Comentaris Bíblics Interconfessionals

  LA TRANSFIGURACIÓN DEL SEÑOR JESÚS (MC 9, 2-10)   Para encontrar la clave de interpretación de este pasaje debemos observar su conjunto, no abordarlo como un islote sin conexiones fuera de él mismo. Concretamente, si echamos una mirada al capítulo anterior, nos encontramos con el famoso pasaje en el que Jesús pregunta a sus discípulos sobre lo que se dice de Él. Lo hace a dos niveles: primero, “¿quién dice la gente…?” y, después,  “¿y vosotros quién decís que soy Yo?”.   Pues bien, ahora en este pasaje de la Transfiguración, estamos ante el tercer nivel, ese que en cursos de idiomas o en pantallas de videojuegos llamamos el nivel avanzado. Porque ahora yo no es la gente ni son los discípulos los que responden. En la Transfiguración será Dios el que responda quién es Jesús, el Hijo de Dios.   Y es que estamos ante lo que llamamos una “teofanía”, es decir una manifestación de la gloria de Dios en su Hijo Jesús para mostrarnos que es Dios y hombre. Pero, ¡ojo!, no es Dios Padre ni

  Gn 9,8-15; Salm 24; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15.   Déu compromès amb la vida sempre; amb Jesús..., i ara amb nosaltres també.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Aliança amb Adam, i Noé, i Abraham, i Moisès..., ara nova aliança de Déu amb Jesús. Déu pare, Déu-amor..., també Déu-aliança que és Déu-compromís amb la vida de la creació i dels seus fills; i ara Déu es fa salvador ... «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs...   Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada   ...» (Gn). Déu és garantia de futur i motiu d’esperança; el nostre Déu és un Déu de vida, no de mort. Déu és sempre creador de vida.   Vingui a nosaltres el vostre Regne.   Jesús, …   es presentà… predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l'hora i el regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova» ( Mc)

  Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les   LA COMPASSIÓ DIVINA I LA NOSTRA COMPASSIÓ HUMANA   Jesús, batejat i ungit per l’Esperit Sant al Jordà, segueix essent el personatge central d’aquest diumenge. I ho és també el leprós. Per a mi aquesta narració evangèlica se centra en  la compassió divina, sí, però també en la nostra compassió humana . El significat exacte del verb  Compadir  aplicat a Jesús, és el que millor em parla del cor del nostre Déu. El relat evangèlic d’avui comença amb l’acció del leprós: “s’agenolla i li diu: suplicant-lo: “Si voleu em podeu purificar” . Pregària humil i confiada!I l’evangelista Marc diu que, “Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: Sí que ho vull. Queda pur”, mostrant-li amb aquest gest una gran tendresa, doncs t ocar un leprós   era un gest prohibit.  Però a Jesús quan una norma va en contra de la persona, no dubta a trencar-la. L’amor diví és molt sovint escandalosament misericordiós. Sense la misericò

  “Encarnar el evangelio". Marcos 1,29-39. El texto del evangelio que tenemos en esta semana es una preciosa escena que contiene nada más y nada menos que los elementos centrales del concepto de misión cristiana que encontramos en Jesús, en los discípulos, en el apóstol Pablo (1Cor 9,16s) y en el resto del cristianismo del primer siglo que luego llegó a ser el gran movimiento cristiano que ha llegado hasta nuestros días. Este concepto de misión puede ser resumido con la expresión "encarnar el evangelio" y tiene que ver sobre todo con la forma en la que Jesús se implicaba en la vida de las personas necesitadas y en como esta implicación impactó tanto la vida de sus discípulos, que ellos hicieron lo mismo y esto llegó a formar parte del ADN de la iglesia desde el principio hasta nuestros días. En esta escena vemos a Jesús que: a) escucha sobre la situación de la suegra de Pedro; b) se acerca a donde ella estaba; c) la toma de la mano; y d) la levanta, la sana y e

  El Grup de Treball Ecumènic de Sant Feliu de Llobregat , neix com una comissió per preparar la trobada dels comentaristes del blog de Comentaris Bíblics Interconfessionals, que va tenir lloc a la primera Església Evangèlica de Sant Feliu, amb la participació del Sr. Bisbe Agustí Cortés.   D’aquella trobada la comissió decideix continuar com a Grup de Treball, per continuar reflexionant sobre l’ecumenisme i possibles activitats.   Els integrants d’aquest grup:   Pastor emèrit Miquel García Pastor Ismael Llaudis Reyes Mª Pilar Lozano Lluís Brull Xavier Artigas DP   Presentem unes reflexions bíbliques que vam fer el 7 de gener d’acord amb el calendari litúrgic d’aquell dia:     1ª Juan 3:22 a 4:3.   Hartos estamos de oír el que todas las religiones son iguales. Que todas buscan lo mismo...paz y bien (en el mejor de los casos). Ésa nunca ha de ser la Verdad que buscamos. El Señor es soberano y ÉL sabe quiénes forman Su Pueblo. Nosotros , no.. Sabemos que

  La gran importància de l’ecumenisme «manteniu-vos en el meu amor» (Jn 15,9) Avui, més que mai, estem vivint una situació molt preocupant a nivell global. Aquesta situació també la podem fer extensible a la necessitat de la unió dels cristians, ja que només podrem avançar si estem i ens sentim units. La unió dels cristians és possible, però no és fàcil, perquè cal que tothom posi una mica de la seva part. Els reptes que tenim els hem de convertir en oportunitats. Hem de deixar de banda el llenguatge polèmic i els prejudicis del passat. Hem de partir del que tenim en comú i treballar-ho i no estar pensant sempre en el que ens separa. Crec que el fet de saber que podem aprendre de l’altra persona ens ha d’ajudar a cercar aquest camí de comunió entre les diferents confessions cristianes. Tothom és conscient que el record fa present el passat i que el passat no el podem canviar, però sí podem fer que el que va passar no es torni a produir. El diàleg és necessari, no només per un

  Jn 3,1-5.10; Salm 24; 1Co 7,29-31; Mc 1,14-20.   L’Evangeli és una presentació creient de Jesús; i una invitació a creure en ell.   Pare nostre, que esteu en el cel:   Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre..., vós que estimeu tant... (Sl). Dit de moltes maneres, Déu és amor; la veritat última de la realitat és l’amor, la bondat, la justícia...; fora de l’Amor no hi ha res. Necessitem de l’Amor per entendre qui som, d’on venim, on anem... Vingui a nosaltres el vostre Regne.   “...perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat” (1Co). Només l’amor, i totes les seves manifestacions, perdura i és el que fa avançar la història; només l’amor dóna consistència a la vida.   Després d’haver estat empresonat Joan... La seva no era una predicació innocent; el Regne ja el sentia a prop; la seva invitació a la conversió era una denuncia incòmoda. ... Jesús es presentà a Galilea predicant...: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a