diumenge, 28 de gener de 2018

Diumenge 4 de durant l'any - 28 de gener de 2018


Evangeli de Marc  1,  21 - 28

Jesús, Fill de Déu i Senyor nostre, arrenca l'acció del seu ministeri tot just acabat l'acte del bateig en la seva persona oficiat per Joan el Baptista. I aquí comença la crida als primers deixebles per a formar part del grup escollit, especial, que farà que l'acompanyi fins als seus darrers dies sobre la terra i, fins i tot, però no tots els del grup, a la tan amarga experiència de la mort, i mort en una creu... Simó, Andreu, Jaume i Joan. Són els prmers a ser incorporats al seu grup d'homes que havien d'anunciar la bona nova de la salvació ens Crist. Amb aquests quatre, els qui foren pescadors i, juntament amb ells, els altres que més tard s'hi afegiran, es disposa a dur a terme la missió encomanada per Déu Pare, aquella missió ja establerta des d'abans de la fundació del món per a la salvació dels creients en el seu fill Jesús.

Jesús va a Cafarnaüm amb els primers deixebles, i no triga gens a presentar-se com a mestre, a anunciar que el Regne de Déu s'ha fet present, que s'ha acostat al poble... Ens ensenya que el seu lloc preferit per idoni sempre és la sinagoga, i a Jerusalem el temple, és clar! Aquests són els indrets on la Sagrada Escriptura, la Paraula de Déu, és ensenyada per mitjà de la lectura i de l'estudi. Aquí té el primer enfrontament amb Satanàs en la persona d'un home que està posseït per un esperit immund. Però, no oblidem tampoc que la casa de Déu, aquí a la Terra, de vegades pot esdevenir "residència" del Diable quan els qui l'ocupen no són tan fidels al Senyor com cal. En aquest cas que ens mostra l'Evangeli veiem que gràcies a la presència i la intervenció de Jesús, aquell ésser dolent és expulsat del cos del pobre home, i aquest és alliberat del poder del Maligne.

Satanàs té especial interès a fer caure els creients en actes que són contraris a la voluntat de Déu. A la Sagrada Escriptura, però, trobem paraules de gran consol i de fortalesa per a resistir el Diable davant les seves estratègies i temptacions. I tant que sí! No hem d'oblidar que qui vetlla per nosaltres, els creients, és l'Esperit Sant, que és el testimoni enviat per Déu als qui l'obeeixen. (Fets dels Apòstols 5, 32). Fem memòria del text de l'epístola de Jaume, quan diu: "... sotmeteu-vos a Déu. Resistiu al diable, i fugirà lluny de vosaltres." Jaume 4, 7. Cal, doncs, tenir present tots els textos que ens parlen de  la lluita contra el nostre principal enemic. L'apòstol Pere, principalment, n'era molt conscient d'aquesta realitat quotidiana. I diem que és una realitat diària perquè a cada pas ens hi trobem.  Fem, doncs, una darrera mirada a la primera carta de l'apòstol Pere, cap. 5, v. 8:  "Sigueu sobris, vetlleu! El vostre adversari, el diable, rugint com un lleó, ronda cercant qui engolir."

Posem atenció en com n'és d'important l'actitud de vetllar, per tal que no siguem creients dormilegues en la nostra relació amb el Senyor. Jesús va haver de despertar els seus deixebles a l'hort de Getsemaní, quan s'estaven produint esdeveniments tant dramàtics com la detenció imminent i crucifixió del Mestre. I els va haver de despertar, i dir-los: "Així, doncs, ¿no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?  Mateu 26, 40.


Manel Alonso Figueres

Diumenge 3 de durant l'any - 21 de gener de 2018

Marc 1:14-20
Avui Marc ens parla del seguiment a Jesús. Hem de senyalar que és una crida personal, una invitació de Jesús a fer via amb ell. No és una invitació per unir-se a una causa o per acceptar una filosofia o canviar de religió. Seguir a Jesús és molt més profund i transformador, implica canviar, per la gràcia de Déu, d'una forma de pensar, d'estar i sentir. Per tant, nosaltres com aquells deixebles, hem de deixar de fer el que estem fent per seguir al costat de Jesús. Aquest “deixar” pot ser literal per alguns (sacerdots, missioners, laics treballant al tercer món…), però per a la majoria de nosaltres aquest “deixar” és una invitació radical per a viure ,en el nostre context personal, un estil de vida totalment diferent que es nodreix dels valors del regne de Déu i d´aquesta forma ser llum i sal per els demés. És per això, que les nostres comunitats de fe estan formades per homes i dones que han decidit caminar junts plegats seguint a Jesús. Però hem de ser realistes i deixar d'un costat l'idealisme paralitzant, seguir a Jesús implica moltes vegades la renúncia personal i en alguns casos la pròpia vida. Que el nostre Déu ens ajudi a viure vides transformades per l'Esperit de Déu. Amén.

Germán López-Cortacans
Església Evangelica Catalunya





dilluns, 15 de gener de 2018

Diumenge 2 de durant l'any - 14 de gener de 2018


1S 3,3b-10.19; Salm 39; 1Co 6,13b-15a.17-20; Jo 1,35-42.


Trobar-nos amb Jesús i, coneixent-lo, ens quedem amb ell.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Ara, Déu, el trobem en Jesús de Natzaret: «Mireu l’anyell de Déu». «Rabí..., on us allotgeu?... Veniu i ho veureu». «Hem trobat el Messies» (Jo). Avui, l’encontre és amb Jesús. Jesús, el Crist, és la nostra vocació, per ell Déu ens crida a ser fills, hereus de tots els seus béns, materials i espirituals, que és la nostra vida digna, expressada, viscuda en tots els seus aspectes, facetes i dimensions, materials i espirituals. Estar amb Jesús, trobar-nos amb ell..., això és el que ho canvia tot, canvia la vida, la manera de pensar i fer; és la revolució de l’Amor.

Un descobriment de Jesús progressiu, una conversió que es va realitzant a mida que se’l vas tractant i coneixent, i vivint amb ell... «... Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra» (Jo). I Jesús ja configura la vida.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... no sabia reconèixer el Senyor... (1S). Discernir els signes del temps, esbrinar la voluntat de Déu, implica totes les facultats personals d’anàlisi, sensibilitat humana, atenció, enteniment...; tot l’ésser hi està implicat.

«Parleu, que el vostre servent us escolta» (1S). Una actitud disponible i un esperit obert, inquiet i curiós per descobrir la veritat de la vida i la mort, sensible a la bellesa i els valors humans, pel sentit de la vida, per l’autenticitat de les relacions humanes..., ens faran sentir la veu de Déu, la seva presència propera.

«... Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor» (Sl). La resposta només pot ser una resposta personal que neix de l’ésser profund de cadascú, l’opció fonamental que dóna sentit a tot el viure personal.

I no permeteu que nosaltres caiguem a la temptació.

¿No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit (1Co). El cos no és la presó de l’ànima i tampoc la única realitat del nostre jo, hi ha més facetes i dimensions..., tampoc un ídol que ens esclavitza...; és una realitat indispensable que forma part de nosaltres mateixos, no podem ser d’altra manera que no sigui en un cos. Jesús també es fa cos en el misteri de l’encarnació: “la Paraula es va fer carn...” (Jo 1) (encarnat, crucificat, ressuscitat...), i la seva carn és solidaritat amb la nostra. Per la seva humanitat ens apropem a ell i llavors som agafats pel seu Esperit d’Amor.

¿No sabeu que els vostres cossos són santuari de l’Esperit Sant...?. El cos és el llenguatge de l’Esperit, del Regne de Déu expressat en l’espai i el temps; al final el cos és la traducció de la fe, i de l’amor... ¿No sabeu que no sou vostres? (1Co). Estem fets per estimar i ser estimats; no ens realitzem en la soledat. El que som és per compartir, per enriquir els altres, per enriquir-nos del que el altres són; som un “ésser per als altres”.

Els propòsits, sinó passen per la carn, la contingència de la realitat concreta, no són vertaders ideals.

Mn. Miquel García Bailach


diumenge, 7 de gener de 2018

Baptisme del Senyor - 7 de gener de 2018


Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mc 1,7-11.

Déu..., com l’aigua...

Pare nostre, que esteu en el cel:

... Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.... (Ac). Déu-Pare és sempre pare de tots, per qui cap fill és menystingut.
Ens hauríem d’acostumar a pensar en plural per viure la fraternitat; la seva ja no és una salvació per a una resta escollida, ara tota la humanitat és cridada a la llibertat, a la vida, a estrenar temps nous, els de l’amor.

... quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut» (Mc). Déu-Família, imatge trinitària. Déu identificat, expressat, en el Fill per l’Esperit que és Amor; prop del Pare trobem l’Esperit i el Fill; i ara, un Déu abocat fora de sí per arribar a tots; és l’Amor que ens arriba. Déu-Família, novament generador de vida, ara redemptor, restaurador de la vida malmesa, com allà amb Noé; també ara cal fer una creació nova, una terra sense cap mal, recent estrenada, calen nous temps de pau, també avui cal un altre Colom que sigui anunci de Vida: és l’Esperit que suscita nous brots de vida, de Vida (Gn 7-9).

Sigui santificat el vostre nom.

Doneu al Senyor, fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor... (Sl). Gratitud al Pare per la seva paternitat constant i generadora de fraternitat. Es dóna alegria als pares amb el creixement i la fraternitat del fills.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Aquí teniu el meu servent... He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions..., i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar las vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca» (Is). És la missió de Jesús, el sentit del seu messianisme: és la vida de Déu convertida en promoció humana i alliberament integral; i és la missió que continua, repte per a totes les generacions; és el compromís permanent amb tots els valors humans.

El Senyor té el soli en les aigües diluvials, i seu el Senyor, rei per sempre (Sl). Encara avui les aigües del diluvi, que fan la terra nova; la vida ens ve de l’aigua; Déu, i el seu Regne, arriben de l’aigua del Baptisme: que és una manera de ser i de viure, com Jesús Fill i Germà; Déu ens parla, s’expressa i ens crida, per l’aigua ara del Baptisme; tornem al Baptisme, tornem a la font.
Un aigua del Baptisme que també purifica, renta, vivifica, regenera, fèrtil, i aigua que apaga les sets...; que actua de dins a fora, des dels cors fins a les estructures socials i humanes.

«... Parlo de Jesús de Nazaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder. Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell» (Ac). Jesús rei, activista de la voluntat de Déu, salvador compromès amb tots els patiments humans, a qui cap li és estrany: aquest és el seu govern, la seva acció, el seu regnat.

«...ell us batejarà amb l’Esperit Sant» (Mc). El bateig d’aigua perdona els pecats; el bateig de l’Esperit, en positiu, introdueix a la vida de Déu, al sentir de Jesús, uneix íntimament al ser i al fer de Jesús; el batejat resta associat a Jesús per morir i ressuscitar amb ell, i introduït a la dinàmica del Regne de Déu; el bateig és creació nova, buf nou en el fang, com allà a l’inici (Gn 2,7).

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, ve el Senyor sobre les aigües del Jordà... (Sl). La veu de Déu es fa sentir ara al Jordà, com en altre temps allà al Mar Roig: la seva voluntat expressada en la vida, les paraules i gestos de Jesús, altre Moisès; submergim-nos en aquestes aigües per sortir de tota esclavitud i entrar en una terra de llibertat (Ex 13ss).

El Baptisme és una manera de viure, un estil de vida, un itinerari per recórrer la vida.


Mn. Miquel García Bailach