Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2012

Diumenge 31 de durant l'any - 4 de novembre

Jesús diu que l’únic manament és el de l’amor.
Nosaltres però, més que complir un manament hem de viure un convenciment: si Déu és amor nosaltres, que som els seus fills hem de viure estimant.
Quan nosaltres ens preguntem sobre el que és més important, com ho féu el mestre de la llei, ja estem cercant la resposta. Estimar és la medul•la de l’ètica cristiana.
Per a tot jueu l’oració: “ESCOLTA, ISRAEL... estima el Senyor amb tot el cor i amb tota l’ànima...” és la professió de fe que ha de recitar matí i vespre. Jesús, però, la va completar amb l’amor al proïsme, ja que és on es verifica l’amor a Déu.
Cal subratllar que al final el mestre de la llei diu que aquest amor està per damunt, fins i tot, del culte a Déu Recordem la paràbola del samarità que va explicar Jesús.
Ara, l’amor a Déu, no s’esgota en una mera filantropia, Jesús en un altre relat lloa a la vídua que lliura a Déu tot el que posseïa com l’expressió més total del donar-se ella mateixa a Déu.
El mestre de la llei es v…

Diumenge 30 de durant l'any - 28 d'octubre

Mc 10, 46-52



L’evangelista ens presenta la reacció que va tenir el cec Bartimeu quan va escoltar que Jesús estava prop d’ell. La seva reacció no es fa esperar. Crida amb totes les seves forces per atreure l’atenció de Jesús. La multitud el vol fer callar, però Bartimeu crida encara més fort.
Ha passat la seva vida assegut vora el camí demanant almoina, és un home marginat, que no pot veure però sí pot sentir; ha escoltat que Jesús sana els malalts, s’apropa a ells, els toca. Bartimeu sap en el profund del seu cor que només Jesús pot alleujar el seu sofriment, el seu aïllament i la recuperació de la seva vista.
Tots nosaltres també som com aquell cec, potser alguns de nosaltres estem “asseguts vora els camins” quiets, veient passar la vida sense implicar-nos. Uns altres patim la “ceguesa” de no veure la realitat dels sofriment del nostre proïsme; vivint en els nostres pensaments i preocupacions que ens impedeixen “veure” les necessitats dels nostres germans i germanes.
Els uns i els al…

Diumenge 29 de durant l'any - 21 d'octubre

Mc. 10, 35-45 (BCI)



La vida quotidiana està plena de conflictes. No ens cal anar als enfrontaments planetaris sinó que la constatació de que cada dia en el nostre entorn més immediat és un espectable anguniós de tensions i malentesos. I això, avui i ahir i tristament, demà. I els cristians no ens escapem.
Mirem la narració de l’evangeli: dos germans, quasi bé exigeixen al Senyor que faci el que ells li demanen, al cap i la fi ho han deixat tot, creuen, per anar amb Ell: es mereixen una bona recompensa quan Jesús triomfi. (?) En tenen, pensen, dret.
Els altres deu reaccionen: “i nosaltres , que no tenim els mateixos drets ?”. Ja tenim l’ enfrontament entre els uns i els altres. És un joc de vanitats - quan l’Esperit encendrà la foguera de les vanitats ? – de protagonismes, d’enveges, de desitjos de poder... entre els deixebles del Senyor. Passava, ha passat i continua passant .
Catequesi del Senyor : quan voleu i us sentiu i desitgeu ser importants i poderosos mireu-me: no és suficient…

Diumenge 28 de durant l'any - 14 d'octubre

No basta con sentirse bien ni siquiera hacer el bien

Salmo 7: 7-11; Hebr. 4.12-13; Mar. 10: 17-30


Marcos 10: 17 “Al salir él para seguir su camino, vino uno corriendo, e hincando la rodilla delante de él, le pregunto: Maestro bueno, ¿qué haré para heredar la vida eterna?
En este pasaje de Marcos, Jesús deja una advertencia y a la vez una puerta abierta para todo ser humano sin ninguna excepción, ¿por que? Porque a los ojos de Dios todos somos iguales. Como podemos leer en este capitulo de las escrituras un joven se acerca a Jesús, un joven que había oído hablar de EL una persona que tenia una inquietud y había oído hablar de que Jesús tenia la respuesta a ello, pero oír hablar de alguien no es suficiente, ni es conocerle, conocemos a una persona cuando hemos tratado con ella, cuando hemos convivido juntos, si puedo confiar. Si realmente el joven le conocía habría sabido lo que debía hacer (vv. Mr.10:20-21) Este era una persona a los ojos de los hombres bueno, como muchos conocidos nu…

Diumenge 27 de durant l'any - 7 d'octubre

Mc 10, 2-16.



En cada ocasió que trobo aquest fragment de l’Evangeli, penso com poder explicar les paraules de Jesús en el context actual. Perquè, -com a creients-, no cal dir que ens hem aturat més d’un cop, per discernir el nostre posicionament davant la irregularitat que des del punt de vista eclesial, ens plantegen les persones que després de trencar el seu matrimoni, “refan” la seva vida amb una nova parella.
Aquestes persones les trobem, a prop, potser en la nostra família, veïnat, cercle d’amistat i, inclús en les nostres comunitats cristianes.
La Bona Notícia de Jesús, ens aporta una mena de condemna davant d’aquestes persones però, al mateix temps, l’Evangeli ens aporta un bàlsam guaridor i alliberador davant del sofriment, perquè l’experiència de trencament d’un amor real, viscut amb sinceritat, fa molt de mal.
Val la pena conèixer els plantejaments que es fa des de les confessions cristianes davant d’aquestes situacions, inspirant-se en l’Evangeli, -especialment davant del d…