Diumenge dins l'Octava de Nadal - La Sagrada Família - 26 de desembre - Evangeli
Mateu 2:13-15 i 19-23
Aquest relat de l’evangeli de Mateu ens presenta el primer atac directe cap el Messies, el Fill de Déu que acabava de néixer. És un atac, podríem dir, de caire polític. El rei Herodes va assabentar-se per les preguntes dels savis d’Orient, que havia nascut el rei dels jueus (Mateu 2:2), i va pensar que el seu tron perillava. Volia que els savis li diguessin on era aquest rei, però no ho va aconseguir, per la qual cosa la seva por de perdre el tron era cada cop més evident. Això va provocar una de les pitjors matances de tota la història; el propi Herodes va ordenar la mort de tots els nens de dos anys en avall (2:16), en una mesura que descriu la gran crueltat d’aquest rei.
Però Herodes no aconsegueix el seu objectiu, matar el rei dels jueus. Déu protegeix el seu Fill; el rei dels jueus no era un rei polític ni per un regne terrenal. Era el Rei que Déu envià per instaurar el Regne de Déu en aquest món. Era, per tant, un rei per exercir el seu regnat de caire espiritual.
Déu diu que aquell nen acabat de néixer havia de fugir a Egipte perquè Herodes no pogués matar-lo. Però fixem-nos que l’Evangeli ens diu la veritable raó d’aquesta fugida; per complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta (15).
El mateix veiem en el segon grup textual (19-23). Si Déu primer protegeix el nen i l’envia a Egipte, ara que el perill ha passat el retorna a la seva terra, i veiem que no va a Judea sinó a Natzaret, i un altre cop pel mateix motiu; per complir allò que havien anunciat els profetes. ¿Tenim algun dubte de que Jesús és el Fill de Déu, el enviat de Déu a aquest món per salvar-nos?. Les evidències històriques confirmen la profecia i el missatge de la Bíblia.
I si filem més prim, Déu es val de elements humans per complir els seus propòsits. Fixem-nos; en totes dues vegades “un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué ... Josep es llevà” (13-14; 19,21). La resposta de Josep és la obediència.
Nosaltres sabem que Déu es totpoderós i podia haver lliurat al nen d’aquest perill de altres maneres, potser més miraculoses, fins i tot espectaculars, però Ell va voler fer-ho de una manera “normal”, demostrant que la nostre obediència és el que agrada a Déu per complir els seus propòsits.
Aquesta actitud de Josep és una gran lliçó per a nosaltres. Déu espera, desitja la nostre obediència a la seva paraula, als seus manaments, per damunt de qualsevol altre cosa. Que la nostre vida, com la de Josep, es caracteritzi per la obediència a Déu.
Aquest relat de l’evangeli de Mateu ens presenta el primer atac directe cap el Messies, el Fill de Déu que acabava de néixer. És un atac, podríem dir, de caire polític. El rei Herodes va assabentar-se per les preguntes dels savis d’Orient, que havia nascut el rei dels jueus (Mateu 2:2), i va pensar que el seu tron perillava. Volia que els savis li diguessin on era aquest rei, però no ho va aconseguir, per la qual cosa la seva por de perdre el tron era cada cop més evident. Això va provocar una de les pitjors matances de tota la història; el propi Herodes va ordenar la mort de tots els nens de dos anys en avall (2:16), en una mesura que descriu la gran crueltat d’aquest rei.
Però Herodes no aconsegueix el seu objectiu, matar el rei dels jueus. Déu protegeix el seu Fill; el rei dels jueus no era un rei polític ni per un regne terrenal. Era el Rei que Déu envià per instaurar el Regne de Déu en aquest món. Era, per tant, un rei per exercir el seu regnat de caire espiritual.
Déu diu que aquell nen acabat de néixer havia de fugir a Egipte perquè Herodes no pogués matar-lo. Però fixem-nos que l’Evangeli ens diu la veritable raó d’aquesta fugida; per complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta (15).
El mateix veiem en el segon grup textual (19-23). Si Déu primer protegeix el nen i l’envia a Egipte, ara que el perill ha passat el retorna a la seva terra, i veiem que no va a Judea sinó a Natzaret, i un altre cop pel mateix motiu; per complir allò que havien anunciat els profetes. ¿Tenim algun dubte de que Jesús és el Fill de Déu, el enviat de Déu a aquest món per salvar-nos?. Les evidències històriques confirmen la profecia i el missatge de la Bíblia.
I si filem més prim, Déu es val de elements humans per complir els seus propòsits. Fixem-nos; en totes dues vegades “un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep i li digué ... Josep es llevà” (13-14; 19,21). La resposta de Josep és la obediència.
Nosaltres sabem que Déu es totpoderós i podia haver lliurat al nen d’aquest perill de altres maneres, potser més miraculoses, fins i tot espectaculars, però Ell va voler fer-ho de una manera “normal”, demostrant que la nostre obediència és el que agrada a Déu per complir els seus propòsits.
Aquesta actitud de Josep és una gran lliçó per a nosaltres. Déu espera, desitja la nostre obediència a la seva paraula, als seus manaments, per damunt de qualsevol altre cosa. Que la nostre vida, com la de Josep, es caracteritzi per la obediència a Déu.
Manel Rodríguez
Pastor de l’Església Evangèlica a Vilanova i la Geltrú
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada