Comentaris Bíblics Interconfessionals

MORFE Y ESQUEMA(Filipenses 2 : 1 a 11)Personalmente creo que nos hallamos ante uno de los textos mas hermosos de la Palabra Santa. Pablo nos comenta acerca de lo que fué la Humillación de Cristo (vers. 6A8) y lo contrasta con su Exaltación pasada y futura (vers. 9A11).La porción comienza hablando de amor, respeto, misericordia, y la difícil necesidad del “rebajarse” ante los demás. El “comportamiento cristiano” debería ser el contrario del que usa nuestro mundo actual, en el que la rivalidad entre pares es la constante y el sobresalir por delante de “los otros”, alimento para nuestro orgullo.Y el Apóstol, para hablar de ese “menguar”, no encuentra un mejor ejemplo que proponernos al propio Hijo de Dios: “Tened el mismo sentir que tuvo Cristo Jesús” (vers.5). ÉL renunció a sus atributos divinos; y su renuncia fué al completo, por entero; vaciándose del todo, vino a derramar Su Vida hasta la muerte por el gran amor que nos tuvo a ti y a mí.“En Forma” (griego MORPHE- vers. 6) denota una …

La paradoja de la Gracia. (Mateo 20,1-16a)

El evangelio de hoy nos presenta un texto tan paradójico como esperanzador. Jesús, fiel a su estilo, explica el reinado de Dios a través de la imagen del dueño de una viña que contrata jornaleros para recoger las uvas. A lo largo de un día, va contratando en función de las necesidades. Hay jornaleros que han estado desde primera hora, pero hay unos que sólo han estado una hora trabajando. Cuando llega el momento de recibir el salario, el dueño de la viña paga a todos lo mismo: un denario (lo justo, lo correcto).

Aquí está la paradoja. ¿Cómo van a recibir todos los mismo, si unos han estado todo el día trabajando y otros sólo han trabajado una hora? Desde los ejes humanos de pensamiento (esfuerzo, mérito y recompensa) esto es más que paradójico, es una injusticia y un "agravio comparativo". El dueño de la viña sale al encuentro de aquellos que se están quejando (los de la primera hora - los de la ultima hora no se quejan, pues sabe…

Mt 18,21-35L’Evangeli avui ens anima a perdonar sempre. És una necessitat del nostre cor, on Déu ens parla a la nostra consciencia més profunda. Sant Pere vol saber com solucionar els problemes, els recels, enveges, tensions, discussions, tensions... que sorgeixen en aquella comunitat incipient. En concret, quantes vegades he de perdonar al meu germà quan m’ofèn? Jesús apunta molt més lluny de la resposta de Pere. Proposa quantificar al màxim el fet en superlatiu: repeteix-ho tant que se t’oblidi el nombre de vegades que has perdonat el mateix a la mateixa persona. No té sentit portar els comptes de la misericòrdia, doncs, en el fons, anant amb cura, no hi ha proporció entre la misericòrdia divina i el perdó atorgat als germans. Davant la sentència del perdó sense límits, de l’Amor de Déu, ens trobem amb una frase que moltes vegades em escoltat: “perdono però no oblido”. Demostra el nostre desordre de les operacions que ens incapacita per estimar. Cal donar un cop d’ull a la realitat …

Lc 6,43-49En edificar sobre roca ferma, no solament la nostra vida serà sòlida i estable, sinó que contribuirà a projectar la llum de Crist sobre els nostres coetanis i sobre tota la humanitat, mostrant una alternativa vàlida a tants com s’han ensorrat en la vida, perquè els fonaments de la seva existència eren inconsistents. A tants que s’acontenten en seguir les corrents de la postmodernitat, s’acullen en l’interès immediat, oblidant la justícia veritable, o es refugien en parers propis en comptes de buscar la veritat sense adjectius. Hi ha molts que, creient-se déus, pensen no tenir necessitat de més arrels ni fonaments que ells mateixos. En el fons decideixen per si sols el que és veritat o no, el que és bo o dolent, el just o l’injust; decideixen qui és digne de viure o pot ser sacrificat en nom d’altres preferències; donar en cada instant un pas a l’atzar, sense rumb fix, deixant-se portar per l'impuls de cada moment.És important no sucumbir a les temptacions del relativisme…

Rm 13, 8-10El text que se’ns proposa avui parla amb una claredat que no dona lloc a massa dificultat interpretativa;tanmateix, el context ens il·lumina el que no es percep a simple vista. Pau es dirigeix a la comunitat de cristians de Roma i els anuncia quelcom que, per la seva centralitat en el missatge cristià, ens és ben conegut: «Qui estima, ha complert la llei».Adreça la carta a una comunitat de cristians jueus i gentils que feia camí lluny de la Palestina que va servir d’escenari físic i espiritual de l’activitat pública de Jesús, al cor d’un Imperi –el més potent i avançat jurídica, militar i culturalment del moment- que ben aviat es mostraria hostil a la fe cristiana. Aquesta comunitat, constituïda pocs anys després de Jesús (50 dC), havia experimentat divisions per la vinculació a la Llei i els profetes que sentien els cristians d’origen jueu i no jueu, per la seva pertinença o no al poble escollit (Rm 14, 1-12).Sabem pels Fets dels Apòstols (Ac 9, 1-18) i les Cartes de Sant …

VOLEU VENIR AMB MI?Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·lesEn iniciar el seu camí cap a Jerusalem Jesús vol explicar als seus deixebles que el sentit d’aquell viatge era més teològic que geogràfic i revelar-los obertament la perspectiva de la seva missió. Els deia: “que havia de ser mort i de ressuscitar al tercer dia”.A partir d’ara quasi tota la narració de l’evangeli anirà dirigida alsdeixebles. Jesús els parlarà obertament de la seva passió com de quelcom central que s’ha de complir.Pere acabava de reconèixer Jesús com “el Messies, el Fill de Déu”, sí, però no en la seva constitució kenòtica, o sigui,d’abaixament. I per això, ara,Pere es revela en contra de la idea del sofriment separant-se així del projecte propi de Déu.Pere, que abans havia quedat com l’arquetipus de la fe,ara retorna a l’home que “no pensa com Déu”.Li diu Jesús:“Fuig d’aquí Satanàs!”.Orígenes comentava que en aquestes paraules de Jesús a Pere no hi veia tant un reny com un imperatiu a col·lo…

Mt 16, 13-20L’episodi que queda reflectit en aquests versets de l’Evangeli de Mateu té com a context els capítols que fan referència a la pujada de Jesús a Jerusalem (16, 13-20, 34). En aquesta pujada a la ciutat santa de Jerusalem l’evangelista remarca el camí de la Redempció que arriba al seu cim més alt amb la passió, mort i resurrecció del Senyor. La regió de Cesarea de Filip, terra pagana, és el marc geogràfic on Jesús fa als deixebles una doble pregunta. “Qui diu la gent que és el Fill del’home?”. Aquest titol que Jesús deixa anar en la pregunta, té una connotació apocalíptica, que Mateu ho escull, atenent a l’Evangeli de Marc. La resposta dels deixebles es vaga i imprecisa, el relacionen en diferents profetes d’Israel, però no acaben de concretar la seva identitat.La segona pregunta de Jesús als deixebles és directe i veritablement compromet: “I vosaltres qui dieu que sóc?”Respon un per tots, en llavis de Simó, la professió de fe de l’Església: “Tu ets el Messies, el Fill del D…