Diumenge 5 de durant l'any - 9 de febrer

Mateu 5, 13 -16.

“Vosaltres sou la sal de la terra. [...] Vosaltres sou la llum del món.”

Trobem aquestes  declaracions en el tan conegut i anomenat “Sermó de la muntanya”, quan  Jesús, veient la gent pujà en un lloc alt i, d’allà estant, començà a instruir els seus deixebles. Però, allò que esperonà el Senyor a iniciar aquest discurs, guia clara i manament per als deixebles, fou “la visió de la multitud” (v. 1). Les multituds sovint eren presents en els sermons que Jesús adreçava als seus. En un altre lloc d’aquest mateix evangeli llegim que “en veure les multituds, se’n compadí, perquè estaven malmenades i abandonades com ovelles sense pastor.” (9, 36). Aquesta és la condició en què es troba tota persona humana: “Està sense Déu i sense esperança en el  món.“ (Efesis 2, 12).                                                                                           

Vosaltres sou la sal de la terra...

I la crida als deixebles (a nosaltres) és la mateixa. De què pot servir la sal disgustada? Ja no és bona per adobar res, ni per conservar aliments: “Només val per llençar-la a fora i ser trepitjada de tothom.” Quin ridícul, si som sal i no tenim les propietats de la sal. En una casa, en una família, hi pot haver un dels membres que és creient i tots els altres no. Doncs, ¿com haurà de ser el seu testimoni: el seu parlar, el fer, el no fer, i tot el seu caminar (la conducta) per tal que aquells que estima “vinguin al coneixement de la Veritat i se salvin”? (1 Tim. 2, 4). Perquè Déu així ho vol.  Cal que tinguem present que tots els qui són al voltant nostre no deixen d’observar-nos, de “tastar-nos”, per saber quin sabor espiritual tenim. Quan tastem un plat, la llengua nota a l’instant si està bé de sal o no ho està, oi que sí?  Doncs, hem de tenir present que constantment som “tastats”, observats i, si no ho som, és que som o ens comportem, si fa no fa, com ells. I no ens faran mai cas, perquè no hi veuran cap diferència.

Vosaltres sou la llum del món...

Hi ha tants textos sobre la llum en sentit espiritual, a l’Escriptura Sagrada, que fóra impensable ni tan sols de fer-ne un minúscul resum.  La llum de què ens parla Jesús no és la llum còsmica, sinó la de cada dia que surt el Sol, ni és tampoc la llum artificial que ens podem fabricar... Però hi ha una altra Llum que cap ull humà no pot veure si no és guarit de la ceguesa natural amb la qual ha vingut al món. Una ceguesa que no li permet veure Déu, que no li permet tampoc veure’s ell mateix, ni la seva situació davant de Déu.  I, en canvi, tanta i tanta gent religiosa no n’és conscient de la pròpia mancança de la Llum. Això ja passava en temps de Jesús: “Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.” (Joan 9, 35 - 41). El Senyor ens diu que nosaltres “som la llum del món”, i ho creiem; però, no n’hi ha prou de creure-ho, sinó que cal sentir-ho i fer-ho sentir als qui tenim a prop. Perquè els nostres, els de casa, són el nostre camp de missió, si és que no són creients.  Amén.

Manel Alonso Figueres