Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: febrer, 2016

Diumenge 3 de Quaresma - 28 de febrer de 2016

El risc més gran que ens amenaça a tothom és acabar vivint una vida estèril. Sense ni adonar-nos anem reduint la nostra vida a allò que se’ns presenta com a promeses de felicitat: guanyar diners, no tenir problemes, comprar coses, saber divertir-nos, el plaer sense límits.
Avui som convidats  un cop més per Jesús a despertar i retrobar la nostra identitat revifant una conversió des de l’Evangeli tot enfortint la nostra vida comunitària.
La Quaresma és sobretot temps de Déu, de la seva gràcia i de la seva misericòrdia, un temps que ens convida a canviar i a renovar projectes amb il·lusió. Ens convida a lluitar i a tenir esperança en la justícia i la pau sense  defallir davant el fracàs. La Quaresma ens convida a canviar vers quelcom de nou amb generositat i compromís.
Sempre hi ha una crida de Déu, d’aquest Déu misericordiós que ens empeny a revisar la pròpia vida i a fer si cal un canvi radical profund, renovant el nostre tarannà i transformant-lo.
Fem-nos disponibles al projecte de Déu, …

Diumenge 2 de Quaresma - 21 de febrer de 2016

Lc 9, 28b-36
Diumenge passat, la litúrgia ens mostra Jesús en el desert, lluitant victoriosament contra el dimoni repel·lent les grans temptacions.
Avui, la litúrgia ens recorda a Jesús a la muntanya transfigurat. En el camí quaresmal, la Transfiguració és una anticipació de la glòria de Pasqua, el que dóna al nostre camí penitencial la certesa d'un objectiu gloriós malgrat les temptacions que esquitxen les nostres vides.
L'Evangelista Lluc situa aquest esdeveniment en el context de l'oració. De fet, Lluc és l'únic evangelista que assenyala que Jesús "va pujar a la muntanya a pregar" (Lc 9:28), prenent amb ell Pere, Jaume i Joan. Això significaria que l'oració és la veritable transfiguració, l'altre - el rostre de Jesús que "va canviar la seva aparença" (Lc 9:29) - només és la conseqüència i el resultat.
Jesús és la profunda comunió amb el Pare, obrint el seu cor i esperit al Pare, l'espai interior i exterior que fa possible la transformació…

Diumenge 1 de Quaresma - 14 de febrer de 2016

(el present text està format per  extractes de comentaris sobre la quaresma i el dejuni de diversos autors ortodoxos, principalment del P. Alexander Schmemann en l’obra titulada La Gran Quaresma)
Jesús, nou Adam, fou conduït al desert per ser temptat pel diable. El desert: l’absència d’aigua era pels pobles de l’Orient Mitjà la maledicció per excel·lència; país de desolació, al desert tota la naturalesa és hostil a l’home, que es troba en mans de l’enemic, del diable. Però també és aquí on el poder del Senyor es manifesta de manera més clara, perquè sense Déu l’home no pot subsistir: és al desert on el Senyor és el Salvador.
Crist és el Nou Adam. Ha vingut a reparar el dany que el primer Adam havia fet a la vida, per a restablir l’home en la veritable vida, i així, el primer que fa és dejunar. La fam és l’estat que ens fa adonar de la nostra dependència de quelcom altre, l’estat de necessitar menjar urgentment i sense excusa, i que ens fa veure que no tenim vida en nosaltres mateixos.
“…

Diumenge 5 de durant l'any - 7 de febrer de 2016

(Aquest diumenge el comentarista ha considerat adient reflexionar aquest text bíblic)

L’home religiós – L’home convertit

Llibre de Job 7, 1 - 7
L'home, a la terra, ¿no treballa de valent? ¿No viu els seus dies sota el jou? Es deleix per l'ombra igual que un esclau, espera el seu sou com un jornaler. També a mi m'ha tocat de passar el temps  inútilment; la paga que rebo són les nits en blanc. Me'n vaig al llit i ja em ve la pregunta: Quan em llevaré? La nit és llarga, el neguit m'omple fins que neix l'albada.
La meva carn, plena de cucs és una crosta terrosa, la pell se'm clivella i supura.
Els meus dies passen volant, més ràpids que la llançadora, i no em queda gens de fil; se m'acaba l'esperança. Recorda, Déu meu, que la meva vida és un buf, i els meus ulls no esperen de veure mai més el bé.

Job, l'home pietós, complidor de les ordenances i requisits de la religió vertadera, era un bon observador de la naturalesa humana, i de si mateix. Tot i ser ric,…