diumenge, 15 de gener de 2017

Diumenge 2 de durant l'any - 15 de gener de 2017


Is 49,3.5-6; Salm 39; 1Co1,1-3; Jo 1,29-34.

Una mediació que és Déu mateix: Jesús; i el seu Esperit viu també en nosaltres.

Pare nostre, que esteu en el cel:

El Senyor em digué: «Ets el meu servent, Israel, estic orgullós de tu.» El Senyor m’ha format des del si de la mare perquè fos el seu servent i fes tornar el poble de Jacob, li reunís el poble d’Israel; m’he sentit honorat davant el Senyor, i el meu Déu ha estat la meva glòria (Is). La paternitat de Déu s’expressa ara en un mitjancer històric; la voluntat de Déu es va teixint ara en la història, a poc a poc, com un embaràs; amb la resposta humana de qui l’acull. L’acció de Déu Pare sempre és creadora i salvadora, actualitza el seu projecte alliberador a cada moment; la paternitat també es manifesta amb la fraternitat dels fills.
“L'únic que pot salvar la vida d'un ésser humà és un altre ésser humà” (Metges sense Fronteres – 2014); per això es dóna l’encarnació de Déu.

És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia (Jo). És la veritat amagada de la divinitat de Jesús, de l’encarnació de Déu, del compromís de Déu amb la història de la humanitat per l’alliberament humà. Es revela la seva divinitat en la seva humanitat; endinsem-nos en la seva humanitat per trobar la seva divinitat, i la nostra.
Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant» (Jo). Un nou Esperit hi ha al món, una nova sensibilitat, una nova acció, una nova escala de valors, una nova manera de ser i fer: la de Jesús, la de l’amor; que salva el món, que és generadora de vida en el món.
Jo ho he vist, i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu» (Jo). Hi tantes aproximacions al Misteri de Déu en tantes experiències religioses; en Jesús hi descobrim el rostre humà de Déu.

Sigui santificat el vostre nom.

Tenia posada l’esperança en el Senyor, i ell, inclinant-se cap a mi, ha inspirat als meus llavis un càntic nou, un himne de lloança al nostre Déu (Sl). El protagonista de la pregària és Déu; per la pregària ell s’encarna en nosaltres.

Faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel.

«... t’he fet llum de tots els pobles perquè la nova salvació arribi d’un cap a l’altre de la terra» (Is). La mirada de Déu només pot ser universal, i la seva acció també; el que val per una persona ho val per totes; ell és creador de tots.

Per això us dic: «Aquí em teniu: com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, vull fer la vostra voluntat, guardo la vostra llei al fons del cor.» Anuncio amb goig la salvació davant el poble en dia de gran festa. No puc deixar d’anunciar-la, ho sabeu prou, Senyor (Sl). La voluntat de Déu, salvadora, solidària, humana, es pot convertir en programa de vida, resposta concreta de fraternitat, d’humanitat; l’amor mai són només paraules; l’amor sempre cerca el bé de l’altre; i així, es torna un “evangeli”, una bona notícia  de festa.

... als santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats, en unió amb tots els qui pertot arreu invoquen el nom de Jesucrist, el nostre Senyor i el d’ells. Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor (1Co). Santificats, consagrats..., plens de Déu, tocats de ple per l’acció de Déu que són totes les seves gràcies i dons, que són els millors valors humans, les millors esperances, els millors drets de tota promoció humana.

I perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que pren damunt seu el pecat del món (Jo). Jesús és ofrena i culte de Déu a la humanitat. Jesús és perdó de Déu i lloc de reconciliació per al món.

La nostra vida, la nostra història, són espais creadors de Déu per al món.


Mn. Miquel García Bailach

divendres, 6 de gener de 2017

Baptisme del Senyor - 8 de gener de 2017


Jesús es presenta al Jordà, davant Joan Baptista, com un més, «a fer-se batejar». En aquest acte senzill, humil, es produeix una gran teofania –la manifestació de Déu trinitari–, la Paraula del Pare avalant la missió del Fill, de Jesús, i l'acció de l'Esperit Sant que baixa del cel i es fa present també en Jesús.

Les paraules i les accions de Jesús en tota la seva vida pública, que s'inicia amb el baptisme a la vora del Jordà    –episodi al mateix temps senzill i sublim–, estaran caracteritzades per un respecte exquisit per les circumstàncies concretes de cada persona, amb una atenció especial als febles, als senzills, als humils, com ens recorda la profecia messiànica d'Isaïes (primera lectura): «No trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que vacil·la» (Is 42,3). A ells i a tots oferirà una «bona nova» de salvació, d'alliberament.

Els gestos i el missatge de Jesús interpel·len el cristià i la cristiana actuals, no només per canviar d'actitud personal sinó, sobretot, per contrastar la nostra relació amb els altres: respon a un respecte delicat de les seves limitacions, diferències, mancances, etc.? Els seus problemes, dificultats, angoixes, necessitats..., les viu com a pròpies?

Javier Velasco-Arias
biblista


dilluns, 2 de gener de 2017

Solemnitat de Santa Maria Mare de Déu - 1 de gener de 2017


Nm 6,22-27; Gal 4,4-7 i Lc 2,16-21

El primer dia de l’any es dedica a Maria, Mare de Déu, el dia de la Pau i el primer dia de l’any 2017. Veiem que tenim un entorn religiós, un humà i un de temporal. També tenim una notícia important: «Déu ens ha beneït per a sempre».
Jesús neix com un desconegut, fora de l’ambient familiar i dels veïns, fora de la seva terra.
La Pau apareix en la lectura de Nombres i en la de Lluc. En les dues la trobem com un do de Déu.
El text de l’evangeli és la visita dels pastors a Jesús, on ja veiem la preferència dels marginats per part de Déu. Déu té present tothom per fer una altra història. Fins i tot, els hi confia la missió als pastors perquè siguin portaveus donant a conèixer el naixement de Jesús.
A través de Maria i els pastors veiem dos models d’actituds, dues formes d’acollir, que poden arribar a tothom.
Trobem el testimoni dels pastors i que tothom queda «descol·locat» com diríem avui dia, ja que és un fet inaudit: en aquest nen s’ha manifestat un Salvador, Crist i Senyor. Déu s’acosta a nosaltres sense fer soroll i de forma senzilla. Però els pastors no només es queden, sinó que tornen a les seves cases improvisant una oració d’acció de gràcies.
Maria té un lloc particular, ja que no diu res, ella escolta. Apareix com a model de deixeble que escolta. També ens ensenya que per arribar a Ell cal fer oració, ella «guardava tot això en el seu cor i ho meditava.»
En aquest passatge està la notícia de la circumcisió i imposició del nom que és un dels misteris de la infantesa de Jesús. Aquest nom apareix en anteriors personatges, però només en Jesús de Nazaret es compleix el seu significat etimològic: «JHV Salva».
Totes les persones, igual que fa més de 2000 anys, continuem necessitant el Salvador. Amb l’exemple dels pastors d’anar a donar la notícia van fer el que Déu els hi demanava i per tant és on es compleix: són els «senzills de cor els que veuran Déu».
Tothom sap que per prendre la decisió de seguir-lo s’ha de deixar de banda l’egoisme, la comoditat, el plaer i la vanitat, ja que no es pot fer un Déu a la mida de cada persona, sinó que és un únic Déu. Hem de deixar que Jesús neixi dins del cor de la cada persona.

Mª Pilar Lozano



dissabte, 31 de desembre de 2016

Nadal del Senyor - 25 de desembre de 2016

Comentari bíblic (Lc 2, 1-14) (Jn 1, 1-18)

Els dies anteriors a la Nativitat l’Esglesia Ortodoxa canta: Prepara’t, Betlem, l’Edèn s’obre a tots els homes; prepara’t Efratà, perquè a una gruta l’arbre de la vida floreix d’una Verge. El seu si esdevé el Paradís místic on creix la planta divina de la qual aquells que en mengin viuran en lloc de morir com Adam. El Crist ve al món per tornar a aixecar la seva imatge caiguda.
Davant la magnitud del Misteri del Naixement de Déu segons la carn, no hi ha millor comentari que l’himne, la pregària o la icona, què és, en imatge, himne i pregària a la vegada.
Quina és la notícia que avui proclama l’Evangeli?: Avui us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Els noms de Crist, Ungit, Messies designen aquell que el poble d’Israel esperava i que havia de ser el Salvador promès. Senyor és com el poble jueu anomenava Déu. El mateix ens diu sant Joan: I el Verb era Déu. ... I el Verb es feu carn i habità en nosaltres.
Qui rep el primer i de manera immediata aquesta notícia? Uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Ser despert en la nit, vetllar, és vèncer la tenebra, la foscor en un mateix. O d’altra manera: Ell era la llum veritable que il·lumina tot home que ve al món ... La llum brilla en la tenebra i la tenebra no l’ha ofega. Vetllar és esperar i guardar: atenció i sobrietat o integritat, els requisits de la pregària. Sense una fita clara, quin sentit tindria la vetlla? El raciocini, la ciència, la lògica, l’intel·lecte avancen lentament i han de fer el llarg viatge dels tres Mags. És més a prop de la cova quelcom que sentim com a intuició, que ens depassa i a la vegada sabem molt íntim, que no entenem però seguim sense dubtar.
Qui fa l’anunci? Un àngel del Senyor se'ls va aparèixer i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Com a la Tenda que erigí Moisès o al Temple de Salomó, la glòria de Déu que hi penetra és Déu mateix. La participació en la Llum divina és el coniexement, la contemplació, la visió de Déu, tant com els homes som capaços.
El temor sant dels pastors és la immediata reacció de l’home, conscient i coneixedor de la pròpia petitesa davant de la visió en què es veu immers. El no tingueu por de l’àngel és la paraula que serena el cor i obre les orelles per escoltar la Paraula, el Verb, que Déu adreça a l’home.
Com reconeixerem el Messies que ha nascut? Trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. La iconografia bizantina ens mostra la menjadora com una pedra buidada, a l’estil d’una tomba, d’un fèretre. El dia de la Resurrecció podem observar la mateixa pedra, llavors com a tomba buida.
I la gruta fosca excavada en la muntanya és també la nostra realitat en aquest món caigut, on ha estat sepultada la Imatge divina segons la qual vam ser formats; i és també el sepulcre on dipositaren el cos del Crist davallat de la Creu, el mateix que les dones santes i els primers Apòstols veieren buit i amb les mortalles a part, significant que el Crist havia ressuscitat, havia vençut la mort. Aquelles mortalles són avui els bolquers, les faixes amb què el’Infant diví es embolcallat i el signe de què ha vingut per a baixar fins la mort i vencer-la, i així tornar a aixecar la imatge caiguda

                                     P. Josep

dimarts, 13 de desembre de 2016

Diumenge 4 d'Advent - 18 de desembre de 2016


Mateo 1, 18-24

L´evangelista declara que Jesús portarà el nom de Emmanuel que vol dir  Déu-amb-nosaltres. El missatge de l´evangeli ens dona esperança en un moments socials i polítics  on sembla que hem perdut el nord i els valors com la veritat i la justícia han diluït el seu sentit, i en la nostra societat  la soledat es fa insuportable.  Per això, avui quart diumenge d’advent, cal reflexionar amb serenor i preguntar-nos què vol dir que  Déu està amb nosaltres. Pot ser és el moment de mirar enrere i recordar quan estàvem també nosaltres en la “vall fosca”, quan ningú ens comprenia, i la soledat ens ofegava. En  aquests moments de feblesa i de impotència,van sentir la seva veu que ens deia estic al teu costat, no tinguis por. La força de l´evangeli radica en la seva radicalitat: es possible viure una vida plena de sentit per que Déu es amb nosaltres. Compartim aquesta joia amb els nostres amics, veïns i coneguts; recuperem tots junts el sentit profund del Nadal. Amén.

Germán López-Cortacans




Diumenge 3 d'Advent - 11 de desembre de 2016


¿E R E S    T  Ú?

PREGUNTA Y EXALTACIÓN DE JUAN EL BAUTISTA (Mateo 11:1 a 19)

Fué el Bautista el que dijo: “Éste es el Hijo de Dios”(Juan 1:34).  ¿Y..ahora dudaba al
estar retenido entre los muros de una cárcel?. El “Precursor” había estado 30 años en la
sombra para sólo llevar a cabo su cometido durante menos de uno...!admirable!.
Pero, posiblemente esperase un Mesías “político”, y Jesús no estaba dando los pasos
apropiados para ese fin, ¿no habría algún error?.
Así es que envía emisarios a Jesús a preguntar, y reciben ésta respuesta: ”Contadle acerca
de mis señales y maravillas; y que el Evangelio está llegando a los desvalidos(11:5). “Es
felicísimo el que no halle tropiezo en mí”(11:6).
Entonces, el Señor dió la mayor exaltación posible hecha a un ser humano, refiriéndose
al Juan que ahora estaba preso: ”El MAYOR de todos los que han nacido de mujer”(11:11
Mucho mas que un “Profeta”;...el encargado de establecer la relación entre los voceros
divinos de la antigüedad y los futuros mensajeros del Evangelio.
Israel apreciaba al profeta Elías(del Antiguo Testamento) como el mayor de los
profetas; y el libro de Malaquías contaba que tenía que volver(Malaquías 4:5). El
Bautista fué el único que cumplió aquel rol (11:13y14).
La animadversión que los rabinos tenían hacia las cosas que rodeaban a Jesucristo
quedó reflejada en la parábola en la que Jesús les dice que les pasa como a los niños,
no sabiendo a qué jugar...¿a las bodas?...¿a los funerales?...(11:16y17).
De Juan decían...: “es un auténtico aburrido”; de Jesús estaban diciendo: “es un
vicioso”(11:18y19). !Cómo estaban equivocando el objetivo que Dios les planteaba!.
Y...ahí llega mi pregunta para estos días, a la vista de nuestro comentario escrito...:
“Y...Yo.?...QUIÉN digo que es Jesús...?.
Respondamos correctamente. Bendiciones y...feliz 2017



Luis Brull