Diumenge de Rams - 2 d'abril de 2023

 

La contradicció humana.

Aquesta diada del Diumenge de Rams, en la qual recordem que el Senyor fou aclamat en la seva entrada a Jerusalem, està íntimament unida a la seva Passió, humanament evitable, però, humanament patida, de tal manera que ens porta el fet sinistre de la seva mort, aspre, freda i real. Una mort que esdevindrà font de vida a desdir, manifestada en la glòria de la Resurrecció, que celebrarem el diumenge vinent.

Aquesta festa ens convida a viure tota aquella situació, posant-nos al costat de Jesús, com ho feien els seus deixebles i amics, que havien ´”sentit”, de manera ben propera, l’estimació que els hi tenia, havien après amb la seva predicació, s’havien sentit compresos amb la tendresa de la sevamirada, havien copsat el seu testimoni vora les persones més marginades i qualificades de “impures”, segons la Llei, o sobre altres que cercaven la pau, la reconciliació, el camí que Déu els hi oferia, ..., així creixien en la confiança i l’esperança en Ell, com també nosaltres hi hem de créixer.

Avui també sentim certa complicitat amb aquells seguidors de Jesús, perquè moguts en la confiança i l’esperança que ens ha contagiat, ens segueix donan sentit a les nostres vides. I amb aquest bagatge l’anem seguint, cap el sopar de l’anyell pasqual i ens trobem amb Judes, amb Pere, el gran sacerdot Caifàs, el governador Pilat, Bar-Abàs, .... en unes situacions capgirades en acusar a Jesús de blasfem; aquest fou el gran pretext dels poderosos i d’aquella gent de Jerusalem que s’afegí a l’acusació.

En l’altra cara de la moneda hi tenim a Jesús, acceptant la passió que li cau a sobre com a Fill de Déu, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir, lluny de qualsevol mena de protagonisme ni d’orgull, sinó obert senzillament a la seva missió de servei a Déu i a la humanitat.

Acompanyem a Jesús en la seva passió i no siguem mai dels instigadors, ben a la contra, posem-nos al costat de Maria, del Cirineu, de Verònica, de les dones de Jerusalem, de Joan, de Maria Magdalena, Maria Mare de Jaume i de Josep, de la Mare dels fills de Zebedeu, del centurió i dels soldats que cregueren, de Josep d’Arimatea i visquem la seva tendresa davant del drama que visqué Jesús, sempre unit al Pare. Unit al Pare va poder expressar tota la seva humanitat, perquè vivia aquesta unió en el més fons del seu cor, per això tot allò que deia i feia era fruit de l’amor més profund que mai podrem arribar a imaginar.

Que l’Esperit del Senyor ens faci, cada dia, més humans, estimant a Déu i al proïsme.

Mn. Josep Maria Gómez Del Perugia, diaca.