Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2009

Diumenge 2 després de Nadal - 3 de gener

Efesis 1, 3 – 6; 15 – 18.

La carta de l’apòstol sant Pau als Efesis és la que amb més èmfasi remarca la gràcia de Déu en favor dels seus elegits per a gaudir, no solament de la vida eterna (això ja es dóna per descomptat), sinó també –i molt especialment– del do que tota persona redimida rebrà per tal d’entendre cabalment el perquè ha estat salvada del pecat i de la condemnació. Això ens ho diu en el v. 18: “... perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, i quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants.” Aquestes paraules, per a aquells que no coneixen el Crist, deuen sonar com a llengua tan exòtica que no els permet d’entendre’n ni un borrall. Això no ens ha d’estranyar: el llenguatge de la fe és per als qui tenen fe.

L’apòstol va ser un home agraït. En totes les seves cartes no para d’expressar la gratitud a Déu per haver-lo fet partícip dels béns que en Crist fruïm tots els creients. Ja sou agraïts a Déu? I no parlo de donar-li gràcies…

La Sagrada Família - 27 de desembre

La Sagrada Família. Diumenge en l’Octava de Nadal

En aquest temps de Nadal estem celebrant l’encarnació de la Paraula de Déu, el naixement del Fill de Déu i la seva presència entre nosaltres. Una presència concreta, perquè Jesús va venir al món al si d’una família, com tothom. Aquest aspecte familiar i social de l’encarnació és el que volem subratllar en la nostra celebració d’avui.
Des de la vida de Jesús en família ens projectem cap a una nova família, la de tots els fills de Déu. Això significa que Déu és el nostre Pare, que ens estima i que estima el món que ha vingut a salvar en la persona del Crist; i en aquest món també hi és l’àmbit formós de la família que comparteix els vincles de sang, perquè la família consanguínia és l’escola d’humanització i la base sòlida per a l’edificació de la família humana, d’una humanitat solidària i unida.
Tant la carta de Joan com l’Evangeli van de la família consanguínia cap a una altra família més àmplia, la que ens uneix …

Nadal del Senyor - 25 de desembre

Hebreus 1, 1-6

És prou coneguda l’afirmació de la Carta als Hebreus, que podríem resumir com la voluntat constant per part de Déu d’establir ponts per comunicar-se amb els humans. La Paraula adreçada a tants profetes de tots els pobles al llarg de la història ha trobat la seva manifestació definitiva en la persona del Fill, el veritable pont que ens uneix amb Déu, el camí que ens hi porta.
Per als profetes, el Déu que se’ls manifestava era encara interpretat com a Creador, com a Senyor, com a Amo, com a Jutge. En el Fill hem conegut la veritable manera de ser de Déu: ell es manifesta com a Pare, o sigui com a font de vida amorosa.
Aquest és, doncs, el misteri que celebrem per Nadal: que Déu ha trobat la manera misteriosa d’arribar fins a nosaltres, en la humanitat de Jesús. Des d’ara, conèixer Déu té una via oberta, única i novedosa: Déu es manifesta en allò que Jesús té de comú amb tots nosaltres, en la humanitat que compartim. Vol dir que no l’hem de buscar, perquè no l’hi trobaríem, e…

Nadal del Senyor - 25 de desembre

Isaías 52-7/10

“Qué hermosos son sobre los montes los pies del mensajero que anuncia la paz, que trae la buena nueva, que pregona la victoria, que dice a Sión: “¡Tu Dios es rey!” Escucha: tus vigías gritan, cantan a coro, porque ven cara a cara al Señor, que vuelve a Sión. Romper a cantar a coro, ruinas de Jerusalén, que el Señor consuela a su pueblo, rescata a Jerusalén: el Señor desnuda su santo brazo a la vista de todas las naciones, y verán los confines de la tierra la victoria de nuestro Dios”.

Siento que llaman a mi puerta, me levanto y pregunto: ¿Quién es? –El mensajero–, escucho desde el otro lado, y abro, pero no hay nadie en el rellano.

De nuevo llaman a mi puerta, vuelvo a levantarme y a preguntar: ¿Quién hay? –El mensajero–, me dice desde el otro lado, y abro. Sin embargo no consigo ver a nadie.

Por tercera vez sucede lo mismo y en esta ocasión, más atenta, pregunto como siempre: ¿Quién es? –El mensajero–, me responde de nuevo. Y le abro entonces la puerta de mi corazón. Y ahí…

Diumenge 4 d'Advent - 20 de desembre

PRISA POR LLEGAR
(Lc 1: 39-45)


Tres secuencias en una entrañable unidad: la prisa, la llegada, el gozo del encuentro. Propio de Lucas remarcar la prisa en muchos acontecimientos (para escuchar a Jesús, para pedirle una curación…). Lucas no nos describe ni la fecha en que tiene lugar el encuentro, ni la dificultad del viaje en sí, ni la duración del mismo, pues nada de esto es importante.

María se pone en camino, sola. De las llanuras de Galilea a las montañas de Judea, probablemente Hebrón. Aunque llega cansada del viaje, entra decidida en casa de Zacarías, saluda a Elisabet y se apresura a manifestar el objeto de su visita. Palabras y gestos, lenguaje oral y lenguaje corporal, manifestaciones de amor.

La prisa por llegar es alegría por llegar; más bien, prisa por llegar y dar alegría. María no sólo quiere saludar y desear a su prima felicidad, sino sobre todo procurarle felicidad y, al mismo tiempo, hacerle partícipe de que ella también ha sido favorecida por Dios. Alegría viva, sentida.…

Diumenge 3 d'Advent - 13 de desembre

Sofonies 3, 14-18a

"Canta!...Crida de joia!... Alegra’t i exulta de tot cor!...” diu la Paraula (v.14).
Quan va ser la darrera vegada que vas celebrar qualsevol cosa així, “exultant de tot cor”? El naixement del primer fill? Aquella victòria històrica del Barça? O, potser ni tan sols allò...
Perquè no celebrem el Nadal, el miracle del apropament i encarnació de Déu amb el goig que un acte de tant amor es mereix?
Què veia i entenia el profeta Sofonies que nosaltres ens estem perdent?
“El Senyor ha retirat la sentència contra tu, ha foragitat el teu enemic. El Senyor, el Rei d’Israel, es enmig teu: ja no hauràs de témer cap mal.” (v.15)
Déu ha decidit retirar tots els càrrecs contra nosaltres i declarar-nos perdonats en Jesús. Ha espantat tots els nostres enemics i Ell mateix està a prop nostre. Ja no tenim que témer cap mal!
Fixa’t també que repeteix dues vegades això que ja no hem de tenir por. Si Déu és repeteix, hauria de ser molt important de veritat, no creus?
Quins son els teus…

Diumenge 2 d'Advent - 6 de desembre

Lluc 3:1-6


Estem vivint aquest temps preciós d’Advent. Avui és el segon diumenge.

Advent és un temps de preparació, d’espera, perquè el Messíes anunciat ja s’acosta, el seu naixement aviat serà una realitat, i el seu ministeri i la seva obra començarà i es durà a terme, segons el que Déu Pare ha previst, durant un temps que viurà entre els homes, un temps que culminarà ams la seva mort a la creu i la seva resurrecció triomfant.

Però just abans del seu neixement, només uns mesos abans, va nèixer un altre infant especial, també profetitzat des de l’antiguetat; Joan el Baptista. Del seu neixement sen’s parla en el capítol primer, versets 57 fins 80. Ell també es va manifestar a Israel, vivint de forma humil, predicant el penediment dels pecats, però amb un missatge que anunciava el qui vindria després d’ell. Fixem-nos el que ens diu l’Evangeli de Joan en el primer capítol; “Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués…