Diumenge 27 de durant l'any - 7 d'octubre

Mc 10, 2-16.



En cada ocasió que trobo aquest fragment de l’Evangeli, penso com poder explicar les paraules de Jesús en el context actual.
Perquè, -com a creients-, no cal dir que ens hem aturat més d’un cop, per discernir el nostre posicionament davant la irregularitat que des del punt de vista eclesial, ens plantegen les persones que després de trencar el seu matrimoni, “refan” la seva vida amb una nova parella.

Aquestes persones les trobem, a prop, potser en la nostra família, veïnat, cercle d’amistat i, inclús en les nostres comunitats cristianes.

La Bona Notícia de Jesús, ens aporta una mena de condemna davant d’aquestes persones però, al mateix temps, l’Evangeli ens aporta un bàlsam guaridor i alliberador davant del sofriment, perquè l’experiència de trencament d’un amor real, viscut amb sinceritat, fa molt de mal.

Val la pena conèixer els plantejaments que es fa des de les confessions cristianes davant d’aquestes situacions, inspirant-se en l’Evangeli, -especialment davant del divorci-, no per rebatre’ls ni discutir-los, sinó per intentar comprendre el valor i la defensa del matrimoni des de les visions cristianes, on el vincle de l’amor emmirallat en l’Amor de Déu, dignifica la persona humana.

Fa pensar molt quan persones que han trencat el vincle matrimonial, i s’han instal•lat en el divorci, troben una nova parella i refan amb amor i fidelitat les seves vides, perquè la nova situació –contraria a l’Evangeli-, si més no, sovint, traspuen també aspectes positius, justament pel seu compromís i la seva fidelitat.

Serem capaços de rebutjar aquestes persones, perquè han trencat el seu anterior vincle matrimonial? Es que la nostra actitud ha de castigar i ofendre més les seves vides?

Quantes vegades he rellegit aquestes paraules de Jesús: “Allò que Déu ha unit, que mai ningú ho separi”. Segellen de manera ferma, la indissolubilitat del matrimoni, comprometent-hi el mateix Déu. Si més enllà d’aquesta declaració hi ha persones creients, en situació irregular, que se sentin incompreses, val la pena no oblidar que Déu és Amor i que Ell és capaç d’entendre-les, d’escoltar-les, d’acompanyar-les, de reconciliar-les, ..., més enllà de les actituds humanes: confieu en Ell.


Mn Josep Maria Gómez, diaca.



Comentaris