Diumenge 6 de Pasqua - 14 de maig de 2023
1ª Pere 3:15-18
La carta de Pere va dirigida als cristians que habitaven en diverses regions de l'Àsia Menor, els destinataris eren ,en la seva majoria, convertits del paganisme. L'objectiu de la epístola és animar-los per a consolidar la seva adhesió a la fe. Pere els anima “a donar raó de la nostra esperança a tots els que ens preguntin per la nostra fe”. Explicar perquè creiem en Jesús no és pot fer des de una argumentació teòrica, és sobretot compartir una manera de viure que es fonamenta en l'esperança, en la salvació que tenim en Crist estimant-li i sent estimats per ell. Avui vivim en una societat que ha estat descrita pel sociòleg Bauman com «una societat d'incertesa». Mai havia tingut l'ésser humà tant de poder per a avançar cap a una vida més feliç. I, no obstant això, tal vegada mai s'ha sentit tan impotent davant un futur incert i amenaçador. També per al creient i per a l'Església el futur és impredictible; però malgrat els dubtes i les foscors, els cristians creiem en Jesús, Senyor de la vida i de la mort. Només en ell busquem llum i força per a lluitar per la vida i per a enfrontar-nos a la mort. Només en ell trobem una esperança de vida més enllà de la vida. Compartim aquesta esperança amb alegria!
Germán
López-Cortacans
Parròquia de Sant
Agustí
Santiago de
Compostela
Gna. Griselda
Cos
Monja de Sant Pere de
les Puel·les
SER
CRISTIÀ: UNA QÜESTIÓ D’AMOR I DE COMUNIÓ
Avui la litúrgia ens ha invitat a seure
a taula amb Jesús i els seus deixebles escoltant, amb emoció,aquell discurs tan
entranyable de comiat. En aquell darrer sopar, pròxim ja a la seva mort, és on
els deixebles, i avui també nosaltres, hi rebem de Jesús l’ensenyament
fonamentalde l’amor, tant en el seu gest de rentarels peus com en el manament
nou de l’amor: “Que us estimeu els uns
als altres tal com jo us he estimat”Jo 13,14.
Ser cristià sempre serà, una qüestió
d’amor, caldrà viure a l’estil de Jesús: ESTIMANT.Al si d’aquest discurs Jesús
insistí en l’estimació dient: “Si
m’estimeu, guardareu els meus manaments”14,15;i“el qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix 14,20;
i encara: “el meu Pare l’estimarà i
jo també l’estimaré.”14,21.
I fou en aquell sopar,tan íntim i dens
de contingut, on Jesús ens revelà el seu misteri d’amor i de comuniótant amb el
Pare com amb nosaltres, dient-nos: “Aquell
dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”14,20.Sí,
misteri de comunió entre el Pare i el Fill,i amb nosaltres.
Aquell discurs,pre-pasqual encara, fou
una gran introducció a la vida post-pasqual que seguiria i,cada paraula de
Jesús seria per a l’Església el record que marcaria el seu viure cristià.
Jesús prometé que no ens deixaria orfes,
digué: “Tornaré a venir”14,18.“Jo pregaré
el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es
quedi amb vosaltres per sempre”14,16. I afirmà que, pera nosaltres,
l’Esperit no ens seriaun desconegut, “perquè
habita a casa nostra i està dins de nosaltres” 14,18.
Fou en aquell darrer i sant sopar on
Jesús es comprometé a restar sempre en nosaltres. I,l’Esperit, el do del Pare que
li retornà la vida ressuscitant-lo, és
el mateixque, per les mans dels apòstols, els creients rebientambé plens d’alegria.
L’Esperit, serà el protagonista del futur
de l’Església i de la nostra història. Deixem-nos guiar per l’Esperit.
Monestir de Sant Pere de les Puel·les
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada