Comentaris Bíblics Interconfessionals

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les       L’AMOR I EL SEU SINÒNIM ESTIMAR             Avui, el centre de la Paraula de Déu que hem escoltat és l’AMOR i el seu sinònim ESTIMAR. Aquestes dues paraules constitueixen l’ànima de la milícia cristiana. I tambédel monacat. “Militar estimant”!!! La vida sempre hauria de poder ser una qüestió d’amor i m’agrada remarcar que el fragment amb què avui acaba el relat evangèlic, estableix una estreta relació entre amor i obediència, ja que el manament de Jesús va acompanyat de dos imperatius: manteniu-vos i  estimeu ! Benet féu també d’aquest manament allò essencial dela vida del monjo, dient: “No anteposar res a l’amor del Crist”. I de l’obediència,diu que “és pròpia d’aquells que res no s’estimen tant com el Crist” RB 5,2 Estimar és la dinàmica del viure de Déu,que ha consistit a lliurar,fins i tot, el seu Fill per aquells que estima. I nosaltres som aquests estimats a qui el Crist estima tal com Ell é

  Ac 9,26-31; 1Jn 3,18-24 i Jn 15,1-8 El seu manament és que creguem i estimen. Portem més d’un any en el que hem aprés que la vida no és exactament controlable i encara menys aferrar-nos a allò que hauria de ser, perquè, fins i tot, el nostre cor ens pot trair. En la lectura de Fets veiem la lluita que hi ha a la comunitat cristiana primitiva al creure que Saulo podria ser una amenaça i no un company. Va ser necessari que hagués una persona, Bernabé, perquè tinguessin confiança en Pau. Com em puc alliberar o deixar el control de tot allò que he vist i sentit, que pot no ser tota la veritat? A la 1a carta de Joan, Jesús ens fa una proposta molt lluminosa i esperançadora: que ens estimem els uns altres, tal com ell ens ha estimat. Més encara, ens hem d’estimar, com el Pare l’estima a ell. Hem de treballar en equip i sempre comptant amb el Pare, ja que sense ell no podem fer res. La vida cristiana no es pot resoldre en la ideologia que fem raonadament, sinó que és el que es viu e

  L’amor de Déu es manifesta en cadascú de nosaltres. Ell ens va estimar primer i va enviar el seu fill per a donar la seva vida per a nosaltres i oferir-nos la salvació. Mireu quina prova d'amor tan gran ens ha donat el Pare: que siguem declarats fills de Déu. I ben cert que ho som! Per això el món no ens reconeix, perquè no l'ha reconegut a ell. (1a Joan 3:1) Jesús, durant el seu temps entre els homes va mostrar i parlar d’aquest amor a tots aquells que el van voler escoltar, amb un llenguatge senzill i comprensible per a tothom, com quan ho compara amb la dedicació del bon pastor que dona la vida per les seves ovelles, i ensenyar el que havia vingut a fer: estimar-nos i oferir la seva vida a canvi de la nostra, aquesta era la seva missió ens diu. Déu és amor i nosaltres no podem fer més que estimar-lo, creure en ell, deixar que sigui Ell qui dirigeixi cada pas que fem, lloar-lo amb tot el nostre cor, amb totes les nostres forces Lloeu el Senyor, totes les nacions,aclameu-lo,

  Ac 3, 13-19 A la lectura d’avui dels Fets dels Apòstols ens trobem amb el segon anunci del kerigma (el primer és el dia de la Pentecosta) que proclama amb claredat el missatge Pasqual, la mort i resurrecció de Jesús. L’excusa per a fer aquesta proclama kerigmàtica és la guarició d’un invàlid (coix) de naixement. Jesús, aquell a que el poble va lliurar a les autoritats i aquestes (tant jueves com romanes) van condemnar a mort, ha estat glorificat (ressuscitat) per Déu Pare. Déu ha donat a Jesús l’honor més alt. Jesús és el Sant i el Just, però alhora és el Servent de Déu. La humanitat (els jueus, els romans, nosaltres) van matar el qui obre el camí de la vida, l’autor de la vida, però Déu l’ha ressuscitat i els apòstols (en aquest cas Pere i Joan, però també tots nosaltres) en són (som) testimonis. La fe en el nom de Jesús (o sigui, en Jesús) obra miracles (dóna la salut al malalt). Tot el que ha passat amb Jesús ja havia estat anunciat pels profetes (el Messies havia de pat

  Gna. Griselda Cos Monja de Sant Pere de les Puel·les   AMB ESTIL PASQUAL   Cada diumenge de l’any ha de serper a nosaltres com aquell diumengeen el que Jesús Ressuscitat, entrà, es posà al mig i parlà als seus deixebles. El diumenge, amb la seva senzilla “solemnitat”, hauria de marcar la nostra vida de cristians amb la fe en la resurrecció de Jesús.El missatge que aquesta experiència transmet téun fortlligam amb l’amor, l’únic criteri vàlid per testimoniar la fe. El relat evangèlic d’avui conté un devessall de temes pasquals: les ferides de Jesús, el do de la pau, l’Esperit Sant, l’alegria, la missió, la fe de Tomàs i la benaurança dels qui creuran sense haver vist. També hem escoltat en el llibre dels Actes que la primera comunitat cristiana “tenia un sol cor i una sola ànima” i que “tenien tots els béns en comú”. Un estilde vida propi, un estil pasqual. La missió de l’Església avuino és només semblant a la que el Pare confià al seu Fill sinó que és realment la conti

Ac 10,34a.37-43; Salm 117; Col 3,1-4; Jo 20,1-9   Déu és la Resurrecció. La vida viscuda des d’ell és vida de ressuscitats, vida viscuda des de l’Amor.   Sigui santificat el vostre nom.   Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, perdura eternament el seu amor... (Sl). Tot... un projecte d’amor: la vida i la mort, que es diu resurrecció finalment, plenitud del que som. Experimentar tot l’amor de que som objecte, i que el vivim en tot allò immediat i en els qui ens estimen. Cridats a la vida per viure l’amor, amb els qui tenim al costat i l’amor més gran d’aquell que és l’Amor. L’experimentem?, quin accés hi tenim al seu amor? Quins moments, quins camins, quins llocs... ens el fan sentir?   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el consagrà ungint-lo amb l’Esperit Sant i amb poder, com passà pertot arreu fent el bé i donant la salut..., perquè Déu era amb ell. Nosaltres som testimonis... Després el mataren penjant-lo en un patíbul. Ara

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les               Aquest diumenge forma part ja de la força cel ebrativa de la fe pasqual. Els relats de la Passió són, per a nosaltres, certament, el testimoni de fe més decisiu de la primera generació cristiana. L’evangeli de Marc, que comença amb la definició de Jesús com “el Fill de Déu”, avui, al Gòlgota, l’ha ratificat el Centurió dient: “És veritat aquest home era Fill de Déu”. Afirmació que el divendres sant farem ben nostra davant el Crucificat. “Faltaven dos dies per la festa de la Pasqua”, així ha començat avui el relat de la passió, i mentre les autoritats tracten d’arrestar Jesús, una dona descobreix la seva identitat messiànica i, profèticament, l’ungeix amb perfum, anticipant la unció de la seva sepultura i preparant Jesús per al sacrifici messiànic. I Isaïes, en el seu fragment sobre el Servent de Jahvè, com Pau en el de Filipencs, han revestit el Crist de la Passió amb una visió global remarcant-ne