Comentaris Bíblics Interconfessionals

Mat 5:1-11 En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient: --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel! »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà! »Feliços els humils: ells posseiran la terra! »Feliços els qui tenen fam i set de justícia: Déu els saciarà! »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà! »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu! »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus! »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel! »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies!
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.

Feliços els… D’aquesta manera és que comença la predicació més coneguda de Jesús, que ha arribat més enllà del propi …

1a Corintis, 10-13.17
Corint era una ciutat abundant i important a l'istme que separa el nord del sud de Grècia. L'Apòstol Pau va passar allí 18 mesos durant el seu Segon Viatge de missioner i va fundar allí una església. Fets 18 relata l’obra de Pau en Corint durant aquest temps amb bastant detall. Després de la seva visita a Corint, Pau va marxar per a visitar Efes, Jerusalem, Antioquia, i Galàcia (Fets 18,18-23).Durant la seva estada per altres indrets, va escriure una carta als cristians en Corint avisant-los dels mals que podrien ocórrer, però aquesta carta s’ha perdut. Llavors, Pau escriu una altra carta en resposta a un informe de la gent de Cloe sobre els problemes a l’església de Corint (1,11). En aquesta carta, Pau es dirigeix a aquests problemes per mitjà d’ensenyament apostòlic. El primer problema es tracta de les divisions a l’església.
Tot i que l’apòstol va fundar la comunitat i regeix com a líder espiritual, prefereix dirigir-se als cristians de Corint com a germ…

Jesús, El cordero de Dios, Juan 1,29-34.

Todo el texto de Juan 1,29-34 está construido para que nos quede bien claro que Jesús de Nazaret es el Cordero de Dios. Toda esta información está destinada a que todos aquellos que queremos saber quién es Jesús entendamos su singularidad. Él es, nada más y nada menos que, “el Cordero de Dios”.
La una metáfora del cordero que apunta a un elemento central de la fe judía (y cristiana): El cordero del sacrificio. La expresión “El cordero de Dios que quita el pecado del mundo”, la podríamos parafrasear de la siguiente manera: “Este es el cordero que Dios da en sustitución del castigo por el pecado del mundo”.
¿Os acordáis de la historia de Abraham e Isaac en Génesis 22? Dios quiere probar la fe de Abraham. Le dice: - “Toma ahora a tu hijo, tu único, Isaac, a quien amas, vete a tierra de Moriah y ofrécelo allí en holocausto sobre uno de los montes que yo te diré” (v. 2). Abraham hizo como Dios le había mandado. El clímax de la escena se encuentra unos …

Ara, Déu, el trobem en Jesús; i Jesús és fraternitat per al món.

Pare nostre, que esteu en el cel:

Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut» (Mt). Una presentació oficial de Jesús a Israel i al món. Jesús ambaixador, plenipotenciari de Déu, representació de Déu, Déu mateix. Ara a Déu el trobem expressat en Jesús. Déu, ara, es fa present en l’acció solidaria, humana i humanitzadora, de Jesús per al món. Jesús és acció salvadora de Déu en la història. El Déu Pare es revela en el Fill estimat; una relació que revela el seu projecte generador de vida i promoció humana, com fa qualsevol pare i mare; ara som fills en el Fill.

Sigui santificat el vostre nom.

Doneu al Senyor fills de Déu, doneu al Senyor glòria i honor, honoreu el Senyor, honoreu el seu nom, adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat (Sl). …

El capítol primer de l’Evangeli de Joan, ens posa la mirada cap a l’eternitat, d’on provenen i cap a on es dirigeixen totes les coses, ben conscients que l’eternitat no té ni origen, ni acabament. Ho volem comprendre i no podem, perquè això forma part de la transcendència de Déu, en el misteri d’una dimensió absolutament inabastable per a nosaltres. L’Evangelista Joan arrenca l’existència més remota, -que ni tan sols podem imaginar, en el LOGOS, en la PARAULA, on hi havia la VIDA i la VIDA esdevingué LA LLUM de la humanitat. D’aquest mode l’Evangelista ens va acostant al seu propi testimoni, per mostrar-nos la presencia de Jesús al món, -entès com LA LLUM veritable-, anunciat per Joan Baptista, com el qui no era la llum, sinó que venia a donar-ne testimoni. Quan va arribar la LLUM no van rebre-la, perquè no la van reconèixer i els qui la van reconèixer, els que reberen a Jesús, LA PARAULA, que són els qui creuen en el seu nom, els concedeix ser fills de Déu. Una lectura atenta d’aquest …

Aquest diumenge som encara embolcallats per la llum de la Nativitat del Crist. L’Evangeli ens recorda la Sagrada Família: Maria, Josep amb el nen Jesús, i segurament Jaume, “el germà del Senyor”, futur Apòstol i primer bisbe de Jerusalem representat la icona bizantina. Podríem dir que són el primer bressol de l’Església perquè van ser els primers escollits pel Crist. Sant Mateu ens els presenta emprenent un difícil viatge fins a Egipte, fugint de la fúria d’Herodes, a qui el temor de veure amenaçat el seu poder el feia incapaç d’alegrar-se de la vinguda del Rei d’Israel, el Messies, el Salvador. Avui, sabent ja que el Regne del Messies, de Jesús Crist, no és un regne d’aquest món, els poderosos no tenen per què amoïnar-se, ja que el Nadal no representa cap amenaça com ho creia Herodes. Però l’Evangeli és lletra viva i que vivifica, no un relat que explica una història passada. Com podríem doncs aplicar l’ensenyament d’aquest episodi a les nostres vides? A qui l’inquieta avui el naixem…