Comentaris Bíblics Interconfessionals

 Ac. 10,34a.37-43 Sl 117,1-2.16ab-17.22-23   R/ Sl 117,24 Col. 3,1-4  1Cor. 5,7b-8a Jo. 20,1-9 La lectura dels Fets dels Apòstols reprodueix unes bona part del discurs de Pere a casa de Corneli, a Cesarea Marítima. Pere, com en altres ocasions anteriors presenta el nucli de la fe. Aquest era el discurs dels primers evangelitzadors: la bona notícia de la resurrecció que dona ple sentit a la vida i la mort de Jesús i a la nostra vida, creients com som.   Déu  sempre sorprèn. Jesús, el delinqüent executat a la creu, el rebutjat pels que es creien dirigents religiosos carregats de raó, és ara, ressuscitat, la clau de volta de l'edifici de la nova humanitat, redimida i salvada pel designi misteriós de Déu. Nosaltres som la nova humanitat nascuda del costat travessat de Jesús, una humanitat alliberada del pecat i de la mort per l'amor del tot insospitable d'un Déu que ha compartit la nostra vida humana per fer-nos partícips de la seva vida divina.  Els dubtes dels deixeb

  Amb aquest cant comença la Setmana Santa a les Esglésies d’Orient: «Mireu, l’Espòs arriba enmig de la nit, beneït sigui el servent a qui trobi vetllant, i desgraciat de qui trobi dormit! Ves amb compte, ànima meva, no et deixis vèncer per la son, que no siguis lliurada a la mort i expulsada del Regne: desperta’t i exclama: Sant, Sant, Sant ets Tu o Déu, per la intercessió de les Potències Incorporals, tingues pietat de nosaltres!» En aquests dies sants, desitjo que els oficis divins i la pregària omplin el màxim possible el nostre temps! Les lectures bíbliques són prou explícites i mereixen ser llegides i meditades dins el cor. No volent afegir res que pugui distreure, deixo algunes imatges i alguns textos de pregària amb els que els Sants Pares dels primers segles les van comentar. «Tota la creació tremolà d'espant en veure’t, o Crist, penjat a la Creu; el sol s'enfosquí i els fonaments de la terra foren commoguts: l'univers s'uní al Creador en el sof

  Amar y servir. Juan 13,1-15. Juan 13 marca el inicio de los acontecimientos pascuales: pasión, muerte y resurrección de Jesús. Desde Juan 13 hasta el final del evangelio, se nos explicará lo que Jesús hizo y el significado de estas acciones tanto para los creyentes como para la humanidad. En 13,7 encontramos esta frase de Jesús: “Ahora tú no comprendes lo que yo hago, pero lo entenderás después.” ¿Después de qué? Después de la muerte y resurrección de Jesús (después de la pascua). Sobre todo en la última parte del evangelio, vemos cómo se repite esta idea: Los discípulos no habían entendido lo que Jesús había dicho, pero después de la resurrección sí lo habían entendido. Dicho de otra manera: “Las enseñanzas y acciones de Jesús son símbolos y señales del Reino de Dios, que solo pueden ser entendidos y comprendidos después de la pascua”. La pascua es la clave que nos hace entender lo que Jesús dijo e hizo y lo que Jesús quiere de nosotros. La Pascua y lo que allí ocurre es el

  La contradicció humana. Aquesta diada del Diumenge de Rams, en la qual recordem que el Senyor fou aclamat en la seva entrada a Jerusalem, està íntimament unida a la seva Passió, humanament evitable, però, humanament patida, de tal manera que ens porta el fet sinistre de la seva mort, aspre, freda i real. Una mort que esdevindrà font de vida a desdir, manifestada en la glòria de la Resurrecció, que celebrarem el diumenge vinent. Aquesta festa ens convida a viure tota aquella situació, posant-nos al costat de Jesús, com ho feien els seus deixebles i amics, que havien ´”sentit”, de manera ben propera, l’estimació que els hi tenia, havien après amb la seva predicació, s’havien sentit compresos amb la tendresa de la sevamirada, havien copsat el seu testimoni vora les persones més marginades i qualificades de “impures”, segons la Llei, o sobre altres que cercaven la pau, la reconciliació, el camí que Déu els hi oferia, ..., així creixien en la confiança i l’esperança en Ell, com també