Diumenge 27 de durant l'any - 7 d'octubre de 2018

Gn 2, 18-24:

En aquest 2n relat de la Creació se’ns posa de manifest que “no és bo que l’home estigui sol”. Per a evitar aquesta solitud de l’home Déu decideix crear algú com ell per a que l’ajudi.

D’aquesta manera la dona serà ajut de l’home, igual a ell (no inferior) i capaç de fer-li la companyia que cap altra criatura (ni cosa) li pot oferir. Així Adam (l’home) reconeix que Eva (la dona) “és os dels seus ossos i carn de la seva carn” indicant que tots dos són de la mateixa categoria i que cap d’ells ha de restar sotmès a l’altre.

He 2, 9-11:

La carta als Hebreus mostra la diferència entre els àngels i els homes fent notar el paper redemptor de Jesucrist, salvador dels homes però no pas dels àngels.

A Jesús, poc inferior als àngels, el contemplem coronat d’honor i glòria per mitjà de la seva passió, mort i resurrecció. Fou així, per mitjà de la humiliació i del sofriment de Crist com Déu va voler atreure moltes persones a la salvació.

Mc 10, 2-16:

Els fariseus volen posar Jesús a prova, una vegada més. En aquesta ocasió la pregunta és sobre la licitud del divorci. Jesús manifesta que si Moisès va permetre als homes de repudiar la seva dona va ser per la “duresa dels seus cors”, però recorda que al principi Déu els va fer home i dona ... i que allò que Déu va unir l’home no ha de separar-ho. Els deixebles tornen a preguntar Jesús sobre la qüestió i Jesús la torna a situar en el pla inicial de Déu: no és bo que l’home estigui sol; home i dona els creà; per això deixarà l’home el pare i la mare ... i seran els dos una sola carn.

Desprès Jesús recrimina els deixebles que renyin els nens que s’acosten a ell i ens convida a tots a ser com aquests nens: nets de cor, innocents, amb capacitat d’estimar, de sorprendre’s i d’il·lusionar-se.

Tant de bo nosaltres siguem com aquests infants i acollim el missatge de Déu amb aquesta netedat de cor i amb la il·lusió i alegria amb què ho fan els infants.

Mª Angustias Rodríguez

Parròquia de Sant Pere (Gavà)