diumenge, 26 de març de 2017

Diumenge 4 de Quaresma - 26 de març del 2017

           

PLAN DE DIOS PARA UN HOMBRE CIEGO      (JUAN  9 : 1 a 41)

I)  Su Condición : “ Ciego de nacimiento” (v.1)
     No sabía de colores,de medidas; sólo una vida de oscuridad y dependencia.
.    Compasión y miseria.
      Los discípulos incluso atribuyeron aquel mal a algún pecado cometido por el ciego o 
      sus padres (v.2y3). Interpretaron su desgracia al estilo de los “amigos” de Job, en el
      Antiguo Testamento.
II)  Su Humillación: “ El Señor escupió en tierra,hizo lodo y lo puso en sus ojos” (v.6).
    Es curioso, pero Cristo varió muchas veces su forma de sanar. A veces usó saliva
     a veces tocaba;en otras introducía los dedos, y en ocasiones sólo pronunciaba
     palabras.
     Sus maneras fueron extrañas;diferentes pero muy efectivas.
III)Su prueba: “ Ve a lavarte en el estanque de Siloé” (v.7).
     No era cuestión de que le trajeran agua, ni de ir a la fuente mas próxima.
     El Señor le daba la única oportunidad, era la única manera : el estanque de Siloé.
     El estanque...¡no era mágico¡ ; la obediencia a Jesucristo....¡ SÍ ¡ .
IV)Su Obediencia : “Fué entonces y se lavó” (v.7).
     Fué...e hizo lo que le dijo el Señor. Los beneficios divinos sólo son logrados por
     medio de la obediencia. Muchos años antes lo había experimentado el leproso
     general sirio Naamán ( 2º Reyes 5 : 14)..
V) Su Confesión : “Yo soy el que mendigaba “ (v.9).
     ¿Cómo iba a “disimular” la realidad?. ¡Soy yo¡...Yo....fuí sanado. Yo..recibí la vista
     (v.11).Yo..había sido ciego,pero ahora veo (v.25),a mi...me abrió los ojos¡(v.30).          
VI)Su Salvación : (v.35 a 38).
      Tanto les molestó a los fariseos que...hasta lo expulsaron de la Sinagoga...¿y qué?.    
      Jesús salió a su Encuentro. Y...ahora...le VIÓ.                                                             
      Le había sanado de la vista pero le faltaba la sanidad del alma. Sanidad.,Perdón,       
      Reconciliación,Salvación¡¡¡¡¡.
  -)  El relato se cierra con una hermosa conclusión : Aceptó a Cristo como Señor y le     
      adoró (v,38).
      Y, si yo recibo también sus favores, ¿cómo no le voy a adorar?.                                              
       Un abrazo.


                                                           Luis Brull

dimarts, 14 de març de 2017

Diumenge 3 de Quaresma - 19 de març del 2017


Sant Joan, 4, 5-42

En aquest tercer diumenge de pasqua, m'agradaria centrar-me en les últimes paraules del text de l'evangeli de sant Joan (v.42): “i sabem que veritablement aquest és el Salvador del món, el Crist”. Estem acostumats a sentir certes paraules que formen part del nostre propi llenguatge. Quantes vegades hem sentit i dit que Jesús és el Salvador del món? , però que significa que Jesús és Salvador?, és més, de què ens salva? Urgeix recuperar el significat profund del que és i implica la salvació oferta per Jesús. La salvació és la comunicació plena amb Déu, però per que  aquesta es doni, Jesús ens ha de salvar del nostre propi egoisme, de la nostra falta de gratitud, del nostre desinterès dels que sofreixen. És, llavors, quan reconeixem que l'Esperit ha actuat en nosaltres, que hem estat salvats per estimar, per compartir, per tendir ponts de pau amb el nostre proïsme. Moltes persones al voltant nostre viuen situacions de solitud imposades, de falta d'il·lusió vital, hi ha molta desesperança i desolació. Urgeix compartir la salvació de Déu per recuperar un projecte vital arrelat en l'esperança oferta per Jesús. Que el Senyor ens ajudi a compartir el missatge de la Bona Nova, amén.


Germán López-Cortacans

dilluns, 13 de març de 2017

Diumenge 2 de Quaresma - 12 de març del 2017


Gn 12,1-4a; Salm 32; 2Tm 1,8b-10; Mt 17,1-9.


 Déu, pare entranyable..., Abbà.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren, els qui esperen en l’amor que els té... Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai; aquesta és l’esperança que posem en vós (Sl). Confiant en Déu ja ens sentim fills, segurs a les seves mans, com un nen/a en els braços de la mare/pare, de la mare que sempre vetlla (mirem les mares què fan). És la revelació del Déu-Amor, dador de vida; el Déu des del que vivim la vida.

«Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo» (Mt). En la revelació de Jesús com a Fill, el fill per excel·lència, Déu també es revela com a Pare entranyable; tota l’acció de Jesús manifesta la paternitat / maternitat de Déu, ... també la creu és la creu del Pare. Si també volem ser fills d’aquest Déu, mirem Jesús.

Vingui a nosaltres el vostre Regne.

«Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que servirà per a beneir... (Gn). El Regne de Déu que ve el trobem després d’un pelegrinatge de fe incondicional; primer és somni, il·lusió, patiment..., finalment realitat. És el nostre itinerari personal confiat del camí de la vida i de l’itinerari de la fe.
Ell ens ha salvat i ens ha cridat amb una vocació santa, no perquè les nostres obres ho hagin merescut, sinó per la seva pròpia decisió, per la gràcia que ens havia concedit per Jesucrist abans dels segles, i que ara ha estat revelada amb laparició de Jesucrist, el nostre salvador, que ha desposseït la mort del poder que tenia i, amb la bona nova de l’evangeli, ha fet resplendir la llum de la vida i de la immortalitat (2Tm). Una crida, la de Déu, que ens treu del no res, de la mort, de la que Jesús n’és el paradigma creador; una crida a la vida, i una vida per sempre. És el “morir i ressuscitar amb Crist”, la nostra vida associada a la d’ell. Que no conquesta, sinó gràcia.
...Jesús prengué Pere, Jaume i Joan..., els dugué dalt una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo.» En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por.» Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol (Mt). Jesús és continuació de la revelació del Déu de sempre, transparència del seu amor, una altra manifestació de Déu tan propera i humana que toca la vida i la transforma; s’hi està bé amb ell, i ja ens hi hem quedat per sempre. I estar amb ell (en la pregària i en la mística de la vida) és el que ens fa nous, transfigurats. Estar amb Jesús i deixar que la seva llum (veritat), que és la de Déu, ens arribi i ens faci estar bé, ens faci sentir-nos fills i germans. Una experiència forta per  continuar el camí de la vida.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

... estima el dret i la justícia, la terra és plena del seu amor (Sl). Déu és amor i tota la terra, la creació i la vida de les persones participen d’aquest amor immens i permanent; estem fets per estimar i ser estimats: l’amor impregna tota la realitat; i després ve l’amor que posem nosaltres en les relacions humanes, un amor que es diu justícia i, finalment, misericòrdia.

La transfiguració de l’Amor en cadascú i per al món.



Mn. Miquel García Bailach

dijous, 2 de març de 2017

Diumenge 1 de Quaresma - 5 de març del 2017


Mat 4:1-11

Aleshores l'Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés. Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam. El temptador se li acostà i li digué:
--Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.
Però ell li va respondre:
--L'Escriptura diu: L'home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Llavors el diable se l'enduu a la ciutat santa, el posa dalt de tot del temple i li diu:
--Si ets Fill de Déu, tira't daltabaix. Diu l'Escriptura: Donarà ordre als seus àngels, i et duran a les palmes de les mans perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres.
Jesús li contestà:
--També diu l'Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.
Després el diable se l'enduu dalt d'una muntanya molt alta, li mostra tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu:
--Et donaré tot això si et prosternes i m'adores.
Li diu Jesús:
--Vés-te'n, Satanàs! Diu l'Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.
Llavors el diable el va deixar, i vingueren uns àngels i el servien.




Hem finalitzat ja el temps de l’epifania, que va començar amb el bateig de Jesús, i comencem ja el temps de quaresma, un camí de penitència que finalitzarà davant les portes de Jerusalem, amb l’entrada triomfal de Jesús que celebrarem el diumenge de Rams.
Fixeu-vos bé com tot aquest context il·lumina el famós episodi d’avui que diem de les tres temptacions.
Jesús, el Fill de Déu, és batejat per Joan Baptista com qualsevol altre home, per complir amb tota la justícia. Això ens parla de que Jesús viu la temptació com a home, com a ésser humà.
Finalment quan Jesús arribi a les portes de Jerusalem serà aclamat com a rei vencedor, com el Messies que arriba per prendre possessió del palau i del temple i instaurar el Regne de Déu, i això ens parla de que aquestes temptacions no són un instant en la vida de Jesús, sinó que són precisament el perill, l’obstacle que permanentment estan enfront d’ell i del seu missatge.
Per tant, podem imaginar que, aquestes temptacions, també estan constant i permanentment davant nostre, homes i dones que seguim les passes del mestre.
No són aquestes les temptacions que van patir els deixebles que volien romandre a esquerra i a dreta de Jesús?
No són aquestes les temptacions que patien quan demanaven a Jesús pel moment en el que instauraria el seu Regne, en clau nacional?
Sí, en el seu camí l’església és constantment temptada a abandonar la pietat, a oblidar-se de carregar la seva pròpia creu.
Són les temptacions del camí fàcil, del camí ample. La religió que manipula les consciències dels que busquen senyals i prodigis que els hi faci més fàcil la vida.
La religió que porta pa, però no el pa celestial de la llibertat, sinó el pa d’Egipte que juga amb la fam i l’ambició de les persones.
La religió de l’espectacle, del “show”, que convenç a les persones per seu poder, per fer-les infantils i dominables.
Davant d’aquestes temptacions Jesús porta la paraula de Déu, no aquella paraula manipulable o que manipula, sinó la paraula de vida que lluita per la dignitat humana, per la reconciliació de la creació en la pau de Déu.
Llavors Satanàs, després de les primeres dues negatives de Jesús,i de forma una mica desesperada, ofereix tot el poder a Jesús, no el de Jerusalem, no el de la religió, no; tot absolutament tot el poder, a canvi de renunciar a la llibertat de Déu.
Encara que realment el que li ofereix és tot el poder terrenal, el que els homes i dones consideren poder, el poder que només es pot aconseguir adorant la maldat.
A Jesús no li cal aquest poder, doncs ell te un poder superior, el poder de l’amor de Déu.
És un poder dèbil, però poderós alhora; calen fe, confiança per viure’l, però és alliberador, doncs en ell és fa realitat la bona noticia de Déu per tots nosaltres: la llibertat del pecat esclavitzant.

Rvdo. Pastor Jonathan Navarro