Diumenge 6 de Pasqua - 14 de maig de 2023

 

1ª Pere 3:15-18

La carta de Pere va dirigida als cristians que habitaven en diverses regions de l'Àsia Menor, els destinataris eren ,en la seva majoria, convertits del paganisme. L'objectiu de la epístola és animar-los per a consolidar la seva adhesió a la fe. Pere els anima “a donar raó de la nostra esperança a tots els que ens preguntin per la nostra fe”. Explicar perquè creiem en Jesús no és pot fer des de una argumentació teòrica, és sobretot compartir una manera de viure que es fonamenta en l'esperança, en la salvació que tenim en Crist estimant-li i sent estimats per ell. Avui vivim en una societat que ha estat descrita pel sociòleg Bauman com «una societat d'incertesa». Mai havia tingut l'ésser humà tant de poder per a avançar cap a una vida més feliç. I, no obstant això, tal vegada mai s'ha sentit tan impotent davant un futur incert i amenaçador. També per al creient i per a l'Església el futur és impredictible; però malgrat els dubtes i les foscors, els cristians creiem en Jesús, Senyor de la vida i de la mort. Només en ell busquem llum i força per a lluitar per la vida i per a enfrontar-nos a la mort. Només en ell trobem una esperança de vida més enllà de la vida. Compartim aquesta esperança amb alegria!

 

 

Germán López-Cortacans

Parròquia de Sant Agustí

Santiago de Compostela

 

 

 

 

Gna. Griselda Cos

Monja de Sant Pere de les Puel·les

 

SER CRISTIÀ: UNA QÜESTIÓ D’AMOR I DE COMUNIÓ

Avui la litúrgia ens ha invitat a seure a taula amb Jesús i els seus deixebles escoltant, amb emoció,aquell discurs tan entranyable de comiat. En aquell darrer sopar, pròxim ja a la seva mort, és on els deixebles, i avui també nosaltres, hi rebem de Jesús l’ensenyament fonamentalde l’amor, tant en el seu gest de rentarels peus com en el manament nou de l’amor: “Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat”Jo 13,14.

Ser cristià sempre serà, una qüestió d’amor, caldrà viure a l’estil de Jesús: ESTIMANT.Al si d’aquest discurs Jesús insistí en l’estimació dient: “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments”14,15;i“el qui m’estima, és aquell que té els meus manaments i els compleix 14,20; i encara: “el meu Pare l’estimarà i jo també l’estimaré.”14,21.

I fou en aquell sopar,tan íntim i dens de contingut, on Jesús ens revelà el seu misteri d’amor i de comuniótant amb el Pare com amb nosaltres, dient-nos: “Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”14,20.Sí, misteri de comunió entre el Pare i el Fill,i amb nosaltres.

Aquell discurs,pre-pasqual encara, fou una gran introducció a la vida post-pasqual que seguiria i,cada paraula de Jesús seria per a l’Església el record que marcaria el seu viure cristià.

Jesús prometé que no ens deixaria orfes, digué: “Tornaré a venir”14,18.“Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”14,16. I afirmà que, pera nosaltres, l’Esperit no ens seriaun desconegut, “perquè habita a casa nostra i està dins de nosaltres” 14,18.

Fou en aquell darrer i sant sopar on Jesús es comprometé a restar sempre en nosaltres. I,l’Esperit, el do del Pare que li retornà  la vida ressuscitant-lo, és el mateixque, per les mans dels apòstols, els creients  rebientambé plens d’alegria.

L’Esperit, serà el protagonista del futur de l’Església i de la nostra història. Deixem-nos guiar per l’Esperit.

Monestir de Sant Pere de les Puel·les

 

 

 

 

 

Comentaris