dimecres, 19 de febrer de 2014

Diumenge 6 de durant l'any - 16 de febrer

Mt 5, 17-37

Ens trobem en els capítols que l’evangelista parla del  començament del ministeri de Jesús a Galilea (4, 12-16, 12). I Jesús comença el seu ministeri amb un anunci que ja trobem en Joan Baptista: “Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.” I després de la crida als primers deixebles, Jesús centra la seva activitat messiànica, en tres punts essencials: ensenyar a les sinagogues, anunciar la bona nova del Regne i guarir al poble de malalties i xacres de tota mena.

Recordem què diu Joan Baptista quan Jesús demana ser batejat: “Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu vens a mi!” Jesús, el Messies de Déu, és el Servent, que profetitza el profeta Isaïes. Déu revela al món el seu Fill, un Messies sofrent que ve a alliberar-nos de tot esclavatge i ens guia a la comunió d’amor, a la nova vida en Déu, el nostre Pare.

Amb aquest objectiu, Jesús ens adreça, a través de l’evangelista Mateu, aquest programa profund de vida autèntica, que enceta amb la santa felicitat feta present qui visqui en aquest món les benaurances. El Regne són d’aquests que mostren en la seva vida l’empremta del Fill. A aquests, Jesús els declara ja “Feliços”.
En Jesús, el Primer Testament, arriba al seu ple coneixement. El que estava velat, ara, en el Fill es revela en el compliment de la nova Llei, la Llei de l’Amor, amb un doble perfil: “Ja sabeu que es va dir als antics....Doncs jo us dic....” Aquest “Jo”, és el pronom del Fill de Déu, que manifesta la voluntat del Pare del cel.

La premissa d’aquest sermó de la muntanya el trobem en el verset 33 d’aquest capítol 5: “Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell vol, i tot això us ho donarà de més a més.” La confiança en Déu, i recolzar-nos en la Roca, que és Crist, és construir la nostra casa amb el millor fonament. Tota la resta és relatiu, no ens ha de produir neguit.


Xavier Artigas

Diumenge 5 de durant l'any - 9 de febrer

Mateu 5, 13 -16.

Vosaltres sou la sal de la terra. [...] Vosaltres sou la llum del món.

Trobem aquestes  declaracions en el tan conegut i anomenat “Sermó de la muntanya”, quan  Jesús, veient la gent pujà en un lloc alt i, d’allà estant, començà a instruir els seus deixebles. Però, allò que esperonà el Senyor a iniciar aquest discurs, guia clara i manament per als deixebles, fou “la visió de la multitud” (v. 1). Les multituds sovint eren presents en els sermons que Jesús adreçava als seus. En un altre lloc d’aquest mateix evangeli llegim que “en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abandonades com ovelles sense pastor.” (9, 36). Aquesta és la condició en què es troba tota persona humana: “Està sense Déu i sense esperança en el  món.“ (Efesis 2, 12).                                                                                           

Vosaltres sou la sal de la terra...
I la crida als deixebles (a nosaltres) és la mateixa. De què pot servir la sal disgustada? Ja no és bona per adobar res, ni per conservar aliments: “Només val per llençar-la a fora i ser trepitjada de tothom.” Quin ridícul, si som sal i no tenim les propietats de la sal. En una casa, en una família, hi pot haver un dels membres que és creient i tots els altres no. Doncs, ¿com haurà de ser el seu testimoni: el seu parlar, el fer, el no fer, i tot el seu caminar (la conducta) per tal que aquells que estima “vinguin al coneixement de la Veritat i se salvin”? (1 Tim. 2, 4). Perquè Déu així ho vol.  Cal que tinguem present que tots els qui són al voltant nostre no deixen d’observar-nos, de “tastar-nos”, per saber quin sabor espiritual tenim. Quan tastem un plat, la llengua nota a l’instant si està bé de sal o no ho està, oi que sí?  Doncs, hem de tenir present que constantment som “tastats”, observats i, si no ho som, és que som o ens comportem, si fa no fa, com ells. I no ens faran mai cas, perquè no hi veuran cap diferència.

Vosaltres sou la llum del món...
Hi ha tants textos sobre la llum en sentit espiritual, a l’Escriptura Sagrada, que fóra impensable ni tan sols de fer-ne un minúscul resum.  La llum de què ens parla Jesús no és la llum còsmica, sinó la de cada dia que surt el Sol, ni és tampoc la llum artificial que ens podem fabricar... Però hi ha una altra Llum que cap ull humà no pot veure si no és guarit de la ceguesa natural amb la qual ha vingut al món. Una ceguesa que no li permet veure Déu, que no li permet tampoc veure’s ell mateix, ni la seva situació davant de Déu.  I, en canvi, tanta i tanta gent religiosa no n’és conscient de la pròpia mancança de la Llum. Això ja passava en temps de Jesús: “Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.” (Joan 9, 35 - 41). El Senyor ens diu que nosaltres “som la llum del món”, i ho creiem; però, no n’hi ha prou de creure-ho, sinó que cal sentir-ho i fer-ho sentir als qui tenim a prop. Perquè els nostres, els de casa, són el nostre camp de missió, si és que no són creients.  Amén.


Manel Alonso Figueres

La Presentació del Senyor - 2 de febrer

 Lluc 2, 22-40.
Els meus ulls han vist el Salvador.
La narració de Sant Lluc, ens posa en evidencia aquell gram moment de la presentació de Jesús en el magnífic Temple de Jerusalem. La tradició de l’Església n’ha fet una gran festa, com una projecció del ressò de Nadal, de l’Epifania, ... d’aquesta realitat viva de Déu fet persona, com nosaltres, que ve a salvar el món. Ell és el Messies esperat.
L’Església de Jerusalem, en el segle IV, ja celebrava aquesta festa que es va estendre en el món cristià. Cap el segle X, es coneix com a festa de la Purificació de la benaurada verge Maria i té un marcat to marià. Més endavant es centra, de nou, essencialment en Jesús, referida com a “La Presentació del Senyor”, sense oblidar el paper important de Maria, ja que els misteris del Senyor i de la seva Mare, convergeixen sempre.
Els cristians del segle XXI seguim amb força, ajudats per la Litúrgia aquesta diada, on hi afegim el ritus de la llum, amb la benedicció de les candeles que mantenim enceses en sintonia amb el càntic d’acció de gràcies de Simeó. Jesús és la llum de les nacions i la glòria del seu poble: Israel.
Avui nosaltres som el nou Israel, per a qui Jesús és la llum que ve a il·luminar tots els pobles, per tal de renovar-nos i alçar-nos, superant les nostres debilitats humanes per tal de trobar-nos amb el Senyor en la construcció del seu Regne d’Amor, de Pau, de Justícia i de Llibertat. Es que potser el nostre poble, no ho necessita? És que potser nosaltres ens sentim amb prou suficiència per tal d’ignorar el camí que el Senyor ens proposa?
Tant de bo que nosaltres, com Simeó i Anna, que visqueren la seva gran esperança de conèixer el Salvador, i en donaren testimoni, quedem enlluernats i sorpresos de retrobar-nos amb Ell, cada vegada que incidim en la pregària, que ens endinsem en la Paraula de Déu, quan ens esforcem positivament d’obra i de paraula, quan complim les nostres responsabilitats, quan actuem en esperit de servei en bé dels altres, compartint el nostre temps i els nostres mitjans amb els qui ho necessiten. Tant de bo sentim nosaltres la felicitat de Simeó i Anna, sorpresos per la presència de Jesús i embolcallats de confiança en Ell, d’una manera que no poden contenir i han de manifestar-ho a tothom.
Aquest fragment de l’Evangeli, també ens serveix per posar en valor a les persones ancianes, com Simeó i Anna i, amb ells, totes les persones d’edat avançada que acumulen experiència en la vida, que van adquirint limitacions que, a voltes no ens entenen o no els entenem. Penso en tantes persones grans que consumeixen el seu darrer temps, en la solitud, allunyats de familiars i amics, i per a qui el Senyor els hi és llum i esperança. A Ells el Senyor s’hi revela, perquè són els seus predilectes: els senzills i els humils. Ajudem-los i compartim amb ells la llum de Jesús, amb la nostra mirada lluminosa, escoltant els seus anhels, tenint-hi paraules amigues, lliurant la torxa de la fe, de generació en generació, perquè nosaltres, amb la seva llum, estem cridats a ser “llum del món”


Mn. Josep Mª Gómez, diaca