Baptisme del Senyor - 7 de gener de 2018

Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mc 1,7-11.

Déu..., com l’aigua...

Pare nostre, que esteu en el cel:

... Déu no fa diferències a favor d’uns o altres; Déu acull tothom qui creu en ell i fa el bé, de qualsevol nacionalitat que sigui.... (Ac). Déu-Pare és sempre pare de tots, per qui cap fill és menystingut.

Ens hauríem d’acostumar a pensar en plural per viure la fraternitat; la seva ja no és una salvació per a una resta escollida, ara tota la humanitat és cridada a la llibertat, a la vida, a estrenar temps nous, els de l’amor.

... quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut» (Mc). Déu-Família, imatge trinitària. Déu identificat, expressat, en el Fill per l’Esperit que és Amor; prop del Pare trobem l’Esperit i el Fill; i ara, un Déu abocat fora de sí per arribar a tots; és l’Amor que ens arriba. Déu-Família, novament generador de vida, ara redemptor, restaurador de la vida malmesa, com allà amb Noé; també ara cal fer una creació nova, una terra sense cap mal, recent estrenada, calen nous temps de pau, també avui cal un altre Colom que sigui anunci de Vida: és l’Esperit que suscita nous brots de vida, de Vida (Gn 7-9).

Sigui santificat el vostre nom.

Doneu al Senyor, fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor... (Sl). Gratitud al Pare per la seva paternitat constant i generadora de fraternitat. Es dóna alegria als pares amb el creixement i la fraternitat del fills.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Aquí teniu el meu servent... He posat en ell el meu Esperit perquè porti el dret a les nacions..., i et destino a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar las vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca» (Is). És la missió de Jesús, el sentit del seu messianisme: és la vida de Déu convertida en promoció humana i alliberament integral; i és la missió que continua, repte per a totes les generacions; és el compromís permanent amb tots els valors humans.

El Senyor té el soli en les aigües diluvials, i seu el Senyor, rei per sempre (Sl). Encara avui les aigües del diluvi, que fan la terra nova; la vida ens ve de l’aigua; Déu, i el seu Regne, arriben de l’aigua del Baptisme: que és una manera de ser i de viure, com Jesús Fill i Germà; Déu ens parla, s’expressa i ens crida, per l’aigua ara del Baptisme; tornem al Baptisme, tornem a la font.

Un aigua del Baptisme que també purifica, renta, vivifica, regenera, fèrtil, i aigua que apaga les sets...; que actua de dins a fora, des dels cors fins a les estructures socials i humanes.

«... Parlo de Jesús de Nazaret. Ja sabeu com Déu el va consagrar ungint-lo amb Esperit Sant i amb poder. Com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut a tots els qui estaven sota la dominació del diable, perquè Déu era amb ell» (Ac). Jesús rei, activista de la voluntat de Déu, salvador compromès amb tots els patiments humans, a qui cap li és estrany: aquest és el seu govern, la seva acció, el seu regnat.

«...ell us batejarà amb l’Esperit Sant» (Mc). El bateig d’aigua perdona els pecats; el bateig de l’Esperit, en positiu, introdueix a la vida de Déu, al sentir de Jesús, uneix íntimament al ser i al fer de Jesús; el batejat resta associat a Jesús per morir i ressuscitar amb ell, i introduït a la dinàmica del Regne de Déu; el bateig és creació nova, buf nou en el fang, com allà a l’inici (Gn 2,7).

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

La veu del Senyor es fa sentir sobre les aigües, ve el Senyor sobre les aigües del Jordà... (Sl). La veu de Déu es fa sentir ara al Jordà, com en altre temps allà al Mar Roig: la seva voluntat expressada en la vida, les paraules i gestos de Jesús, altre Moisès; submergim-nos en aquestes aigües per sortir de tota esclavitud i entrar en una terra de llibertat (Ex 13ss).

El Baptisme és una manera de viure, un estil de vida, un itinerari per recórrer la vida.

Mn. Miquel García Bailach