Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Nadal del Senyor   Déu ha nascut! Avui aquest pot ser un anunci revolucionari, no només per la gosadia de recordar en veu alta que el Nadal és molt més que el que es veu als aparadors de les botigues i a les cadenes de televisió, sinó per proclamar la grandesa de l’ésser humà. Mai com en aquests temps l’ésser humà havia estat tan escarnit. Avui la «vanitat de vanitats» ha arribat a la conclusió de què l’ésser humà no és més que una peça més –i no necessària– en la cadena interminable de l’evolució de la vida, governada per qui sap quines forces cegues; de què, per això mateix, la seva desaparició no seria cap desgràcia per la resta de l’univers, més aviat aquest s’alliberaria del pitjor depredador que mai ha existit; perquè la vanitat de vanitats somnia amb un «ciberhome», a mig camí entre la màquina i la biologia, «deshumanitzat», seleccionat des de la seva concepció, que es comporti sempre segons uns paràmetres decidits per qui sap qui o què governi el món. I tot a...

Ara, Déu, el trobem en Jesús; i Jesús és fraternitat per al món. Pare nostre, que esteu en el cel: Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt). Una presentació oficial de Jesús a Israel i al món. Jesús ambaixador, plenipotenciari de Déu, representació de Déu, Déu mateix. Ara a Déu el trobem expressat en Jesús. Déu, ara, es fa present en l’acció solidaria, humana i humanitzadora, de Jesús per al món. Jesús és acció salvadora de Déu en la història. El Déu Pare es revela en el Fill estimat; una relació que revela el seu projecte generador de vida i promoció humana, com fa qualsevol pare i mare; ara som fills en el Fill. Sigui santificat el vostre nom. Doneu al Senyor fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor, honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s’apareix...

El capítol primer de l’Evangeli de Joan, ens posa la mirada cap a l’eternitat, d’on provenen i cap a on es dirigeixen totes les coses, ben conscients que l’eternitat no té ni origen, ni acabament. Ho volem comprendre i no podem, perquè això forma part de la transcendència de Déu, en el misteri d’una dimensió absolutament inabastable per a nosaltres. L’Evangelista Joan arrenca l’existència més remota, -que ni tan sols podem imaginar, en el LOGOS, en la PARAULA, on hi havia la VIDA i la VIDA esdevingué LA LLUM de la humanitat. D’aquest mode l’Evangelista ens va acostant al seu propi testimoni, per mostrar-nos la presencia de Jesús al món, -entès com LA LLUM veritable-, anunciat per Joan Baptista, com el qui no era la llum, sinó que venia a donar-ne testimoni. Quan va arribar la LLUM no van rebre-la, perquè no la van reconèixer i els qui la van reconèixer, els que reberen a Jesús, LA PARAULA, que són els qui creuen en el seu nom, els concedeix ser fills de Déu. Una lectura atenta d...

Aquest diumenge som encara embolcallats per la llum de la Nativitat del Crist. L’Evangeli ens recorda la Sagrada Família: Maria, Josep amb el nen Jesús, i segurament Jaume, “el germà del Senyor”, futur Apòstol i primer bisbe de Jerusalem representat la icona bizantina. Podríem dir que són el primer bressol de l’Església perquè van ser els primers escollits pel Crist. Sant Mateu ens els presenta emprenent un difícil viatge fins a Egipte, fugint de la fúria d’Herodes, a qui el temor de veure amenaçat el seu poder el feia incapaç d’alegrar-se de la vinguda del Rei d’Israel, el Messies, el Salvador. Avui, sabent ja que el Regne del Messies, de Jesús Crist, no és un regne d’aquest món, els poderosos no tenen per què amoïnar-se, ja que el Nadal no representa cap amenaça com ho creia Herodes. Però l’Evangeli és lletra viva i que vivifica, no un relat que explica una història passada. Com podríem doncs aplicar l’ensenyament d’aquest episodi a les nostres vides? A qui l’inquieta avui el n...

Is 52, 7-10       Sl 97,1-6 He 1,1-6           Lc 2,1-20 (Evangelis de la nit i de l'alba) El misteri de Déu amagat en el cel des de l’inici de tot es fa present a la terra de forma definitiva el dia de Nadal. " En diverses ocasions i de moltes maneres Déu havia parlat, en aquests dies en ha parlat per la persona del Fill ". L’adveniment i tota la missió de Jesús són el final d’un procés d’autorevelació de Déu, llarg i complex, pel qual Déu s’ha donat a conèixer fins a on l’ésser humà el pot entendre. La Paraula s’ha fet humana en l’expressió i en la comprensió. Nosaltres som receptors privilegiats d’aquesta revelació i, per tant, màxims responsables de la seva transmissió. Aquesta revelació ha quedat definitiva en Jesucrist, però no pas la seva interpretació. A mida que augmenten els coneixements de la humanitat és imprescindible, és un deure de la comunitat creient, repensar el sentit de la revelació. Cas...

Jesús es presenta al Jordà, davant Joan Baptista, com un més, «a fer-se batejar». En aquest acte senzill, humil, es produeix una gran teofania –la manifestació de Déu trinitari–, la Paraula del Pare avalant la missió del Fill, de Jesús, i l'acció de l'Esperit Sant que baixa del cel i es fa present també en Jesús. Les paraules i les accions de Jesús en tota la seva vida pública, que s'inicia amb el baptisme a la vora del Jordà    –episodi al mateix temps senzill i sublim–, estaran caracteritzades per un respecte exquisit per les circumstàncies concretes de cada persona, amb una atenció especial als febles, als senzills, als humils, com ens recorda la profecia messiànica d'Isaïes (primera lectura): «No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la» (Is 42,3). A ells i a tots oferirà una «bona nova» de salvació, d'alliberament. Els gestos i el missatge de Jesús interpel·len el cristià i la cristiana actuals, no només per canviar d'actitud person...

Nm 6,22-27; Gal 4,4-7 i Lc 2,16-21 El primer dia de l’any es dedica a Maria, Mare de Déu, el dia de la Pau i el primer dia de l’any 2017. Veiem que tenim un entorn religiós, un humà i un de temporal. També tenim una notícia important: «Déu ens ha beneït per a sempre». Jesús neix com un desconegut, fora de l’ambient familiar i dels veïns, fora de la seva terra. La Pau apareix en la lectura de Nombres i en la de Lluc. En les dues la trobem com un do de Déu. El text de l’evangeli és la visita dels pastors a Jesús, on ja veiem la preferència dels marginats per part de Déu. Déu té present tothom per fer una altra història. Fins i tot, els hi confia la missió als pastors perquè siguin portaveus donant a conèixer el naixement de Jesús. A través de Maria i els pastors veiem dos models d’actituds, dues formes d’acollir, que poden arribar a tothom. Trobem el testimoni dels pastors i que tothom queda «descol·locat» com diríem avui dia, ja que és un fet inaudit: en aquest nen s’ha ...

Comentari bíblic (Lc 2, 1-14) (Jn 1, 1-18) Els dies anteriors a la Nativitat l’Esglesia Ortodoxa canta: Prepara’t, Betlem, l’Edèn s’obre a tots els homes; prepara’t Efratà, perquè a una gruta l’arbre de la vida floreix d’una Verge. El seu si esdevé el Paradís místic on creix la planta divina de la qual aquells que en mengin viuran en lloc de morir com Adam. El Crist ve al món per tornar a aixecar la seva imatge caiguda. Davant la magnitud del Misteri del Naixement de Déu segons la carn, no hi ha millor comentari que l’himne, la pregària o la icona, què és, en imatge, himne i pregària a la vegada. Quina és la notícia que avui proclama l’Evangeli?: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor . Els noms de Crist, Ungit, Messies designen aquell que el poble d’Israel esperava i que havia de ser el Salvador promès. Senyor és com el poble jueu anomenava Déu. El mateix ens diu sant Joan: I el Verb era Déu. ... I el Verb es feu carn i habità en nosaltres . Qui rep e...

Homilies del Parenostre - Breviarium totius evangelii (TERTULIÀ, De oratione, PL 1,1153). Diumenge Baptisme de Jesús - A (12-01-2014): Is 42,1-4.6-7; Salm 28; Ac 10,34-38; Mt 3,13-17. Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària... Jesús els digué: «Quan pregueu digueu:... (Lc 11,1ss). Pare nostre, que esteu en el cel: Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt). Una presentació oficial de Jesús a Israel i al món. Jesús ambaixador, plenipotenciari de Déu, representació de Déu, Déu mateix. Ara a Déu el trobem expressat en Jesús. Déu, ara, es fa present en l’acció solidaria, humana i humanitzadora, de Jesús per al món. Jesús és acció salvadora de Déu en la història. El Déu Pare es revela en el ...

Mt 3, 13-17 El poble d’Israel vivia en un context d’expectació messiànica. El cor de la gent demanava un messies que els alliberés de la opressió romana i establis un regne polític i teocràtic, que sobresortís amb tota majestat. Un rei que ostentés el seu poder sobre la terra. I Déu mostrà el seu amor a la humanitat, que està farcit de senzillesa i profunditat, enviant el seu propi Fill. La seva missió, el seu delit: “A tu em presento. En el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu, vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.” ( Sl 40, 8-9). La història de la salvació arriba al cim: Jesús es lliura per amor a tota persona humana per allibera-la de l’esclavatge del pecat, de la mesquinesa de l’egoisme malfactor. La voluntat del Pare, és la voluntat del Fill. En el signe del baptisme de Jesús, s’expressa la vocació del ministeri messiànic. El Messies de Déu es posa a la cua dels pecadors, en el riu Jordà, per fer-se batejar per Joan. I mostrant la seva solid...

Evangeli de Joan 1, 1-18. El Fill del Déu etern és, com el Pare, igualment etern. Per tant, quan l’evangelista Joan ens diu que “en el principi era el Verb”, no ho fa com si donés per fet que el Crist va començar la seva existència en un “principi temporal”, i que abans d’aquest principi ell encara no existia: hem de dir que res d’això. El que ens diu és que ell era amb Déu Pare quan encara no havia començat aquest principi que diu Joan. Que el Crist és abans que totes les coses, i que per ell totes les coses subsisteixen (Colossencs 1, 17) és un text que el trobem unes quantes vegades a l’Escriptura. Per tant, i no com fan algunes sectes anomenades cristianes, la Bíblia ens ensenya l’eternitat de Crist, juntament amb Déu Pare, des d’abans de la formació del món i de l’Univers. El nostre Senyor Jesucrist no és una criatura creada com ho van ser els éssers vius en el principi de la creació del món. Més aviat ell és també creador, sota la figura de la Saviesa, quan diu que “Jahvè em poss...

Mateu 2:13-15 i 19-23 Aquest relat de l’evangeli de Mateu ens presenta el primer atac directe cap el Messies, el Fill de Déu que acabava de néixer. És un atac, podríem dir, de caire polític. El rei Herodes va assabentar-se per les preguntes dels savis d’Orient, que havia nascut el rei dels jueus (Mateu 2:2), i va pensar que el seu tron perillava. Volia que els savis li diguessin on era aquest rei, però no ho va aconseguir, per la qual cosa la seva por de perdre el tron era cada cop més evident. Això va provocar una de les pitjors matances de tota la història; el propi Herodes va ordenar la mort de tots els nens de dos anys en avall (2:16), en una mesura que descriu la gran crueltat d’aquest rei. Però Herodes no aconsegueix el seu objectiu, matar el rei dels jueus. Déu protegeix el seu Fill; el rei dels jueus no era un rei polític ni per un regne terrenal. Era el Rei que Déu envià per instaurar el Regne de Déu en aquest món. Era, per tant, un rei per exercir el seu regnat de caire...

... sino por el seguimiento a Cristo, como sus verdaderos y fieles discípulos (Col 3,12-21) Una de las últimas “modas”, y ahora con demasiada fuerza, es hacer de la ciencia, la religión por excelencia, la denominada cientología. Últimamente se ha presentado el proyecto para la construcción de grandes y suntuosos templos en lugares estratégicos del mundo, conformando, así, su pretendido poderío frente a las religiones. Dentro de sus innumerables características, encontramos el poder de la mente y su creatividad, como la solución más acertada para solucionar sino todos, por lo menos los principales problemas de la vida, del cosmos y de cualquier manifestación digna de una mirada menos piadosa y más audaz, destacándose, en este caso, la directa intervención de la razón, como fuente inagotable del conocimiento o, para no ser tan optimista, de la búsqueda de comprensión de todo aquello que merece nuestra debida atención, de los fenómenos que nos rodean, de los acontecimientos cotidianos, au...

Aquest llibre - Jesús fill de Sira – tradicionalment ha rebut el nom d’Ecclesiastès. St. Jeroni que així el va titolar ho feu perquè considerà que els consells que dóna són una manera excel-lent de “ fer església “ , fer comunitat, això és , uns homes i dones creients que reben i donen, amb els seus antecessors , entre ells i amb els seus successors uns valors i unes actituds que constitueixen el nucli de la seva fe. És des d’aquest punt de vista que agafen relleu els consells que llegim en aquest fragment : qui honra i estima els pares no compleix un manament més de la Llei ( Decàleg ) sinó que connecta amb el nucli de la voluntat de Déu, posa la seva vida en el centre del que Déu espera d’ell. Des de els nostres temps: sabem que hi ha motius antropològics per no rebutjar les relacions en el temps i en l’espai ( tot són proximitats ) que no únicament ens enriqueixen sinó que fonamenten les nostres identitats i personalitats ( individualment i col-lectivament ) . Les ambigüetats que co...