Diumenge 2 de durant l'any - 16 de gener
“Mireu l’anyell de Déu , que pren damunt seu el pecat del món...”
Aquestes paraules que l’evangeli de Joan posa en boca de Joan el baptista, són al meu parer, les que porten el nucli de l’ensenyament catequètic d’aquest diumenge.
Per entrar a descobrir el seu sentit cal que fem una hipòtesi, al menys didàctica però amb base històrica i exegètica, que potser no tots els especialistes de Joan evangeli hi estarien d’acord, però vàlida, crec, des d’una perspectiva pastoral i de lectura personal i espiritual : distingir entre el que un dia Joan el baptista pronuncià quan veié que Jesús de Nazaret “ venia cap a ell “ ( ací hi ha un gran contingut teològic en la literatura de Joan, cf. Apocalipsi ) i el que les posteriors redaccions de l’evangeli han “ embolcallat” donant-li més dimensions i matisos .
Partim del text evangèlic, tal com el tenim, el text inspirat . “Anyell “ és atribuí ir a Jesús la funció d’Anyell pasqual, instrument de Déu per alliberar al poble d’Israel de l’esclavitud d’Egipte, en la dialèctica de “esclavitud-llibertat”, “pecat-Aliança”. Són els anyells ( i per extensió tots els animals sacrificat en el Temple ) que alliberen dels pecats individuals . Però el verset diu “ el pecat “, és a dir, la totalitat del pecat del món, no només els pecats de cada individu, sinó de la totalitat de la humanitat. Com queda després d’aquest “rol” salvífic de Crist el culte del Temple i la seva funció dins de l’antiga Aliança ? . (Jesús és condemnat pel Sanedrí de majoria saducea - aristocràcia sacerdotal del Temple- )No es fa així un anunci de la Creu, únic i definitiu sacrifici que “ treu de la Humanitat “ d’una “vegada per sempre” el pecat de tots els humans ( [1]) que arrenca de soca- rel ell domini ineluctable del Mal sobre la Humanitat ?
Ara fem arqueologia de la narració. En arameu, la llengua quotidiana dels jueus d’aquell temps, “anyell i servent “ tenien una mateixa paraula per significar el seu contingut : talyah. Es pot despendre que Joan el baptista digué quan veié que Jesús se li acostava “ mireu el Servent de Déu que treu el pecat del món “ assenyalant en mig dels homes ( funció d’Elies en judaisme ) la presència del Messies) . Presència negativa i motiu de burla a la creu ( Mc. 15: “ mira,crida a Elies”). El Servent és el que assumeix “ damunt d’ell “ el pecat del món”.
Què ens diu tot plegat a la nostra vida quotidiana d’homes i dones cristians ?
Per un costat en Crist hem d’actualitzar el culte diari que és l’ Amor sense límits i de l que la Fracció del pa n’és la font i (Anyell ) i a la vegada assumir amb el llenguatge dels fets i de les paraules que cal fer-nos “ càrrec” ( carregar ) els sofriments que tants tipus de mals fan la vida insuportable a tants germans, imitant al Senyor quan ens diu : “ veniu amb mi tots els qui esteu cansats i afeixugats...” ( Mt. 12, 28 )
Aquestes paraules que l’evangeli de Joan posa en boca de Joan el baptista, són al meu parer, les que porten el nucli de l’ensenyament catequètic d’aquest diumenge.
Per entrar a descobrir el seu sentit cal que fem una hipòtesi, al menys didàctica però amb base històrica i exegètica, que potser no tots els especialistes de Joan evangeli hi estarien d’acord, però vàlida, crec, des d’una perspectiva pastoral i de lectura personal i espiritual : distingir entre el que un dia Joan el baptista pronuncià quan veié que Jesús de Nazaret “ venia cap a ell “ ( ací hi ha un gran contingut teològic en la literatura de Joan, cf. Apocalipsi ) i el que les posteriors redaccions de l’evangeli han “ embolcallat” donant-li més dimensions i matisos .
Partim del text evangèlic, tal com el tenim, el text inspirat . “Anyell “ és atribuí ir a Jesús la funció d’Anyell pasqual, instrument de Déu per alliberar al poble d’Israel de l’esclavitud d’Egipte, en la dialèctica de “esclavitud-llibertat”, “pecat-Aliança”. Són els anyells ( i per extensió tots els animals sacrificat en el Temple ) que alliberen dels pecats individuals . Però el verset diu “ el pecat “, és a dir, la totalitat del pecat del món, no només els pecats de cada individu, sinó de la totalitat de la humanitat. Com queda després d’aquest “rol” salvífic de Crist el culte del Temple i la seva funció dins de l’antiga Aliança ? . (Jesús és condemnat pel Sanedrí de majoria saducea - aristocràcia sacerdotal del Temple- )No es fa així un anunci de la Creu, únic i definitiu sacrifici que “ treu de la Humanitat “ d’una “vegada per sempre” el pecat de tots els humans ( [1]) que arrenca de soca- rel ell domini ineluctable del Mal sobre la Humanitat ?
Ara fem arqueologia de la narració. En arameu, la llengua quotidiana dels jueus d’aquell temps, “anyell i servent “ tenien una mateixa paraula per significar el seu contingut : talyah. Es pot despendre que Joan el baptista digué quan veié que Jesús se li acostava “ mireu el Servent de Déu que treu el pecat del món “ assenyalant en mig dels homes ( funció d’Elies en judaisme ) la presència del Messies) . Presència negativa i motiu de burla a la creu ( Mc. 15: “ mira,crida a Elies”). El Servent és el que assumeix “ damunt d’ell “ el pecat del món”.
Què ens diu tot plegat a la nostra vida quotidiana d’homes i dones cristians ?
Per un costat en Crist hem d’actualitzar el culte diari que és l’ Amor sense límits i de l que la Fracció del pa n’és la font i (Anyell ) i a la vegada assumir amb el llenguatge dels fets i de les paraules que cal fer-nos “ càrrec” ( carregar ) els sofriments que tants tipus de mals fan la vida insuportable a tants germans, imitant al Senyor quan ens diu : “ veniu amb mi tots els qui esteu cansats i afeixugats...” ( Mt. 12, 28 )
Lluís-Anton Armengol
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada