Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2011

Diumenge 4 de durant l'any - 30 de gener

So 2, 3; 3, 12-13; 1Co 1, 26-31; Mt. 5, 1-12a


En el fons dels tres textos bíblics una mateixa dificultat: l’esquerda oberta entre el món i el Crist. El Dia del Senyor, dia esperat per Israel com a realització plena de les seves esperances de salvació, era anomenat el Dia de la còlera del Senyor, i el profeta anuncia que el poble volgut per Déu, que Déu mateix es reserva com a la seva heredat, és humil i pobre. Sant Pau recorda als Corintis que els cridats no ho són d’entre els homes que destaquen pels valors i virtuts del món; ben al contrari, Déu ha volgut fer seus els necis, els plebeus, els febles, els que el món menysprea, els que no poden gloriar-se dels propis mèrits. la mateixa predicació del Crist, narrada per sant Mateu, capgira els valors habituals, exalça la pobresa d’esperit, la mansuetud, el patiment per la manca de justícia.
Però el món és la creació de Déu, i Déu “veié que era bo” (Gen 1). D’on ve, com s’ha produit la manca de comunió que des del primer dia segellava la C…

Diumenge 3 de durant l'any - 23 de gener

Quan més jove em resultava sorprenent la resposta tan ràpida dels primers deixebles a la crida de Jesús. ¿Com era possible que uns individus amb la vida ja feta, es posessin a seguir així com així un desconegut? Però Jesús no era un desconegut per a ells; Mateu, en el seu esquema catequètic, simplifica les coses. Aquesta crida, a la platja del Mar de Galilea, pressuposa un coneixement i un tracte anteriors, dels quals se'n fan ressò Lluc i Joan. Els primers deixebles responen perquè han sentit Jesús i l'han vist actuar i el seu exemple és llum per a ells i els atreu. Ben segur que el coneixement que tenien fins aquell moment era imperfecte, però van comprendre que Jesús portava esperança, la llum de l’amor de Déu, i que amb Ell començava una cosa nova. Possiblement, en aquell precís moment encara no eren capaços de veure l'abast de la persona i el missatge de Jesucrist, el qual canviaria i marcaria la història de la humanitat per sempre.
El Fill de Déu s'ha fet home i h…

Diumenge 2 de durant l'any - 16 de gener

“Mireu l’anyell de Déu , que pren damunt seu el pecat del món...”

Aquestes paraules que l’evangeli de Joan posa en boca de Joan el baptista, són al meu parer, les que porten el nucli de l’ensenyament catequètic d’aquest diumenge.
Per entrar a descobrir el seu sentit cal que fem una hipòtesi, al menys didàctica però amb base històrica i exegètica, que potser no tots els especialistes de Joan evangeli hi estarien d’acord, però vàlida, crec, des d’una perspectiva pastoral i de lectura personal i espiritual : distingir entre el que un dia Joan el baptista pronuncià quan veié que Jesús de Nazaret “ venia cap a ell “ ( ací hi ha un gran contingut teològic en la literatura de Joan, cf. Apocalipsi ) i el que les posteriors redaccions de l’evangeli han “ embolcallat” donant-li més dimensions i matisos .
Partim del text evangèlic, tal com el tenim, el text inspirat . “Anyell “ és atribuí ir a Jesús la funció d’Anyell pasqual, instrument de Déu per alliberar al poble d’Israel de l’esclavitud d’Egip…

Diumenge Baptisme del Senyor - 9 de gener

Mt 3, 13-17


El poble d’Israel vivia en un context d’expectació messiànica. El cor de la gent demanava un messies que els alliberés de la opressió romana i establis un regne polític i teocràtic, que sobresortís amb tota majestat. Un rei que ostentés el seu poder sobre la terra.

I Déu mostrà el seu amor a la humanitat, que està farcit de senzillesa i profunditat, enviant el seu propi Fill. La seva missió, el seu delit: “A tu em presento. En el llibre hi ha escrit el que has fet per mi. Déu meu, vull fer la teva voluntat: guardo la teva llei al fons del cor.” ( Sl 40, 8-9). La història de la salvació arriba al cim: Jesús es lliura per amor a tota persona humana per allibera-la de l’esclavatge del pecat, de la mesquinesa de l’egoisme malfactor.

La voluntat del Pare, és la voluntat del Fill. En el signe del baptisme de Jesús, s’expressa la vocació del ministeri messiànic. El Messies de Déu es posa a la cua dels pecadors, en el riu Jordà, per fer-se batejar per Joan. I mostrant la seva solidar…

Diumenge 2 després de Nadal - 2 de gener de 2011

Evangeli de Joan 1, 1-18.

El Fill del Déu etern és, com el Pare, igualment etern. Per tant, quan l’evangelista Joan ens diu que “en el principi era el Verb”, no ho fa com si donés per fet que el Crist va començar la seva existència en un “principi temporal”, i que abans d’aquest principi ell encara no existia: hem de dir que res d’això. El que ens diu és que ell era amb Déu Pare quan encara no havia començat aquest principi que diu Joan.

Que el Crist és abans que totes les coses, i que per ell totes les coses subsisteixen (Colossencs 1, 17) és un text que el trobem unes quantes vegades a l’Escriptura. Per tant, i no com fan algunes sectes anomenades cristianes, la Bíblia ens ensenya l’eternitat de Crist, juntament amb Déu Pare, des d’abans de la formació del món i de l’Univers. El nostre Senyor Jesucrist no és una criatura creada com ho van ser els éssers vius en el principi de la creació del món. Més aviat ell és també creador, sota la figura de la Saviesa, quan diu que “Jahvè em posse…