Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2010

Diumenge 2 de Quaresma - 28 de febrer

S. LLuc 9, 28b-36 Benvolguts germans i germanes El text de l’evangeli de Lluc ens parla de la transfiguració de Jesús. És un text molt conegut per tots, ric en simbologia i ple de referències a l'Antic Testament, el que fa del text un relat profund i que ens encoratja a la reflexió i la meditació. En la nostra reflexió vull centrar-me en la reacció de Pere quan contempla la glòria de Jesús: “Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres Cabanes.” És una reacció lògica, davant de la glòria del Senyor hi ha un desig de fer cabanes per estar amb Ell, de quedar-se a la muntanya. Nosaltres moltes vegades també vivim una espiritualitat que es viu dins de les nostres esglésies, ens sentim confortables, gaudim de la presència del Senyor. Però com a Pere, moltes vegades estem temptats a oblidar-nos que hi ha una "vall" plena de persones que pateixen, que no troben sentit a la seva vida, que viuen sense propòsit i que estan assumides en profunda solitud. Aquesta és la nostra

Diumenge 1 de Quaresma - 21 de febrer - Segona lectura

ROMANOS 10.8-13 En muchas ocasiones el apóstol Pablo nos refiere las consecuencias prácticas del evangelio que son una vida enteramente consagrada a Dios, a su servicio y al amor hacia los hermanos y los de afuera, por esta causa quienes hemos puesto nuestra existencia en sus manos no debemos avergonzarnos de nuestro Señor quién nos ha dado una salvación tan grande. Pero el camino hacia la salvación es el de obediencia a Dios, mas esta obediencia es imposible en su totalidad debido a nuestra naturaleza pecaminosa que no se puede someter a Él. La palabra de la alianza de Dios está tan cerca, que no es necesario hacer cualquier empeño para llegar a Dios. Así es el evangelio, como Moisés dice en Deuteronomio 30, que no tenemos que buscar la justicia muy lejos, porque está bien cerca. No dependemos de nuestros esfuerzos para llegar a Dios, como si tuviéramos que subir al cielo o descender al abismo. Esforzarse para llegar a Dios por nosotros mismos es negar la obra de Cristo. Él subió al

Diumenge 1 de Quaresma - 21 de febrer - Primera lectura

Dt 26,4-10 Aquest passatge tracta d’una ofrena anyal a Déu de les primícies: amb aquest gest i la professió de fe que l’acompanya, Israel reconeixia que Déu l’havia salvat al llarg de tota la seva història i li havia fet el do de la Terra promesa. Tema central: Professió de fe. (Sembla que és la més antiga i la més important). És una lectura de la pròpia vida des de l’acció de Déu: TOT EL QUE SÓC I TINC VE DE DÉU. Una gran confessió de fe: fer memòria dels dons de Déu i ADORAR-LO! L’israelita ofereix les primícies en acció de gràcies.. reconeix que tot el que és i posseeix és Do de Déu. És una pregària que no demana res, és l’acte de fe més simple: recordar i donar gràcies. El Deuteronomi es caracteritza pel seu humanisme. Amb simplicitat ve a dir que no costa gaire ser feliç si es va pel camí dels manaments divins, els quals no són pas gaire difícils de conèixer i de complir, i desautoritza les complicacions amb que els homes enterbolim la

Diumenge 6 de durant l'any - 14 de febrer

Comentari a les lectures del diumenge VI de durant l'any (cicle C) Quan llegim l'evangeli de Lluc ens crida l'atenció pel seu estil, ple de detalls, i alhora per la marcada predilecció que Jesús sent pels pobres i exclosos de la societat. L'evangelista Lluc s'adreça a una comunitat benestant, com el destinatari principal del seu evangeli, l'il·lustre Teòfil (Lc 1,3 – Ac 1,1). Aquesta comunitat llucana no devia ser gaire diferent de les nostres comunitats cristianes del primer món, ric entre els pobles del món, i necessitat d'una conversió profunda que ens faci girar els ulls envers els pobres i ens alliberi de les nostres esclavituds materials. En aquests dies de crisi econòmica, en que al nostre voltant molts veïns nostres perden la feina -potser algú dels qui llegeix aquest comentari també l'ha perduda-, Jesús s'està girant envers nostre (com ho va fer, a l'escena que relata Lluc, girant-se envers els deixebles – Lc 6,20-) pr

Diumenge 5 de durant l'any - 7 de febrer

2a lectura: 1Co 15,1-11 Aquests diumenges entre el temps nadalenc i el quaresmal la litúrgia romana enguany ens fa llegir, com a segona lectura, fragments escollits d’una de les cartes de sant Pau als cristians de Corint. Entre avui i diumenge vinent llegim bona part del capítol 15, dedicat tot ell a la resurrecció, primer a la de Jesucrist i després, com una conseqüència o una derivació, a la nostra. Som davant de l’aspecte més fonamental de la fe cristiana, que els corintis sembla que no acabaven de digerir. Només els corintis? Ells ja acceptaven la resurrecció del Crist, però no acabaven de relacionar-la amb la d’ells; es plantejaven tantes qüestions sobre el “com” que arribaven a negar-la. És una constant de l’esperit humà: quan les qüestions, els problemes, són massa difícils de resoldre tendim a marginar les conviccions que ens han portat a plantejar-les. Pau, doncs, inicia la seva exposició reafirmant solemnement la resurrecció de Jesucrist, i la situa en una tradició els moment