dijous, 11 d’octubre de 2018

Diumenge 28 de durant l'any - 14 d'octubre de 2018



Salm 89, 12-13. 14-15. 16-17


Qui s´atreveix a contar els dies?


Al so de mil campanes toquen les quatre de la matinada;
monjos i monges desperten a la crida més pregona, la del cor...
i es reuneixen en comunitat al oratori.

Qui s' atreveix a contar els dies?
si ens els vas donar plens d' Eternitat...
i ja no els podem diferenciar de Tu.

Als teus peus, com als cims de les muntanyes,
l' ànima prega. 
Prega… a part de que no sap fer un altre gest,
per ser el més honest i senzill a la seva natura…
quan saciar-se es només saber que estàs dins.

Qui s' atreveix a contar els dies?
si ens els vas donar plens d' Eternitat...
i ja no els podem diferenciar de Tu.

I encara et demanem tant... 
Oh, Amor!
I que podem demanar a Aquell que tot ens ho va donar,
oferint-se a Ell mateix, sense esperar res a canvi? 
I encara sentim tantes carències... 
Oh, Estimat!
Quina és la prova d' amor, encara? 
Sino l' entrega del cor i l' ànima, sense límits ni condicions
-l' ofrena que ens vas deixar com exemple amb la teva petjada-
a la plenitud d' una Presència insondable.

I en l' intimitat abrasadora d' una pregaria
guardo una certesa…
per la que no cal ni publicitat ni intermediaris,
i és que quan s' estima no hi han distàncies.

Tu ets el vent que mou totes i cada una de les branques
de tots els arbres!
Tu ets l' alè insondable de totes les respiracions que ens omplen de llum i vida a cada instant que passa!
Tu ets la font inexplicable dels incomptables dies i la saviesa del cor...
que no sé, per quina estranya raó, 
no podem ni tan sols imaginar, i en canvi sabem que han estat tocats,
com ho hem estat tots nosaltres...
pels teus dits invisibles i plens de llibertat. 


Marisa Barros


dissabte, 6 d’octubre de 2018

Diumenge 27 de durant l'any - 7 d'octubre de 2018




Gn 2, 18-24:

En aquest 2n relat de la Creació se’ns posa de manifest que “no és bo que l’home estigui sol”. Per a evitar aquesta solitud de l’home Déu decideix crear algú com ell per a que l’ajudi.
D’aquesta manera la dona serà ajut de l’home, igual a ell (no inferior) i capaç de fer-li la companyia que cap altra criatura (ni cosa) li pot oferir. Així Adam (l’home) reconeix que Eva (la dona) “és os dels seus ossos i carn de la seva carn” indicant que tots dos són de la mateixa categoria i que cap d’ells ha de restar sotmès a l’altre.

He 2, 9-11:

La carta als Hebreus mostra la diferència entre els àngels i els homes fent notar el paper redemptor de Jesucrist, salvador dels homes però no pas dels àngels.

A Jesús, poc inferior als àngels, el contemplem coronat d’honor i glòria per mitjà de la seva passió, mort i resurrecció. Fou així, per mitjà de la humiliació i del sofriment de Crist com Déu va voler atreure moltes persones a la salvació.

Mc 10, 2-16:

Els fariseus volen posar Jesús a prova, una vegada més. En aquesta ocasió la pregunta és sobre la licitud del divorci. Jesús manifesta que si Moisès va permetre als homes de repudiar la seva dona va ser per la “duresa dels seus cors”, però recorda que al principi Déu els va fer home i dona ... i que allò que Déu va unir l’home no ha de separar-ho. Els deixebles tornen a preguntar Jesús sobre la qüestió i Jesús la torna a situar en el pla inicial de Déu: no és bo que l’home estigui sol; home i dona els creà; per això deixarà l’home el pare i la mare ... i seran els dos una sola carn.

Desprès Jesús recrimina els deixebles que renyin els nens que s’acosten a ell i ens convida a tots a ser com aquests nens: nets de cor, innocents, amb capacitat d’estimar, de sorprendre’s i d’il·lusionar-se.

Tant de bo nosaltres siguem com aquests infants i acollim el missatge de Déu amb aquesta netedat de cor i amb la il·lusió i alegria amb què ho fan els infants.



Mª Angustias Rodríguez
Parròquia de Sant Pere (Gavà)