Entrades

Diumenge 29 de durant l'any - 20 d'octubre de 2019

Ex17,8-13; Salm 120; 2Tm 3,14-4,2;Lc 18,1-8.


Cal anar a l’experiència de Déu, cercar-la assíduament, per a veure i viure la veritat de la vida.
Pare nostre, que esteu en el cel:
Alço els ulls a les muntanyes: d’on em vindrà l’ajuda? L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra (Sl). És el punt de partida en la recerca de Déu: el desig de la pròpia autenticitat.
Sigui santificat el vostre nom.
Mentre Moisès mantenia les mans alçades, guanyava Israel, però quan abaixava les mans per reposar, guanyaven els amalequites(Ex).És la força de la pregària, d’una pregària persistent; és l’experiència de Déu enriquidora que enforteix per dins i allibera. Així Déu i el seu Amor van entrant, es va encarnant en la història personal i de la humanitat, dóna la força interior a qui la fa i disposa per viure la vida amb autenticitat, des de l’amor.
L’ajuda em vindrà del Senyor, del Senyor que ha fet cel i terra... És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara al teu costat mateix (Sl). Déu…

Diumenge 28 de durant l'any - 13 d'octubre de 2019

Per Griselda Cos i Boada, Monja de Sant Pere de les Puel·les
L’AGRAÏMENT PASSA PER DAVANT DE LA LLEI
El centre de l’evangeli d’avui no sembla ser tant el miracle de la curació de Jesús a 10 leprosos, com l’actitud agraïda i humil d’un d’ells que era samarità.
El samarità, quan s’adonà que estava bo tornà enrere donant glòria a Déu, es prosternà als peus de Jesús i li donava gràcies. Per a ell el veritable sacerdot a qui s’havia de presentar, era Jesús. Els altres nou, que se suposa que eren jueus, fills de la llei, deurien fer el que Jesús els havia dit i el que estava prescrit a la Llei.
Dels deu només un tornà enrere = l’estranger i pagà. Avui que la nostra societat és tant de drets i deures, l’agraïment no és molt prioritari. El text de l’Evangeli d’avui diu que “NOMÉS UN D’ELLS... tornà enrere donant glòria a Déu”.
Així, doncs, només el samarità s’ha trobat realment amb Jesús. L’agraïment no és una simple qüestió de cortesia (de bon comportament), sinó, i sobretot, de bon cor. Els dons…

Diumenge 27 de durant l'any - 6 d'octubre de 2019

«el just viurà per la seva fidelitat» 
Hab 1,2-3;2,2-4. 2Tim 1,6-8. Lc 17,5-10. 
Les lectures d’aquest diumenge ens parlen de la fe, perquè fa fe té el poder de transformar les nostres vides. 
Habacuc ens recorda que encara que experimentem el silenci de Déu, Ell no deixa de patir el dolor que està patint tothom. El fet que Habacuc tingués resposta de Déu: «Escriu el que jo et revelo, grava-ho sobre unes tauletes» va ser una garantia que Déu no abandona mai i, al mateix temps, el deixar-ho per escrit serveix de recordatori. Hem de tenir clar que cal tenir paciència i perseverança, malgrat estiguem en moments molt complicats i/o dolorosos no hem de perdre l’esperança. 
La 2a carta a Timoteu ens recorda que hem de ser fidels i perseverants en l’evangeli, a seguir endavant. El model que hem de seguir és el del mateix Jesús. Pau ens convida a tots els cristians a agrair a Déu la nostra fe i així poder donar la nostra vida per l’evangeli, a romandre forts en l’esperit de la fe. 
A l’evange…

Diumenge 26 de durant l'any - 29 de setembre de 2019

Lc 16,19-31

Cal que prestem atenció a l'Evangeli, mirem i examinem els pensaments dels dos homes de la paràbola: Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i lli i organitzava festes esplèndides cada dia. No ens deixem seduir per la suposada felicitat del ric. Era un superb, un impiu; vans eren els seus pensaments i vans els seus apetits. Quan va morir, en aquell mateix dia van morir els seus plans. En canvi, un captaire anomenat Llàtzer estava tirat al seu portal. Jesús va callar el nom del ric, però va esmentar el nom del pobre. Déu va silenciar el nom que caminava en boca de tots, mentre que va esmentar el qual tots silenciaven.
El ric personifica l'ús injust de les riqueses per part de qui les utilitza per a un luxe desenfrenat i egoista, pensant només en satisfer-se a si mateix, sense tenir en compte de cap manera al captaire que està a la seva porta. El pobre, al contrari, representa la persona de la qual només Déu en té cura: a diferència del ric, com hem dit, té un …

Diumenge 25 de durant l'any - 22 de setembre de 2019

Lc 16,1-13.
¡Hacer bien tu trabajo, refleja los valores del Reino de Dios!
Este es un texto complejo desde nuestra perspectiva occidental. A primera vista parece que el mayordomo está "engañando" para conseguir su objetivo particular (incluso, egoísta). Para nuestra sorpresa, si nos fijamos bien, veremos que el propio señor le admira por su "sagacidad". El v. 9 nos da una buena pista para interpretar esta extraña parábola: "Haceos amigos por medio de las ganancias injustas".
Lo más probable es que las deudas de los deudores respondieran a intereses injustos y abusivos (lo que implicaba que estos no podrían pagar). El mayordomo, haciendo esto actuaba realmente con justicia para los deudores y, de paso, conseguiría que estos pudieran pagar sus deudas. Por eso en el v. 8 se dice que el señor (que está decidido a despedirle) ahora le elogia por su "sagacidad", habilidad, estrategia e inteligencia. No sólo se hace amigo de los deudores, sino que tambié…

Diumenge 24 de durant l'any - 15 de setembre de 2019

QUINA IMATGE ENS HEM FET DE DÉU?  Lc. 15, 1-32 
En el camp de la Psicologia, entenem per afecció la inclinació vers algú o alguna cosa. Aquest interès s’adquireix durant els primers anys de la vida, mitjançant el contacte entre el nen o la nena i la persona, objecte o concepte amb el que s’estableix aquest lligam. La forma d’entendre i de relacionar-nos amb Déu també té a veure amb aquest model. Segons hàgim sentit parlar de Déu en el sí de la família i en l’església tindrem una determinada imatge de la divinitat. 
En algunes famílies és deixa a les noves generacions sense referents espirituals, fet que dificulta el que puguin construir una correcta representació de Déu i que fàcilment vagi augmentant el percentatge de l’agnosticisme i de l’ateisme que ja supera el dels creients. Déu està desapareixent de la societat i de les consciències. 
Tanmateix, en altres espais, el concepte transmès de Déu, mitjançant relats, ritus i formes de vida, és el d’un ésser distant, exigent, punitiu..…

Diumenge 23 de durant l'any - 8 de setembre

“Si algú vol venir amb mi” Fent camí cap a JERUSALEM una immensa multitud seguia Jesús. El mestre s’adreça a tothom i els diu: “Si algú vol venir amb mi i no m’estima més que el pare i la mare, ...i fins i tot que la pròpia vida, no pot ser deixeble meu.” I acaba dient: “i si no renuncia a tot el que té”. Tres condicions que han de caracteritzar la vida del deixeble de Jesús. Aquest fragment és d’una radicalitat que impressiona. ¿Es tracta de renunciar a l’estimació i a les relacions humanes? O viure-les potser d’una manera nova? Jesús ¿pretén abolir el quart manament o enuncia les exigències supremes del discipulat? Deixar-ho tot... renunciar fins i tot a la pròpia vida... Jesús i Benet no presentaven gens fàcil el seguiment. Certament que no eren proselitistes. “Abans de tot –ens diu sant Benet al c. IV de la Regla– estimar el Senyor Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces”. L’amor al Crist ha de ser l’Absolut del deixeble. I l’hem d’estimar “tal com Ell ens ha est…