dijous, 25 de maig de 2017

Ascensió del Senyor - 28 de maig del 2017


Mt 28, 16-20

La situació  de les nostres comunitats cristianes és difícil enmig de una societat que viu a esquenes de Déu. Ser cristià, “no està de moda”, viure la nostra fe implica caminar en contracorrent, perquè seguir a Jesús i compartir la Bonanova implica col·lisionar amb els valors de la nostra societat. Per tant, en aquests moments sorgeixen preguntes que hem de respondre: on i com reafirmar la nostra fe en aquests temps de crisis?, Què hem de fer les comunitats de Jesús? què és l´essencial en les nostres vides? Nosaltres com aquells deixebles també estem convocats per Jesús per orientar-nos en la nostra tasca i per afirmar i sostenir la nostra fe. Molts de nosaltres, també, vacil·lem davant les paraules de Jesús, la nostra fe és fràgil i petita: però Jesús no ens retreu res, ens anima a treballar perquè el món hi hagi homes i dones que visquin com a veritable deixebles de Jesús. Seguir a Jesús és ,abans de res, una experiència vital profunda que transforma la nostra ment i cors. Només amb l'ajuda de l'Esperit Sant podem anar en contracorrent, viure vides orientades a la missió de compartir i viure l'evangeli de la pau. Amén

Germán López Cortacans


dissabte, 13 de maig de 2017

Diumenge 5 de Pasqua - 14 de maig del 2017

                 CAMINO-VERDAD-Y VIDA

                           (JUAN 14 : 1 a 12)

 “Voy a preparar lugar para vosotros...y sabéis a donde voy”...(versículos 2 a 4).
 Y Tomás descubrió un doble problema en esas palabras. Si no sabían el destino, ¿cómo iban a conocer el Camino? (5).
(6)        El “camino” tiene una especial importancia por causa del contexto. Ya venía Jesús indicando que si no es “a través” de Él...(recordemos que es La Puerta).
 Y, siendo la Verdad,es por éso que hace al camino, seguro y fiable. La realidad que lleva a la Vida.
 “Nadie VIENE” (erjetai - 3ª persona singular presente indicativo medio). Hay que traducir por “VIENE”; porque ése verbo (bien traducido) coloca a Cristo JUNTO a Dios.
 Nadie puede allegarse al Padre a no ser por la percepción de la verdad y la participación de la vida que en su Hijo se revela a los hombres. Conocer al Hijo, constituye el conocimiento de Dios.
 “Si me habéis conocido,conoceríais también a mi Padre” (7). y Felipe, consciente de que conocía a Dios, pero no en ese sentido tan íntimo que Jesús estaba apuntando ; le ruega: “Pues...¡muéstranos al Padre!” (8).
 Y jesús le reprochó...”oye...que dar a conocer al mismísimo Dios, ha sido toda mi misión”; “¿aún no te has dado cuenta de que el Padre y Yo, SOMOS UNA SOLA ESENCIA ?.
 Todo lo que Jesucristo hablaba venía de esa especial relación Padre-Hijo. Y todas sus obras y maravillas eran la demostración de que el Dios Trino moraba en Él. Moraba y actuaba por medio de Él (9 a 11).
 Y una última aclaración...Se lee que Jesús dijo que “los suyos” iban a hacer mayores obras que las de Él (12). ¿Puede ser éso posible?...¿podemos hacer aún mejores (y mas grandes) señales que las que Jesús hizo cuando estuvo entre nosotros?.
 Nuestras obras jamás podrán superar a las realizadas por Él en calidad, pero sí lo pueden hacer en extensión ; nos bastaría con sumar la cantidad mas los años mas los creyentes, de todos los tiempos. El Señor así nos lo dejó escrito.
  Bendiciones.

                                                                                          Luis Brull

          

dissabte, 6 de maig de 2017

Diumenge 4 de Pasqua - 7 de maig del 2017


Jo 10, 1-10

L'evangeli que comentem avui és una mica difícil, de fet els mateixos deixebles reconeixen que no l'entenen, però ens deixa tres frases de Jesús molt suggeridores:

«Jo sóc la porta de les ovelles» (v. 7)
«Els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges» (v. 9)
«He vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir» (v. 10)

En un moment que veiem com moltes comunitats envelleixen, com molts joves no saben ni han sentit parlar de Jesús de Natzaret, com moltes celebracions exequials esdevenen cerimònies civils, en aquest moment d'aparent replegament, sentim com Jesús ens recorda l'essencial: «Jo sóc la Porta».

L'accés a la Fe no és un accés sociològic, ni familiar, ni educatiu, és un accés a la Porta, a la trobada personal amb Jesús Ressuscitat, Ell és la porta d'entrada a la Fe. Molts dels qui llegiu aquestes paraules heu travessat la porta de la Fe. Travessant el Crist, ens hem revestit d'Ell, adoptem en la nostra vida les mateixes actituds de Crist Bon Pastor. Pere Casaldàliga deia: «La nostra vida és l'únic evangeli que molta gent llegirà». Cal que en la nostra vida els altres descobreixin la Bona Notícia (això vol dir Evangeli) que el Crist és viu, i ens dóna vida i vida a desdir.

Nosaltres, avui som cridats a ser aquell que acompanya la gent del seu voltant(familiars, amics, companys de treball o estudi,...) fins al Ressuscitat, fins al qui és la Porta i els convida a traspassar junts la porta, a trobar-se amb el Crist i deixar-se transformar per Ell, i així entrar a formar del gran ramat que és l'Església de Crist, d'aquest ramat que alimenta la seva existència en les pastures de l'amor a Déu i als germans.

Comuniquem aquesta joia i aquesta esperança. Hem estat cridats a la Vida, convidem a participar de la Vida.


                            Mn. Josep Anton Clua, Diaca

dimarts, 25 d’abril de 2017

Diumenge 3 de Pasqua - 30 d'abril del 2017


Fets 2,14.22-33; 1Pe 1,17-21

Lc 24,13-35

El diàleg que llegim entre els amics és de sentir-se abandonats per Jesús. Ells havien posat tota la confiança per ser salvats. Havien deixat tot per seguir-lo. Se sentien enganyats i ara algunes dones els hi volien fer creure que el seu cos ja no estava en el sepulcre i que l’havien vist. S’havien amagat per por. Encara no havien entès res de la salvació que proclamava Jesús.
Jesús sabia que primer els havia de deixar parlar perquè poguessin caure tots els dubtes que tenien en el seu cor. Els convidar a parlar des del seu cor i ho van fer, per després passar a confiar en la bondat de Déu, malgrat no era gens fàcil. Jesús sempre espera la invitació.

Els deixebles d’Emmaús el van reconèixer en la fracció del pa, perquè primer el van acollir  com a company de viatge i van escoltar la seva paraula. El text ens diu que ells no van romandre a Emmaús, sinó que es van aixecar i van tornar a Jerusalem; sabien on havien d’anar i què fer.
Malgrat això, a l’igual que aquest deixebles, Jesús se’ns revela quan estem més vulnerables, són les persones més porugues, amb més dubtes...

En els moments que més abandonats ens sentim és quan Jesús més a prop està, perquè ¿quantes vegades no hem sabut reconèixer la paraula d’un amic, l’abraçada d’un nen o el consol d’un metge?. Ell mai ens deixa sols; mai respon a la defensiva; mai s’imposa. Avui dia podríem dir que és el millor GPS que podem tenir pel viatge de la vida.
Pasqua marca el començament de l’esperança i la promesa d’una nova vida. Després de la foscor i el fred de l’hivern, el sol ens escalfa donant-nos nova vida. El que es va percebre com mort va ser el gran testimoni d’aquest miracle de la fe que produeix nova vida i que viurem per tota l’eternitat en el seu amor.

Hi ha moments que recordem Jesús i ens preguntem pel significat del seu missatge i de la seva persona, però si alguna vegada, a l’escoltar l’evangeli i recordar les seves paraules, hem sentit «que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí», no hem d’oblidar que Ell camina al nostre costat i, encara més, quan no el sentim també.


Llic. M. Pilar Lozano

dimecres, 19 d’abril de 2017

Diumenge 2 de Pasqua - 23 d'abril del 2017


Jn 20, 19-31

Introducció

Els cristians som fills de casa bona, perquè som a imatge i semblança de Déu, malgrat les nostres infidelitats, el nostre pecat, la nostra manca de fe Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, pel gran amor que ens té, ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Som hereus de Déu. Ell ens ha introduït a casa seva i ens hi manté. Amb amor, amb il·lusió i amb esperança: L’esperança que us dóna és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar.  Pelegrinem -malgrat que el camí moltes vegades no és planer- pels temps cap a l’eternitat. El dia que Jesucrist es revelarà. 

El vespre d’aquell mateix diumenge, vuit dies més tard
Cada diumenge és Pasqua, celebrem l’últim sopar i que Jesús ha ressuscitat: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo, és a dir, cada diumenge celebrem que és el dia que ha obrat el Senyor. D’aquí la importància del diumenge, com el dia del Senyor, el dia que tot va tornar a néixer, Eucaristia vol dir “acció de gràcies”: donem gràcies a Déu per haver ressuscitat el seu Fill i va omplir de sentit les nostres vides i la mort mateixa. L’Eucaristia del diumenge no és un ritus a complir, ni quelcom que depèn de la capacitat d’animació del qui la presideix, sinó que és la presència i manifestació de Jesús en la comunitat perquè anem prenen consciència de qui és Ell, cada diumenge tenim l’oportunitat de tenir experiència de Crist Ressuscitat, i així poder viure la setmana amb una mirada pasqual,....

Estant les portes tancades per por dels jueus: Jesús entrà, es posà al mig
Jesús no necessita que les portes estiguin obertes per poder entrar. Encara que jo tingui el meu cor tancat per la por, la decepció, la tristesa,...Jesús pot entrar i vol entrar. Per què? Doncs perquè ens estima i ens vol treure les pors, ens vol donar pau i alegria. Dues vegades ho repeteix Jesús Ressuscitat: Pau a vosaltres. I tant de bo per la nostra manera d’estimar, de viure,... es fes de nou realitat el que hem escoltat en la lectura dels Fets dels Apòstols: cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat.

Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres
La Pasqua no és un punt i final és una ordre de marxa, és essencialment missionera. Jesús ens envia, som els seus missatgers per do seu i gràcies a l’Esperit Sant: Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.

Final

Feliços els qui creuran sense haver vist: Jesús Ressuscitat ens diu aquesta benaurança a nosaltres que no l’hem vist; ens hem de sentir feliços, feliços per la fe que tenim, perquè creiem malgrat tot en Jesús Ressuscitat; feliços perquè no ens cal ser com Tomàs. Oh si?. Deixem que Jesús entri en el nostre cor ens doni la seva llum i la seva pau; que acollim la seva presencia en el pa i en el vi perquè ens doni forces per ser testimonis.

Mn. Josep-Ramon Ruiz i Ramon.


dissabte, 15 d’abril de 2017

Diumenge de Pasqua - 16 d'abril del 2017


Jesús ha ressuscitat!


Jesús ha ressuscitat! Aquesta és la salutació pasqual, el crit de milions de cristians en aquest dia. Una cosa semblant passa en l'escena que ens narra l'evangeli d'aquesta festivitat, tots corren: Maria Magdalena, Simó Pere, el deixeble estimat. No és per a menys. Una cosa inesperada ha passat, encara no saben exactament què, però Jesús ja no és al sepulcre, no es troba entre els morts. Serà del deixeble estimat (tots som el deixeble estimat) de qui dirà l'evangelista que «ho veié i cregué» És curiós, però encara no es narra cap aparició del ressuscitat; el que han vist aquests primers testimonis és ben poc, uns objectes de l'embalsamament, però res més. Més aviat és el que no veuen: Jesús ja no està entre els morts. Serà la fe la que farà possible creure en Jesús, creure en la seva resurrecció. I aquest missatge és molt actual. Després els evangelis narraran les aparicions de Jesús ressuscitat, però aquestes no anul·len el moment de la fe.

La nostra fe està arrelada en la resurrecció de Jesús: aquesta és la nostra fe, aquesta és la fe de l'Església. La resurrecció del Senyor és un cant d'esperança davant els sofriments de tants germans nostres, davant la injustícia que tants estan patint, davant el dolor dels molts que pateixen ... El mal, la mort no tenen l'última paraula. La comunitat creient, l'Església, té la responsabilitat de preparar el camí perquè tot això canviï. No serveixen les receptes de la resignació i de la paciència estèril, hem de insistir en que tots gaudeixin de l'experiència de la resurrecció.


Javier Velasco-Arias