Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Ac 3, 13-19 A la lectura d’avui dels Fets dels Apòstols ens trobem amb el segon anunci del kerigma (el primer és el dia de la Pentecosta) que proclama amb claredat el missatge Pasqual, la mort i resurrecció de Jesús. L’excusa per a fer aquesta proclama kerigmàtica és la guarició d’un invàlid (coix) de naixement. Jesús, aquell a que el poble va lliurar a les autoritats i aquestes (tant jueves com romanes) van condemnar a mort, ha estat glorificat (ressuscitat) per Déu Pare. Déu ha donat a Jesús l’honor més alt. Jesús és el Sant i el Just, però alhora és el Servent de Déu. La humanitat (els jueus, els romans, nosaltres) van matar el qui obre el camí de la vida, l’autor de la vida, però Déu l’ha ressuscitat i els apòstols (en aquest cas Pere i Joan, però també tots nosaltres) en són (som) testimonis. La fe en el nom de Jesús (o sigui, en Jesús) obra miracles (dóna la salut al malalt). Tot el que ha passat amb Jesús ja havia estat anunciat pels profetes (el Messies havia de pat

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les   AMB ESTIL PASQUAL   Cada diumenge de l’any ha de serper a nosaltres com aquell diumengeen el que Jesús Ressuscitat, entrà, es posà al mig i parlà als seus deixebles. El diumenge, amb la seva senzilla “solemnitat”, hauria de marcar la nostra vida de cristians amb la fe en la resurrecció de Jesús.El missatge que aquesta experiència transmet téun fortlligam amb l’amor, l’únic criteri vàlid per testimoniar la fe. El relat evangèlic d’avui conté un devessall de temes pasquals: les ferides de Jesús, el do de la pau, l’Esperit Sant, l’alegria, la missió, la fe de Tomàs i la benaurança dels qui creuran sense haver vist. També hem escoltat en el llibre dels Actes que la primera comunitat cristiana “tenia un sol cor i una sola ànima” i que “tenien tots els béns en comú”. Un estilde vida propi, un estil pasqual. La missió de l’Església avuino és només semblant a la que el Pare confià al seu Fill sinó que és realment la conti

Ac 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9   Déu és la Resurrecció. La vida viscuda des d’ell és vida de ressuscitats, vida viscuda des de l’Amor.   Sigui santificat el vostre nom.   Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor... (Sl). Tot... un projecte d’amor: la vida i la mort, que es diu resurrecció finalment, plenitud del que som. Experimentar tot l’amor de que som objecte, i que el vivim en tot allò immediat i en els qui ens estimen. Cridats a la vida per viure l’amor, amb els qui tenim al costat i l’amor més gran d’aquell que és l’Amor. L’experimentem?, quin accés hi tenim al seu amor? Quins moments, quins camins, quins llocs... ens el fan sentir?   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut..., perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis... Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les               Aquest diumenge forma part ja de la força cel ebrativa de la fe pasqual. Els relats de la Passió són, per a nosaltres, certament, el testimoni de fe més decisiu de la primera generació cristiana. L’evangeli de Marc, que comença amb la definició de Jesús com “el Fill de Déu”, avui, al Gòlgota, l’ha ratificat el Centurió dient: “És veritat aquest home era Fill de Déu”. Afirmació que el divendres sant farem ben nostra davant el Crucificat. “Faltaven dos dies per la festa de la Pasqua”, així ha començat avui el relat de la passió, i mentre les autoritats tracten d’arrestar Jesús, una dona descobreix la seva identitat messiànica i, profèticament, l’ungeix amb perfum, anticipant la unció de la seva sepultura i preparant Jesús per al sacrifici messiànic. I Isaïes, en el seu fragment sobre el Servent de Jahvè, com Pau en el de Filipencs, han revestit el Crist de la Passió amb una visió global remarcant-ne

PACTO INVALIDADO (Jeremías 31:31 a 34) El Señor con su Primer Pueblo hizo un Primer Pacto, y en él les comentó que les bendeciría si siempre le amaban. Aquel Primer Pueblo funcionó (digamos) a base de “altibajos”. A veces creían en ÉL, y le respetaban y seguían sus Mandatos. Pero, muy a menudo le obviaban y hasta le despreciaban. Así fue, hasta que Dios actuó sobre ellos en el momento en que Su Paciencia se hartó de tanta infidelidad. Llegaron las Derrotas y Deportaciones. El Reino del Norte (Diez tribus), el que fue llamado Israel propiamente dicho, fue deportado a Asiria en el año 721 aC; el reino del Sur, el llamado Judá (dos tribus), fue llevado después cautivo a Babilonia en el año 586 aC; 135 años mas tarde. A menudo se nos dice que allí, expatriados y con aquéllos aconteceres, el reino del Norte perdió su identidad. Pero eso no es del todo cierto; ahí tenemos el texto de hoy que nos “habla” detallando los dos Reinos: “nuevo pacto con la casa de Israel y con la casa de Judá” (ver

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les   UN ENCONTRE DE NIT AMB JESÚS   L’Evangeli de Joan conté diàlegs de Jesús amb Nicodem, la Samaritana, el cec de naixement, la família de Betània... El relat evangèlic d’avui fa referència a l’encontre de Jesús amb Nicodem,un fariseu i magistrat dels jueus, el qual anà a trobar Jesús i passaren la nit en diàleg pregon. Quina bellesa ofereix contemplar aquesta escena, mirant i escoltant Jesús i Nicodem! La frase central d’aquest diàleg fou: “Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic” .Prioritat de l’amor diví pel món.I també la finalitat (l’objectiu, sentit, causa) d’aquest amor: “perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.” En aquest diàleg de Jesús amb Nicodem se’ns hi revela ja la riquesa pasqual de la seva vida: “El Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna.” Bell resum de tot l’evangeli! La nostra història humana sem

  La purificació del temple Jesús el nou temple   Jo 2, 13-25   Èxode 20: 1-17; 1 Corintis 1: 22-25; Joan 2: 13-25 Aquest tercer Diumenge de Quaresma les lectures ens fan una cridar a anar cap a dins, a profunditzar, a deixar de banda imatges i ídols i girar les nostres vides cap a dir sí al Senyor. Aquesta proposta en mig de la Quaresma, i que continuem amb la pandèmia, ens hauria d’ajudar a deixar anar tot allò que és superficial per avançar en allò que és realment important en les nostres vides. De vegades, és difícil i complicat continuar creient, ja que no sabem cap a on ens porta Déu, però la creu ens recorda que la nostra fe, que Déu, és quelcom més que els dolors terrenals que estem patint. En la lectura de l’Èxode tenim el decàleg, que ha jugat un paper important en l’evolució ètica de la humanitat. L’objectiu és protegir la comunitat. El poble fa una Aliança amb Déu per tenir una identitat i no tornar a ser esclau. Aquest codi l’hem de valorar molt, ja que es va ava