitat.

Cal que sapiguem captar la força celebrativa i catequètica d’aquest diumenge. Però desitjo remarcar dos detalls de la passió: el primer és greu: la passió de Jesús comença al si de la seva comunitat: allí hi és entregat i allí dóna el seu cos i la seva sang, és traït per Judes, que al final proclama la innocència de Jesús, i és negat per Pere.

El segon és que el poble té el coratge d’assumir la pròpia responsabilitat quan diu: “Que caigui damunt nostre la seva sang”.

Però n’hi afegiria un altre que potser és més important: La Passió del Crist és el testimoniatge suprem de l’amor de Déu.



Griselda Cos, OSB

dissabte, 5 d’abril de 2014

Diumenge 5 de Quaresma - 6 d'abril


En el camí cap a Pasqua, els tres diumenges centrals ens presenten tres idees claus:

  • Jesús és l'aigua viva que sacia la set de Déu
  • Jesús és la llum del món que il·lumina tota l'existència humana
  • Jesús és la Resurrecció i la Vida, aquells que creuen en Ell, aquells en els qui habita l'Esperit de Déu, encara que morin viuran per sempre.
La resurrecció de Llàtzer que ens relata l'evangelista Joan, és un miracle espectacular, Jesús ressuscita un mort, però no ens podem quedar en l'espectacle. La resurrecció de Llàtzer ens posa de manifest la identitat profunda de Jesús: Jesús és la resurrecció i la vida. El Fill de Déu és fill del Déu de la vida, i ens anuncia la resurrecció del Fill.

El relat de la resurrecció de Llàtzer mostra certs paral·lelismes amb la resurrecció de Jesús que celebrarem d'aquí a poc: el dol de la gent i el de les dones, la pedra que tanca el sepulcre, anticipen l'escena que viurem la nit de Pasqua.

I Jesús, des de fora, des del lloc de la vida, crida Llàtzer a una nova vida. També ens crida a nosaltres a la vida nova, a la vida lliure dels lligams del món per viure en la plenitud dels Fills de Déu, dels que viuen plens del seu Esperit.


Mn. Josep Anton Clua, diaca
Descripción: https://mail.google.com/mail/u/0/images/cleardot.gif