Pentecosta - 4 de juny de 2023 (calendari Església Ortodoxa)

 

LA PLENITUD DE L’ESPERIT SANT

Comentari bíblic Act 2, 1-18

 

Jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre. Ell és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir, perquè no és capaç de veure'l ni de conèixer-lo: sou vosaltres qui el coneixeu, perquè habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres. No us deixaré pas orfes; tornaré a vosaltres. D'aquí a poc temps, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu. Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres. … El Defensor, l'Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre. ( Jn 14, 16-18 i 26)

A diversos passatges de l’Antic i del Nou Testament s’anuncia la promesa de Déu. El relat dels Actes dels Apòstolsal capítol 2 relata el seu acompliment.L’esdeveniment el recull sant Lluc i ens explica com va néixer l’Església. Fou l’acompliment de totes les profecies, de la Promesa del Pare: Crist, la Font de la Vida incorruptible, des del tron a la dreta del Pare que mai havia deixat tot i viure amb nosaltres aquí a la terra, va enviar l’Esperit Sant que procedeix del Pare i rep la mateixa adoració i glòria que el Pare i el Fill. La pluja de la Gràcia rega des de llavors les nostres ànimes i els nostres cossos castigats per la sequera de virtuts que patim i desitjosos de rebre la força per acomplir les obres agradables a Déu, el nostre Creador i Redemptor. I Aquesta aigua, la Gràcia divina vessada damunt els Apòstols i els que eren reunits amb ells, ens procura la força per brostar amb força i preparar la bona collita, la santedat a què som cridats.

La festa de la Pentecosta commemora el naixement de l’Església, l’inici, tant de la predicació apostòlica, de la difusió del missatge Evangèlic, com de la celebració de la fracció del pa, del misteri eucarístic i el ministeri dels sants Sagraments.

Nostre Senyor Jesús Crist va encarregar als seus Apòstols l’organització de l’Església. Ells van ser els primers bisbes i preveres, els que presidien l’assemblea eucarística i ordenaven els servidors dels misteris. Al mateix temps l’Església –ens ho explica molt bé Sant Pau– és el Cos de Crist. Crist ha edificat el seu Cos amb les pedres vives dels que creuen en Ell, sent Ell el Cap d’aquest Cos, la pedra angular d’aquest edifici viu. El do de l’Esperit Sant és impartit als Apòstols primer i després a tots els membres del Cos de l’Església, cada un dels quals esdevé també Temple, essent el seu cor ocult l’altar on adora Déu «en esperit i en veritat».El Temple fet de pedres on celebrem les assemblees eucarístiques, el Cos de Crist com Temple vivent on és celebrat el sacrifici incruent i el Temple interior del cor on cadascú s’ofereix en holocaust, són, d’una manera que la ment no pot comprendre, un i el mateix. Des de les hores, Esperit Sant és present arreu i ho omple tot.

La nit que nostre Senyor Jesús Crist s’oferí Ell mateix per la vida del món, no és només un esdeveniment històric, situat en un moment del passat i que ara només podem recordar; sinó que,per ser un acte diví, té lloc i pertany a l’eternitat; el mateix podem dir de la davallada de l’Esperit Sant damunt els Apòstols el dia de Pentecosta. Precisament pel caràcter diví i etern d’aquests esdeveniments, nosaltres podem participar-hirealment, podem ser-hi presents quan ens reunim en Església i celebrem els misteris, és a dir, els sagraments. En Església, per l’Esperit Sant, entrem en l’eternitat.

Després d’aquell dia sant de Pentecosta, l’Església va iniciar el seu camí a través de la història sense deixar de romandre viva en l’eternitat! I en aquest camí històric, els cristians no hem deixat d’entristir l’Esperit Sant amb els nostres pecats. I així van arribar les esquinçades...

Però tanmateix així va ser inaugurat un temps nou, un nou eó, una nova època per la història de la humanitat i del món: el temps de l’Església. Diu l’Evangeli que el Fill de Déu es va encarnar quan arribà la plenitud del temps. Aquest final del temps, temps ja acomplert que s’inaugura amb l’Encarnació, es dilata fina a la Segona Vinguda del Senyor en glòria. El temps de l’Església és el ja i encara no,com ho diuen els teòlegs.I és també el temps de “esquinçar-nos el cor,i no els vestits. De convertir-nos al Senyor,el nostre Déu,que és compassiu i benigne,lent per al càstig i ric en l'amor,i que es desdiu de fer el mal. (Joel 2, 13). És el temps de la conversió, del treball necessari perquè els dons de l’Esperit Sant produeixin fruits.

Aleshores us agafaré de les nacions i us aplegaré de tots els altres països, i us faré venir a la vostra terra. Espargiré sobre vosaltres una aigua pura, perquè sigueu purs de totes les vostres impureses, i us purificaré de tots els vostres ídols! Us donaré un cor nou i posaré en vosaltres un esperit nou; trauré de la vostra carn el cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré el meu esperit en vosaltres i faré que camineu segons les meves lleis, que observeu i seguiu els meus costums. Habitareu el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu. (Ez 36, 24-28)

L’Esperit, ha estat, és i serà el protagonista del’Església. Deixem-nos guiar per l’Esperit.

Josep Moya