Comentaris Bíblics Interconfessionals

  El Baptisme del Senyor                   Amb el Baptisme en el Jordà, culmina la manifestació de Jesús com a Fill de Déu que hem celebrat al llarg del temps de Nadal, però a la vegada se’ns presenta un Jesús ja adult, disposat a iniciar el seu ministeri públic. En el Baptisme del Senyor, Déu Pare manifesta i certifica, per mitjà de l’Esperit Sant, una vegada més, la divinitat de Jesucrist. Si el Nadal era la manifestació del Crist en l’àmbit humil de Betlem, i l’Epifania era la manifestació universal, a tots els pobles, el Baptisme és una manifestació absoluta i plena de la divinitat de Crist. Per això, el Baptisme del Senyor és una epifania, ja que és una manifestació al món, i una teofania, perquè és una manifestació de Déu mateix. Jesús és batejat per Joan en el Jordà, ungit per l’Esperit Sant i proclamat Fill de Déu per la veu del Pare des del cel. A partir d’aquí, Jesús ja pot començar a dur a terme la missió que el Pare li ha encomanat, per anunciar i realitzar la salvació.

Sir 24,1-2.8-12; Salm 147; Ef 1,3-6.15-18; Jo 1,1-18.     Déu emigrant, foraster que arriba, estranger entre nosaltres, sense papers...   Pare nostre, que esteu en el cel:     «El Senyor de l'univers em donà una ordre, el qui em va crear i m'assenyala on plantaré la meva tenda em digué: “Acampa entre els fills de Jacob, fes d'Israel la teva heretat, treu nous plançons entre els meus elegits”. M'ha creat abans del temps, des del principi, i mai més no deixaré d'existir... » (Sir). Només des de l’Amor del Pare s’entén el Fill, que és la seva Paraula i Saviesa, la seva expressió; és l’amor que genera l’altre; és l’amor que ens fa eterns, inoblidables, sempre presents...; també aquesta és la vida de Déu, Trinitat, Família i família amb nosaltres també. I, com sempre l’amor, també l’Amor de Déu s’encarna, entra dins de qui estima, ... i es produeix el miracle de la vida que neix novament.     Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha ben

Jesús fue circuncidado como todos los nacidos del pueblo judío y la ceremonia se hizo al octavo día, tal como marcaba la Ley (Lucas 2:21). “Y cuando se cumplieron los días de la purificación” fueron a Jerusalén cumpliendo con la ley ceremonial (Lucas 2:22). En el capítulo 12 del libro del Levítico se nos indica el que una mujer debía purificarse después del haber dado a luz. Así que esa Presentación del niño Jesús en el Templo estaba “cantada” por la suma de los dos acontecimientos... la Circuncisión del niño y la Purificación de ellos a los 33 días después de la circuncisión. La ofrenda que fue presentada entonces para la ocasión nos habla de la sencillez y humildad en la que vivía la sagrada familia. Y... repetimos: Sencillez y Humildad! no decimos Miseria y Pobreza; eso son confusiones falsas. Si acudimos a la Ley (Levítico 12:8) podemos ver que la ofrenda que se entregó, dos aves, corresponden a esa “categoría” de vida. No pudieron costearse un cordero. Allí, en el interior del Tem

  Dia de Sant Esteve Mt 10, 17-22; Fets 6, 8-10 i 7, 54-60 Màrtir és una paraula manllevada del grec, idioma on té el significat de testimoni. El cristianisme la va prendre per anomenar aquells que des dels primers temps de l’Església -els anys següents a la primera Pentecosta- van donar fe de la Veritat, de Jesús de Natzaret, el Messies esperat per Israel, el Salvador de la humanitat, veritable Fill de Déu i Ell mateix Déu, igual en essència a Déu Pare qui l’engendrà abans del temps i veritable Fill de l’home, engendrat en el temps per Maria, la Verge. Què és doncs un màrtir? És un testimoni, és a dir qui ha vist, sentit, comprovat, qui en té l’experiència personal d’alguna cosa, d’un fet, d’una persona, i en dona prova, ho manifesta davant d’altres. Entre els cristians, qui dona testimoni del Crist, de la Veritat que Ell proclamà amb la seva Vida i el seu Evangeli. Sant Esteve és conegut a l’Església com el “Protomàrtir”, és a dir, primer màrtir, doncs va ser el primer que hi

  LA NIT MÉS BONICA DE L’ANY   La més especial, on la Llum és més present que cap dia de l’any és la Nit de Nadal. Com a cristians hem de fer nostres les paraules d’Isaïes 9: 2 El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum; ha brillat la claror sobre els habitants de la terra tenebrosa. Vivim en un mon immers en la foscor, en la tristesa. Nosaltres som la llum del món, l’alegria perquè gaudim de la llum resplendent que se’ns va donar amb l’arribada del Messies a la Terra i a les nostres vides. El poble jueu no creia en Jesús com el Messies, malgrat les paraules del profeta: Perquè ens és nat un infant, ens és donat un fill i el principat reposarà sobre la seva espatlla;i serà anomenat “Admirable, Conseller, Déu Fort, Pare Eternal, Príncep de Pau.” (Isaïes 9:6) I així és com l’hem de viure en les nostres vides, aquell qui només es digne de ser adorat i admirat, qui ens marca el veritable camí amb els seus consells i amb la seva direcció, un Déu fort a qui

  Per Griselda Cos i Boada   Monja de Sant Pere de les Puel·les   El pla de Déu, amagat en el silenci dels segles   El naixement de Jesús a Betlem és un Misteri insondable iun fet històric molt concret que tenen en el seu rerefons,la Mare de Déuiun sagrat missatger, l’àngel Gabriel, per l’anunci del qual hem conegut l’Encarnació del Fill de Déu. La litúrgia d’avui és un devessall de temes profunds. Aquestssintetitzen la teologia de l’Encarnació,quetécom a actor divíl’EsperitSant quifecundà les entranyes de Maria. Vegemamb admiració els temes essencials del relat evangèlic d’avui: l’amor del nostre Déu, que es fa carn de la nostra carn;l’Esperit Sant damunt Maria,que revela la personalitat única del qui serà el seu Fill; ila resposta obedient de Maria a la paraula de l’àngel. Tot i el protagonisme de Maria,el relat és, no obstant, predominantment cristològic: ens hiés reveladala veritable identitat de Jesús, Fill de Déu;sí, ha estat de Déu la iniciativa de la seva Encarn

  La meva ànima celebra el meu Déu. Is 61,1-2a.10-11; 1Te 5,16-24; Jo 1,6-8.19-28 Les lectures d’avui ens inviten a un canvi de les perspectives que tenim i ens criden a un lideratge que no és el que entén aquest món. Les paraules que llegim en Isaïes « L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu...» Al ser ungit, el profeta ha d’anunciar la bona nova a tothom que ho està passant malament. Se sent ple de goig i veu la transformació que portarà el Senyor i proclama el poder de l’amor i l’ impacte que portaria a tota la humanitat. L’Esperit que ha rebut l’anima a fer front del risc que suposa fer la seva proclamació. Avui tenim el desafiament de proclamar que Déu està al nostre costat, fins i tot, en la situació que estem vivint a nivell mundial, i de denunciar totes les injustícies que veiem i estem vivint. Intentem fer com Joan Baptista ser una veu que clama en el desert. En la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica ens demana: « viviu sempre contents, no us ca