Diumenge de Rams - 13 d'abril


Sí, aquest diumenge aclamem Jesús amb els nostres rams, i cal fer-ho amb tota l’ànima, però encara serà més important l’escolta de la Passió que són les pàgines més sagrades de l’Evangeli.

Aquestes ens narren els fets contemporanis de la nostra història i de Jesús. Si aquells cristians només ens haguessin dit que creien que Déu s’havia manifestat en els seus dies i en la forma humil de servent i que després va morir i va ressuscitar ja seria més que suficient.

És el testimoni dels primers cristians, senzill però decisiu per a la resta de la humanitat.

Cal que sapiguem captar la força celebrativa i catequètica d’aquest diumenge. Però desitjo remarcar dos detalls de la passió: el primer és greu: la passió de Jesús comença al si de la seva comunitat: allí hi és entregat i allí dóna el seu cos i la seva sang, és traït per Judes, que al final proclama la innocència de Jesús, i és negat per Pere.

El segon és que el poble té el coratge d’assumir la pròpia responsabilitat quan diu: “Que caigui damunt nostre la seva sang”.

Però n’hi afegiria un altre que potser és més important: La Passió del Crist és el testimoniatge suprem de l’amor de Déu.



Griselda Cos, OSB

Comentaris