Diumenge 2 després de Nadal - 3 de gener
Efesis 1, 3 – 6; 15 – 18.
La carta de l’apòstol sant Pau als Efesis és la que amb més èmfasi remarca la gràcia de Déu en favor dels seus elegits per a gaudir, no solament de la vida eterna (això ja es dóna per descomptat), sinó també –i molt especialment– del do que tota persona redimida rebrà per tal d’entendre cabalment el perquè ha estat salvada del pecat i de la condemnació. Això ens ho diu en el v. 18: “... perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, i quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants.” Aquestes paraules, per a aquells que no coneixen el Crist, deuen sonar com a llengua tan exòtica que no els permet d’entendre’n ni un borrall. Això no ens ha d’estranyar: el llenguatge de la fe és per als qui tenen fe.
L’apòstol va ser un home agraït. En totes les seves cartes no para d’expressar la gratitud a Déu per haver-lo fet partícip dels béns que en Crist fruïm tots els creients. Ja sou agraïts a Déu? I no parlo de donar-li gràcies per les coses materials com la vida, o l’aliment, o el vestit. El que vull dir és si coneixeu de quin forat de pecat haveu estat alliberats –si és que ho haveu experimentat– i quina és la mida de la gratitud i de l’amor a Déu que li oferiu. No oblidem la gràcia de Déu Pare, que en i per Jesucrist ens ha fet fills seus. Això no ho té tothom; tota persona és una criatura de Déu, sí; però la condició de fill o de filla només la rebem els creients per la fe en Jesucrist. “Per amor ens predestinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva bona voluntat, per a lloança i glòria de la seva gràcia, que ens ha concedit en el seu Fill Estimat.”
La carta de l’apòstol sant Pau als Efesis és la que amb més èmfasi remarca la gràcia de Déu en favor dels seus elegits per a gaudir, no solament de la vida eterna (això ja es dóna per descomptat), sinó també –i molt especialment– del do que tota persona redimida rebrà per tal d’entendre cabalment el perquè ha estat salvada del pecat i de la condemnació. Això ens ho diu en el v. 18: “... perquè conegueu a quina esperança ens ha cridat, i quines riqueses de glòria ens té reservades en l’heretat que ell ens dóna entre els sants.” Aquestes paraules, per a aquells que no coneixen el Crist, deuen sonar com a llengua tan exòtica que no els permet d’entendre’n ni un borrall. Això no ens ha d’estranyar: el llenguatge de la fe és per als qui tenen fe.
L’apòstol va ser un home agraït. En totes les seves cartes no para d’expressar la gratitud a Déu per haver-lo fet partícip dels béns que en Crist fruïm tots els creients. Ja sou agraïts a Déu? I no parlo de donar-li gràcies per les coses materials com la vida, o l’aliment, o el vestit. El que vull dir és si coneixeu de quin forat de pecat haveu estat alliberats –si és que ho haveu experimentat– i quina és la mida de la gratitud i de l’amor a Déu que li oferiu. No oblidem la gràcia de Déu Pare, que en i per Jesucrist ens ha fet fills seus. Això no ho té tothom; tota persona és una criatura de Déu, sí; però la condició de fill o de filla només la rebem els creients per la fe en Jesucrist. “Per amor ens predestinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva bona voluntat, per a lloança i glòria de la seva gràcia, que ens ha concedit en el seu Fill Estimat.”
Manel Alonso Figueres
Església Evangèlica
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada